Antoni Soy

Eunomia

3 d'abril de 2008
0 comentaris

ERC: estratègia, pactes i credibilitat

Dèiem fa uns dies (a l’entrada “Sobre l’estratègia d’ERC”) que l’estratègia d’ERC ha de ser la de l’esquerra nacional, la de l’esquerra catalana independent (veure l’entrada sobre “L’esquerra catalana independent”). Es a dir, ha de mantenir la equidistància ideològica i ha de plantejar-se un doble objectiu i un avenç simultani, i amb la mateixa importància: d’una banda, per a la concreció del dret a decidir que ens ha de portar cap a la independència; de l’altra, per a la consecució de més qualitat de vida, de més benestar, per a la majoria de la gent, mitjançant unes polítiques socials progressistes. Som, a la vegada i de forma simultània, independentistes i progressistes.

Lògicament, aixó té, ha de tenir, conseqüències en relació a la nostra política de pactes. Nosaltres podem pactar, hem de poder pactar, tant amb el centredreta (CiU) com amb el centreesquerra (PSC) catalanistes, en funció de l’anàlisi concreta de cada situació determinada, i també a la Generalitat de Catalunya. I hem de poder pactar i, molt especialment, la gent -es a dir, els nostres votants actuals i els nostres votants potencials- han de percebre, han de tenir la sensació certa de que realment és possible que pactem amb CiU o amb el PSC en funció de les circumstàncies concretes. També en aquesta qüestió hem de ser creïbles.

Crec que la nostra credibilitat (o manca de credibilitat) en aquest sentit ha estat una de les causes -no la única, però si una de les més principalsque ens ha fet passar d’un cicle electoral molt positiu (2003-2004) a un cicle electoral negatiu (2007-2008). En efecte, en el període 2003-2004 la gent es creïa que podiem pactar tant amb el PSC com amb CiU, especialment en el Parlament de Catalunya. La nostra equidistància era creïble, tant abans de les eleccions com durant tot el llarg procés de negociació que va portar finalment al Govern catalanista i d’esquerres de Pasqual Maragall, el tripartit. En el cicle electoral més recent, i especialment a les eleccions catalanes de finals de 2006, haviem perdut aquesta credibilitat (i encara no l’hem recuperada) ja abans de les eleccions; i l’apressada negociació -quina diferència amb l’any 2003!!- del Govern d’Entesa va acabar d’enfonsar-la.

La gent -especialment els nostres votants potencials o persones que ens han deixat de votar- ara no es creu la nostra equidistància, especialment a l’àmbit nacional català, doncs als municipis les coses son diferents. I en conseqüència la nostra estratègia de l’esquerra nacional, de l’esquerra catalana independent, ha perdut una part important de la seva credibilitat. I aquesta és, en la meva modesta opinió, una de les raons principals dels mals resultats electorals en el cicle més recent (2007-2008).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!