Observar, llegir, escriure

Setembre acostuma a ser un mes de contrastos i sorpreses meteorològiques, que vénen tant de la part de les temperatures, com de la pluja. I aquest d’enguany no ha estat diferent. Recorde Setembres amb molta (2014) o amb poca calor (2015) i amb força pluja (2009) o amb una sequera estricta (2013). El més normal, però, és que la situació es migpartesca i ens done de tot: la primera meitat, més estiuenca i la darrera, més primaveral. I això és el que ha ocorregut, pam amunt, pam avall, aquest Setembre del 2016. Certament, com diu la dita popular, “Setembre s’enduu els ponts o asseca les fonts”; però el més natural és que faça totes dues coses, cadascuna al seu temps.

Destacable fou l’onada de calor que ens visità a començament de mes (la primera amb cara i ulls d’aquest Estiu!), la qual va aconseguir batre rècords (en més de mig segle!) a molts observatoris de les nostres comarques. La pujada fou tan significativa que, malgrat la refrescada posterior, la temperatura mitjana ha quedat una mica per sobre de la del patró.

Per la seua banda, la pluja fou l’ama de l’oratge a partir de l’equinocci de Tardor (dia 22), com “mana” la tradició meteorològica, i caigué tant en forma de tempesta puntual (és a dir, amb ruixats molt intensos i de curta durada, acompanyats de vent fort, trons i llamps), com de més persistent i amb més radi d’acció (per l’acostament en altura d’una massa freda i entrada de vents de Llevant; com una “gota freda”, però bastant més disminuïda); encara que no hem aconseguit arribar a la quantitat que marca el patró.

De ben segur que em repetiré recordant que, cap a finals de l’Estiu, les condicions geogràfiques i meteorològiques de les nostres comarques, properes a la Mediterrània, afavoreixen la inestabilitat atmosfèrica; a saber: baixada de latitud de les masses fredes en altura, veïnatge de la mar (ara ben calenta), dominància de vents de mar cap a terra i presència de les serralades litorals. Són els elements necessaris per al “còctel” que ens dóna les pluges intenses de Tardor (“Tardor vertadera, per st. Miquel la pluja primera”). N’hi ha dos de fixos: el mar calent i les muntanyes properes a la costa. La clau de volta, doncs, rau en els altres dos elements esmentats: la direcció i intensitat del vent, per una banda, i l’acostament, l’abast i la temperatura de les línies d’inestabilitat o les bosses fredes, per altra; embossaments que poden esdevenir DANA (depressió aïllada en nivells alts) i portar la situació, desitjada i temuda alhora, popularment anomenada “gota freda”, típica de les nostres terres. Diu la dita que ”Al Setembre, el mal temps és de témer”, atenent la possibilitat de ruixats sobtats i fora mida que poden caure, negant baixos o arrossegant ponts i vehicles.

Tot seguit, posaré números a la meteorologia del passat mes de Setembre del 2016, tal com han quedat registrats al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Resum sumari de les dades subministrades per la meua estació automàtica (per si no voleu aprofundir-hi massa):

– Temperatura mitjana = 23,0º C, 0,7º C per damunt de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Setembre.

– Pluja = 43,8 mm, un 11 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal per a Setembre.

– Vent: Intensitat mitjana = 2,8 km/ h, 1,1 km/ h inferior a la mitjana de 8 anys de dades recollides al meu observatori en Setembre. Direcció dominant de l’Est (ESE, en concret), que es la més habitual els mesos d’Estiu al lloc on visc.

2) Apunts del meu diari meteorològic (per saber com ha anat l’evolució de l’oratge):

Setmana 35 (4 dies): Començava un mes de contrastos. Amb temps estable i assolellat, s’esdevenia una pujada progressiva de les temperatures i baixada de la humitat relativa, per l’acostament d’una massa ben càlida. Dissabte, 3, els vents s’aturaven o a estones bufaven del Sud, la qual cosa feia pujar el termòmetre fins als 33º C de màxima. Ja diumenge, 4, es confirmava l’onada de calor, que fou especialment intensa a les nostres comarques de vora la Mediterrània, per la posició d’una Alta secundària que impulsava vents –això sí, fluixos— des de l’interior de la península Ibèrica. En molts llocs s’aconseguiren batre rècords de temperatures altes en un mes de setembre, i el meu observatori no en fou l’excepció: 37º C de màxima, assolits a les 13 h UTC, màxima mensual.

Setmana 36: Dilluns, 5, em desdejunava amb 27º C a l’exterior. Aquella nit la mínima fou de 25º C i s’esdevenia a la 1 h UTC; després, movia vent del Sud girant a Ponent i tornava l’ascens de la temperatura, que cap a les 11 h repetia la marca del dia anterior: vora 37º C. Als mitjans d’informació deien que des de l’any 1950 no es registraven temperatures tan altes en un començament de Setembre. Els dies següents la calor remetia, però sense anar-se’n del tot, donant un oratge de ple Estiu (“De Setembre a la Tardor, torna la calor”). A partir de dijous, 8, s’inestabilitzava l’atmosfera i apareixien força núvols, tot i que sense conseqüències líquides. La resta de la setmana va continuar, si fa no fa, amb aquesta lleugera inestabilitat estiuenca, amb predomini del temps anticiclònic, trufat per alguna Baixa relativa fruit de la calor, que ara s’acostava, ara s’allunyava, sense afectar, però, la meua comarca prelitoral. M’acomiadava de la 36ª setmana del calendari tot esperant el canvi que AEMet pronosticava per a la següent.

