Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

21 de novembre de 2016
0 comentaris

Açò s’escalfa. (1) Per un canvi inajornable del model energètic actual.

Com a observador del temps meteorològic, tinc la sort de comprovar, any rere any i amb la variabilitat pròpia del capteniment caòtic de l’atmosfera, l’augment progressiu de les temperatures mitjanes a l’indret on visc. Un fet que em produeix satisfacció i neguit alhora. Gaudi científic per la confirmació local de les previsions dels experts de l’IPCC (Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic); però desassossec per les conseqüències que el fenomen porta encadenades i que, de seguir amb la mateixa tendència ascendent, poden arribar a ser catastròfiques per a tots nosaltres. M’astore quan a aquestes alçades de l’any (açò ho escric a començaments de novembre) encara no fa fred, quan m’adone com la calor avança any rere any i s’endinsa ben a dins de la tardor. Avesat a veure la part positiva del que em passa, també li la trobe al fet indiscutible del canvi climàtic; tanmateix, ma mare octogenària, a qui escolte amb atenció, no es cansa de repetir-me: això no pot ser bo!

Escalfament global per la crema de combustibles PNGAquest escalfament global, que progressa gradualment sense aturador, és generat per l’augment constant de la concentració de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d’efecte hivernacle (per a entendre el mecanisme d’escalfament, veure la figura adjunta), produïts fonamentalment per la crema de combustibles fòssils, base del model energètic actual a nivell mundial, que no sols no s’atura malgrat l’evidència, sinó que creix acceleradament als països anomenats emergents (Xina, Índia, Brasil). Una majoria aclaparadora dels científics que treballen en el canvi climàtic estan d’acord amb les conclusions principals de l’IPCC, és a dir, amb el seu origen antropogènic, i preveuen que “l’augment de la temperatura global provocarà l’elevació del nivell dels mars i canviarà el nombre de precipitacions, incloent-hi una expansió de les regions subtropicals desèrtiques (com pot passar a casa nostra). Altres efectes inclouen l’augment en la intensitat del clima extrem, canvis en les collites, modificacions de les rutes comercials, el retrocés de glaceres, extinció d’espècies”, etc. 

El proppassat mes de juliol les agències nord americanes NASA i NOAA feien públiques les seues anàlisis sobre la temperatura global amb un resultat força preocupant: portem 14 mesos consecutius amb rècord d’escalfament global, i la primera meitat de l’any 2016 ha estat la més càlida mai registrada, amb un augment de fins a 1,05ºC respecte de la mitjana del segle XX.

1469082365037Com a mostra fefaent del fet esmentat a nivell local, tot seguit us deixe, per una banda, una gràfica amb els resultats històrics, certament escassos però orientatius, de les dades recollides al meu observatori i, per altra, una gràfica germana, però més extensa i fiable, de les dades de l’observatori oficial més proper al meu, el de l’aeroport de Manises (L’Horta). Si ens aturem a fer projeccions numèriques sobre aquestes dades, ens adonarem que la previsió global per part de l’IPCC d’augment de la temperatura per al segle XXI, d’1,1 a 6,6º C de mitjana (segons els models), podria quedar-se curta a llocs concrets. Vegem-ho:

Gràfica amb regressió lineal de l'evolució de la Tª mitjana anual a l'observatori de La Conarda de Bétera, entre 2009 i 2015 (elaboració pròpia).
Gràfica amb regressió lineal de l’evolució de la Tª mitjana anual a l’observatori de La Conarda de Bétera, entre 2009 i 2015 (elaboració pròpia).

– Amb les dades del meu observatori d’aficionat, situat al Camp de Túria, si continuava el ritme ascendent detectat fins ara, a mitjan segle XXI ja portaríem de l’ordre 6,8º C d’augment respecte del començament de la centúria, superant-se les previsions globals més pessimistes. Tanmateix, aquesta projecció cal “agafar-la amb pinces”, tenint en compte el minso període de temps considerat i el valor del coeficient de determinació R2 de la recta de regressió resultant (el qual valor ens indica la qualitat del model d’aproximació, major quan més proper a 1), en aquest cas inferior a 0,5.

