Shangay Lily: les memòries pòstumes d’un lluitador per la llibertat de gènere.

Aprofitant que des de l’any 1999 l’ONU ha instituït el 25 de novembre com a dia internacional contra la violència de gènere, aquest any, al voltant d’aquesta data, he volgut portar al meu blog un llibre que, tot i no tractar-lo directament, va més cap a l’origen del problema; perquè exemplifica una mostra de la lluita del moviment d’alliberament LGTBI contra les identitats de gènere establertes per l’heteropatriarcat que domina arreu. Un llibre que té el valor afegit de ser l’obra pòstuma d’un pioner de la causa gai, LGTBI i més enllà. Es tracta de Shangay Lily, malauradament traspassat l’abril d’aquest 2016, el que fou el primer ‘drag queen’ de l’estat espanyol, defensor de la teoria ‘queer’, un terme que serveix per a descriure una opció sexual, identitat o expressió de gènere que no es conforma amb la societat heteronormativa. L’esperit crític de l’autor el porta a revelar-nos quelcom que potser sorprenga alguns: que el sistema d’explotació i dominació capitalista, el ‘liberalisme’ econòmic, conegut entre d’altres per la violència que fomenta, també té molt a veure amb l’opressió de gènere, especialment dels mascles sobre les dones i els gais, sobre els quals, considerats inferiors, descarreguen les seues frustracions, molts colps lligades al paper ben galdós que la societat heteropatriarcal els ha assignat.

EL LLIBRE:

Adiós, Chueca. Memorias del gaypitalismo: creando la marca gay”, per Shangay Lily, editat per ‘Akal’ al seu segell ‘Foca’, en aquest 2016, dins de la seua col·lecció ‘Investigación’.

L’AUTOR:

Shangay Lily (1963-2016), feminista, gai, ateu, escriptor, artista i activista («artivista»), ha estat una de les figures més rellevants de l’àmbit homosexual a l’estat espanyol. Sempre va ser un dissident pioner; sempre va romandre fora del sistema, per, des de la independència, alçar la seua veu de denúncia i intentar reformar-lo. Va lluitar en molt diversos àmbits de l’activisme social, ‘queer’, gai i feminista. Fou la primera ‘drag queen’ de l’estat espanyol, posició des de la qual va qüestionar els gèneres i el masclisme. Va crear el ‘Shangay Tea Dance’, la primera festa temàtica gai, i ‘Shangay Express’, la primera revista gratuïta exclusivament gai. Per descomptat, no es pot defugir la seva carrera a la televisió, on va ser un dels primers personatges a mostrar obertament la seva homosexualitat; va començar el 1994, triomfant en les principals cadenes, i va acabar per decisió pròpia el 2005 després del ‘reality show’ d’Antena 3 ‘La Granja’, com a denúncia per la manipulació del mitjà televisiu. La seua trajectòria ha estat marcada pel seu ferm compromís amb el moviment LGTB i amb l’esquerra, allunyat en ambdós casos de qualsevol postura còmoda. En els últims temps va ser comentarista habitual del diari “Público”, on escrivia el seu bloc «Palabra de Artivista».

RESUM ARGUMENTAL:

portada_19559Què és el ‘gaipitalisme’? Com una comunitat ha passat de ser la més admirada i lluitadora arran de la SIDA, amb tots els èxits aconseguits, a ser sotmesa pel liberalisme i convertir-se en el seu gran capatàs? Com uns quants ‘oligairques’ han aconseguit fer-se amb ella i transformar-la en un negoci? A això i molt més és al que tracta de respondre Shangay Lily en la seua darrera obra. Un text contundent, radical, políticament incorrecte, escrit sense cap destorb, amb una crítica directa al cor mateix del món gai, als que en el seu si van posar en marxa una maquinària servida per la lògica del capital que ha contribuït a fer del que era (i ha de ser) reivindicació un gran negoci, emparat, com no pot ser d’altra manera, per una marca que, «alegre i divertida», en lloc d’alliberar genera discriminació i marginació. El llibre pòstum d’un activista compromès, la denúncia i l’energia del qual constitueixen una crida perquè altres continuen una lluita que encara té molt a guanyar.

LA MEUA VALORACIÓ:

Sempre sorprenent, Shangay Lily ara ens regala un llibre pòstum que no té rebuig. Una barreja d’autobiografia, memòries, assaig d’investigació i història del moviment gai de la capital de l’Estat. Les anàlisis que hi mostra sobre la mercantilització de la vida que genera el capitalisme destructor, en aquest cas de l’alliberament homosexual, són impagables.

Com una especialització exemplificadora del “No logo” de Naomi Klein, ací el missatge ens arriba d’una forma més propera, amb els mètodes (mafiosos fins i tot) de creació d’una marca concreta (la marca gai) i dels productes que se’n deriven (espectacles, revistes, modes, objectes de consum); així com els noms i cognoms dels ‘emprenedors’ sense escrúpols que els han llançat al mercat, amb demostració inclosa de les mentides sobre les quals es basen les seues apropiacions i mistificacions de la realitat, en una mena de justícia literària. Aquests ‘gaiempresaris’, aliats amb associacions LGTB i partits polítics (PSOE primer i PP després), en una trama corrupta que cerca el seu lucre particular, aconsegueixen implantar un consumisme acrític i desactivar els sectors més contestataris. A la fi ens demostra que l’estereotip que la societat actual ens presenta com a gai és realment un constructe frívol, innocu, sotmès i submís a les regles del sistema heteropatriarcal i de consum dominant.

Tot això sense perdre la lucidesa, en afirmar que fóra millor el gueto actual que no la pedrada d’abans; un gueto, però, alliberador i no estupefaent com fins ara. A la fi he comprés el paper fonamentalment reivindicatiu que tenien i tenen les ‘drag queens’ com ell: “Home que es vist de dona amb fins polítics, per a qüestionar els gèneres, l’homofòbia i l’heterocentrisme”.

Per destacar el que més m’ha arribat de l’obra, citaria la magnífica anàlisi de la cultura pop com a instrument de dominació capitalista i heterocentrista de la societat (“Ética i estética pop en el gaypitalismo”) i la història del canvi de direcció de la Diada de l’Orgull Gai, de reivindicativa a mercantilitzada (“¿Orgullo Gay o Marca Gay?”).

Una composició única, centrada (en la qüestió LGTBI) i força didàctica, en aplegar teoria i pràctica. Un extraordinari assaig d’investigació al servei de la veritat de la seua obra artisticomilitant i de l’alliberament de les persones en general i LGTBI en particular. Gràcies per tot, Shangay Lily. Reposa en pau.

5802516--620x349

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *