“Gener amerat, mig any assegurat”. Resum meteorològic de Gener, 2017.

Extraordinària ha estat la pluja d’aquests darrers mesos i encara més la d’aquest Gener. A Novembre li llevava importància al 66 % d’excedent d’aigua, en contrapesar-lo amb les tres setmanes de sequera que precediren l’episodi plujós i amb el dèficit anual del 35 % que aleshores encara arrossegàvem. A Desembre, l’escepticisme esdevenia joia pel superàvit del 142 % amb què ens trobàrem, malgrat l’encara significatiu dèficit anual del 15 %. Finalment Gener ha estat una sorpresa màxima, amb un nou episodi de precipitacions que ha més que quadruplicat el valor de la sèrie normal (superàvit del 336 %!) i quasi triplicat (+ 170 %) el valor màxim mai registrat al meu observatori en Gener durant els últims 20 anys en què vinc recollint dades (61 mm en 2007) i que trenca la tendència de sequera dels darrers 6 anys.

Tot i que mai no plou a gust de tothom, per encapçalar l’apunt he triat un refrany positiu associat a aquest Gener plujós (“Gener amerat, mig any assegurat”), que no dubte s’acomplirà de veritat; tanmateix, també n’hi ha un de bessó, però contrari, que ho veu des d’una altra perspectiva, si voleu, més realista, pensant que finalment s’acomplirà la mitjana de precipitació prevista i, doncs, si ara ha plogut més el compte és senzillament perquè s’ha avançat el que més avant havia de ploure: “Gener amerat, mig any assedegat”. Jo sempre trie el pensament positiu, el got mig ple, perquè és l’actitud més sàvia, que en aquest cas ens diu que hem d’esperar un bon any de pluja.

Tots tres episodis de precipitacions abundants han estat produïts per la nostra vella amiga anomenada “gota freda en altura”, que es fa cara de veure, perquè necessita per a manifestar-se una circulació persistent de vents d’Est a Oest, contrària a la dominant a l’hemisferi Nord on ens trobem. Aquesta d’ara s’ha format en acabant d’una onada de fred siberià que feia uns anys que no es produïa i que ens deixava una bossa ben freda en altura, on topava la massa humida que també ens aplegava ran de mar des de ben lluny de la Mediterrània i que no venia tan freda com d’habitud per l’escalfament global que patim d’anys ençà. Aquest elevat contrast de temperatures i el nostre veïnatge muntanyenc prop de la mar, que empentava cap amunt la massa relativament càlida, provocant una forta condensació, i la formació d’un centre de baixes pressions cap al Sud-Est de la península Ibèrica, reforçant el vent de mar i la inestabilitat, componien el mecanisme d’aquest fenomen tan esperat i temut alhora, més típic de les primaveres i tardors mediterrànies.

Pel que fa a temperatures i vista l’onada de fred comentada abans, no ens ha de sorprendre que haja estat un mes més fred del normal; tot i que tan sols una mica més fred, però prou perquè siga el més fred registrat al meu observatori en els darrers 9 anys de dades (“Les nits de Gener, les més clares i fredes de l’any solen ser”). A la fi i durant la “setmana dels sants barbuts”, tradicionalment la més freda de l’any, tinguérem una mínima sota zero, cosa que ja semblava que no tornaríem a veure mai més.

Imatge presa per un company d’AVaMet a la comarca dels Ports després de la forta nevada del 19/01/2017, durant l’episodi de “gota freda”, que allí descarregà en forma de neu.

Vegem-ho amb una mica més de detall, fixant-nos en els valors de les variables meteorològiques més comunes d’aquest proppassat Gener, tal com han quedat registrades al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Resum sumari de les dades subministrades per la meua estació automàtica:

Temperatura mitjana = 9,2º C, 0,5º C per davall de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Gener.

Pluja = 165,6 mm, un 336 % superior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Gener. Així, tenim un superàvit pluviomètric anual d’un 336 % i un altre per a l’any hidrològic (els primers 5 mesos, de Setembre del 2016 a Gener del 2017) d’un 68 %. Estem d’enhorabona, doncs.

Vent: Intensitat mitjana = 2,8 km/ h, 0,9 km/ h menys que la mitjana de 9 anys de dades recollides al meu observatori en Gener. Direcció dominant del NW (Mestral), que no és l’habitual al Gener al meu observatori; tot i que s’hi acosta (la predominant també té component Oest: W/ WSW).

2) Els apunts del meu diari meteorològic (per saber com ha anat l’evolució de l’oratge):

Setmana 1 :  Començàvem l’any amb bonança anticiclònica, és a dir, assolellat i relativament temperat de dia i força fred de nit que, amb inversió tèrmica, omplia les fondalades de rosada blanca. El dilluns, 2, tinguérem 2,1º C de mínima a 7 m, 1,5º C a 5 m i vora 0º C ran de terra (aquesta darrera, una xifra estimada). El fred que teníem, ben normal per les dates, tenia el seu origen tant en la manca d’insolació típica de l’Hivern com en l’entrada d’una massa d’aire d’origen polar impulsada per la posició de l’anticicló. Dimecres, una entrada fluixa de Ponent feia pujar les temperatures mínima i màxima, que quedaren en 7 i 20º C, respectivament, per tornar els dies següents a l’anterior situació més freda, que Diumenge, 8, donava una mínima bessona a la de dilluns, amb calma anticiclònica.

Mapa isobàric previst en superfície per al 10/01/2017, a les 13 h, que mostra la Mestralada que inestabilitzava l’oratge (font: AEMet).