Gràfica amb regressió lineal de l'evolució de la Tª mitjana anual a l'observatori de l'aeroport de Manises, entre 1973 i 2015 (elaboració pròpia).
Gràfica amb regressió lineal de l’evolució de la Tª mitjana anual a l’observatori de l’aeroport de Manises, entre 1973 i 2015 (elaboració pròpia).

– Si consideràvem les dades oficials de Manises, des del 1973 fins ara, sense tenir en compte l’acceleració prevista per alguns models, l’augment de la temperatura mitjana anual al 2050 seria de l’ordre de 2,3º C respecte del 2000. En aquest cas, tant pel nombre de dades com pel valor de R2 de la recta de regressió, la fiabilitat de la predicció és major.

Gràfica amb aproximació mitjana mòbil de 2 períodes de l'evolució de la Tª mitjana anual a l'observatori de l'aeroport de Manises, entre 1973 i 2015 (elaboració pròpia).
Gràfica amb aproximació mitjana mòbil de 2 períodes de l’evolució de la Tª mitjana anual a l’observatori de l’aeroport de Manises, entre 1973 i 2015 (elaboració pròpia).

He de remarcar que tan sols es tracta d’estimacions, extrapolacions d’aproximacions lineals de dades oscil·latòries. En qualsevol cas, una i altra predicció suposen canvis climàtics significatius i, doncs, tant de bo no s’arriben a complir!

Certament, quelcom es comença a bellugar al món per pal·liar aquest daltabaix climàtic, però ho fa a pas de tortuga! En juny de l’any passat es va reunir la CoP 21, la cimera mundial del clima a Paris i quan escric aquestes ratlles, novembre del 2016, s’esdevé la CoP 22, la cimera mundial del clima a Marràqueix. Parlen d’aplicar mesures per evitar superar la barrera de +1,5º C d’escalfament global, quan d’ací poc superarem aquesta xifra. Les mesures que es pretenen aplicar són massa tímides per aconseguir-ho. No debades, a la cimera són majoria els representants d’empreses multinacionals, entre les quals moltes de les interessades a continuar amb l’energia d’origen fòssil. L’observador d’Ecologistes en acció a la CoP22, Javier Andaluz, qualifica aquesta trobada de “soc de pegats verds”.  N’hi ha massa interessos pel mig i els governs, ja se sap (o ho hauríem de saber), estan al servei de les corporacions industrials i financeres d’arreu, i a aquestes encara no els ve bé canviar de model, perquè haurien d’invertir-hi novament i ara estan per traure beneficis de les infraestructures actuals. Volen esprémer fins a l’última gota dels combustibles que la natura ha creat i soterrat fa milions d’anys, sabent que embruten el planeta i que en menys dècades que dits d’una mà s’esgotaran per sempre.

Tenim dues urgències: cercar alternatives viables que no ens facen tan dependents dels recursos fòssils i dels seus escassos posseïdors, amb el seu esgotament pocs anys a venir, i alhora frenar l’escalfament global. I una solució: canviar el model energètic actual per un altre basat en fonts netes i renovables. El nou model s’anomena “Transició Energètica 21” i ha estat proposat per enginyers del sector de l’energia del nostre país, dins del col·lectiu CMES. Un projecte ben necessari i engrescador que, si s’implantàs, aconseguiria bona cosa de beneficis econòmics i ambientals; però també de d’altres tipus, com l’augment de la sobirania energètica, la reducció de l’atur o la revalorització del món rural. Recolzem-lo!

Per saber-ne més, us recomane la lectura de dos llibres d’Octaedro: “La darrera oportunitat. La transició energètica del segle XXI (TE21)” i “El cost de l’energia”, que us comentaré en un proper apunt.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.