Setmana 37: Dimarts, 13 (sort!), arribava el canvi anunciat, que fou més de vent i temperatura que no de règim de pluges (de sequera, per ser més exactes). Al mapa isobàric previst en superfície, s’observava tot un rosari de Borrasques que s’allargava de Nord a Sud, des d’Islàndia fins a la nostra península, i un potent Anticicló situat a Escandinàvia, que, entre tots dos, impulsaven un corredor de vent polar cap a nosaltres, tot i que ens arribava una mica aponentat. En la interfase del canvi, ens va visitar un front fred, associat a una bossa relativament freda en altura, el qual front dividia la massa càlida ascendent que es desplaçava cap a l’Est i deixava al seu darrere un ambient més fresc i net, el que feia tantes setmanes estàvem esperant. L’ascens d’aquesta massa càlida produïa núvols abundants i precipitacions, però, en venir de terra ferma i eixuta, tan sols va deixar 4,4 mm al meu observatori. Els dies següents el Ponent es feu l’amo de l’oratge; un Ponent fresquet pel seu origen polar al qual s’unia la bossa freda en altura, que no volia anar-se’n. Dimecres, 14, el vent va bufar amb més intensitat i, cap a les 15 h UTC, va donar la ratxa màxima mensual: 54,7 km/ h, de Mestral. Dijous, 15, a les 4 h UTC, durant una calma nocturna, registràrem la temperatura mínima mensual: 13,6º C. A partir de divendres, el vent girava al Nord, alternant amb períodes de calma, que feien pujar les temperatures una mica. Els registres baromètrics anaven augmentant a poc a poc i s’afermava el temps assolellat de dia i una fresqueta ben bona de nit.

Setmana 38: Setmana moguda i esperada. Començament ben fred, amb 14,5º C de mínima dilluns, 19, pel cel seré que va lluir aquella nit; una molt bona visibilitat que encara lluïa de bon matí. Temps indefinit, amb temperatura màxima moderada i vent fluix de component Est. Dimarts núvol pel pas d’una vall relativament freda en altura, que no va descarregar a la meua comarca; ho feu tan sols cap a la serra de Mariola, especialment a Alcoi. Els dies següents les temperatures començaven l’ascens típic de l’estiuet de st. Miquel, dins d’un temps inestable en pegar voltes una Baixa relativa, que es bellugava ací i allà per la nostra península, la qual tenia reflex en altura. Tot plegat poc definit, encara que sabem com les gasta l’oratge en aquesta època, en trobar-se la Mediterrània tan calenta. Dit i fet, divendres, 23, se’ns acostava un petit front associat a la Baixa relativa esmentada i bufava un vent de Llevant que es reforçava per moments. Finalment es va generar un front de tempestes al sistema Ibèric, que venia cap a nosaltres reforçant-se i eixamplant-se conforme avançava. A última hora de la vesprada, una senyora tempesta amb nombrós aparell elèctric obria el pas a la pluja, violenta de bon començament (a la gràfica adjunta es por veure el canvi sobtat de pressió i de força del vent), però de curta durada, per la qual cosa no va fer massa danys (tan sols em va tombar uns cossis al jardí). L’amplària de l’àrea inestable anà agranant durant un parell d’hores totes les terres fins a la mar, però descarregant amb intensitat bastant moderada; d’ací que la pluja total recollida fóra d’uns apanyats 17 mm, màxima diària mensual. Dissabte tinguérem temps estable i assolellat, amb pressions intermèdies; però, diumenge, 25, a la vesprada, amb aquesta situació indefinida que portàvem, de bell nou ens visitava una altra petita línia inestable, que venia de més amunt, on a partir de migdia ja generava fortes tempestes, però de més curt abast que les de divendres. Quan va passar per ací, durant uns minuts descarregà amb extrema intensitat (vàrem fregar els 200 mm/ h) la major part dels 15,2 mm ben bons que vaig arreplegar aquell dia i que, per les dades dels observatoris més propers, van caure en una àrea molt petita al voltant de ma casa (a dins del mateix poble de Bétera se’n replegaven uns 6 mm i a l’Eliana no arribaven ni a 1 mm).

Setmana 39 (5 dies): Les previsions donaven pluja de bon matí. De fet, així ho anunciaven les mostres de núvols, que tenien tendència al desenvolupament vertical, més alts quan més cap al Sud es trobaven, on finalment va descarregar. Aquells dies estàvem en situació anticiclònica: un centre d’altes pressions que abraçava tota l’Europa central, impulsava sobre nosaltres vent de Llevant o Mestral, que s’anava reforçant. Per altra banda, una massa d’aire relativament freda en altura fregava les nostres costes, sobretot per la seua banda meridional. Això va generar una àrea inestable al llarg de les comarques costaneres o prelitorals del nostre país, especialment les de més al Sud. La matinada de dimecres, 28, entre les 4 i les 6 h UTC, vaig replegar 7 mm al meu observatori, enmig d’una llevantada/ mestralada, que més tard, entre les 12 i les 15 h UTC, donava vora 50 km/ h. I això passava amb el baròmetre marcant més de 1025 hPa (cosa habitual durant les “gotes fredes” –tot i que aquesta no ho arribà a ser–, perquè la baixada pressió ocorre en altura). Finalment, Setembre ens deixava amb uns misteriosos 0,2 mm caiguts de matinada (4 h UTC) i temps assolellat i càlid: pur estiuet de st. Miquel.

3) Un quadre resum de les dades (per veure-ho d’una ullada i fer-se’n una idea clara):

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques (una captura de pantalla del programa que recull les dades, “Weatherlink”, retolada per a una millor comprensió):

Què a l’Octubre vinent puguem gaudir dels darrers dies de bonança termomètrica, amanits amb una bona dosi de ruixats, que és quan hi toca!