Setmana 2: Després de la calma ve la tempesta o a l’inrevés. Dimarts, 10, a migdia la posició relativa de l’anticicló, amb el seu centre a les Açores, i una baixa que es formava al Nord Oest de la Mediterrània deixaven un canal de vent de Mestral, que bufava amb força, especialment a les comarques valencianes de més al Nord i a les terres de l’Ebre. Situació normal, perquè els temporals de vent de component Oest són força típics durant els dos primers mesos de l’any al nostre país. La mestralada va durar tan sols unes hores, des de migdia fins a la nit, amb ratxes superiors als 50 km/ h. Els 2 dies següents l’oratge es va estabilitzar, fins i tot dijous, 12, amb vent fluix de Ponent, la temperatura s’enfilava fins als 21º C, la màxima mensual. A partir de divendres, tornava a repetir-se una situació semblant a la de dimarts, tot i que més agreujada, especialment pel pas d’una massa d’aire molt freda en les capes altes de l’atmosfera; una onada de fred especialment intensa al terç Nord de la península Ibèrica, amb fort vent i neu pel pas d’un front fred actiu, però que també es va acostar a la nostra Mediterrània. Fou el començament de la “setmana del barbuts”, la que porta per tradició els dies més freds de l’any. “Gener gelat fa el Maig florit i gemat”.

Mapes previstos en superfície (esquerra) i altura (dreta) per al 13 i 14/01/2017, on es mostra una situació de vent de Mestral amb fred en altura (font: AEMet).

Setmana 3: Es confirmava l’onada de fred, en aquest cas d’origen siberià, que és el tipus més temible per a nosaltres, per la intensitat i la durada que porta associades. I gràcies que la península Ibèrica es troba al final del camí de la llengua de fred i no és, doncs, la més perjudicada. Tot i que es va endarrerir respecte de la predicció d’AEMet (perquè dimarts, 17, ens despertàvem amb 13º C per damunt dels 0º C anunciats, amb una nit de vent fort i sostingut de Mestral), pel matí de dimarts, nuvolós pel pas d’un front fred, arribava la llengua d’aire siberià , empentada pel fort anticicló centrat a l’interior d’Europa i acompanyada de vent fluix de l’Est. La nit de dimarts a dimecres encalmava el vent i fou la més freda del mes i de feia anys, amb una mínima de -0,5º C a 7 m d’altura, -1,5º C a 5 m i -3º C a 0,5 m (aquella nit portàvem quasi 12 hores de pressió estable a uns 1020 hPa i la humitat relativa que voltava el 50 %; açò darrer confirmava que es tractava d’una “gelada negra”, la que més mal fa al camp). A les comarques més al Sud el fred arribava acompanyat de precipitacions, que queien en forma de neu a les cotes més altes; una enfarinada que feia anys no veien.

Mapa isotèrmic previst en altura (500 hPa) per al 18/01/2017, que mostra l’arribada de l’onada de fred (font: GFS de Meteociel).

La nit següent prometia repetir la marca del dia anterior, però ja de matinada començava a bufar Gregal, que feia pujar la temperatura, en barrejar la de la mar amb la de l’aire siberià. Efectivament, dijous, 19, es reforçava una depressió que se situava al Sud Est de la península, impulsant vents forts de component Est, que donaven la bufarada màxima del mes: 66 km/ h, a les 13 h, de Llevant. Els fronts associats, el vent de Gregal, la forta humitat de la Mediterrània, l’orografia i el fred intens de les capes altes feien un “cocktail” que, per tercer mes consecutiu, ens donava precipitacions abundants, de 91 mm al meu observatori, marca mensual, però que van arribar a fregar els 200 mm als llocs més plovedors del nostre País Valencià (213 mm a Tàrbena, Marina Baixa, dades d’AVaMet). Una tempesta cap a les 21:30 h UTC, amb fort aparell elèctric, feia augmentar la intensitat de la pluja (superant els 100 mm/h) i queia barrejada amb pedra. El dies següents la situació es va estancar, amb l’anticicló fix a l’Europa central, una baixa aprofundint-se  al Sud de les Balears i el fred de les capes altes realimentant-se; la qual cosa va donar una acumulació de pluja fora mida, la major de Gener en 20 anys de dades al meu observatori: vora 160 mm; però que va ser minsa comparada amb el que van recollir a altres punts de la geografia valenciana, com a les dues Marines: 692 mm a Tàrbena o 552 a Castell de Castells (font: AVaMet), a més de bona cosa de granís a la mateixa ciutat de València i força neu a muntanya. Fou una autèntica “gota freda” fora de temps. “Aigua de Gener, tot l’any va bé”.

Evolució de la “gota freda” en altura a l’episodi del 17 al 23/01/2017 (elaboració pròpia amb imatges d’AEMet)

Setmana 4:  El començament fou encara núvol i amb una precipitació mínima; però de seguida va començar a entrar vent moderat de Tramuntana/ Mestral/ Ponent que a poc a poc s’emportava la inestabilitat cap a l’Est i les altes pressions ens retornaven la visió del sol tan desitjada a l’Hivern. Això fins divendres quan ens creuaven un parell fronts freds amb reflex en altura que deixaven un total de 7,4 mm. El cap de setmana s’alternaven núvols amb clarianes i  les temperatures romanien moderades.

Setmana 5 (2 dies): Es confirmava una entrada de vents, més aviat fluixos, que portaven aire de latituds mitjanes i càlides, la qual cosa feia pujar els termòmetres fins a fregar els 20º C, sobretot dilluns. Una boira força espessa i amb visibilitat mínima acomiadava un Gener extraordinari quant a pluja i normal quant a fred.

3) Un quadre resum de les dades (per veure-ho d’una ullada i fer-se’n una idea clara):

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques (una captura de pantalla del programa que recull les dades, “Weatherlink”, retolada per a una millor comprensió):

Per comiat, la previsió del refranyer popular: “Gener abeurat, Febrer gelat”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *