Observar, llegir, escriure

Amb aquest refrany he volgut significar l’escassetat de pluja amb què hem passat aquest darrer Estiu climàtic del 2016 (“xirriu” vol ser una onomatopeia del so de les gotetes). Costa acostumar-se a viure en un clima en procés de desertificació; però malauradament les dades i la previsió que fan els diferents models per als propers anys són bastants clares. L’Estiu és el període de l’any en què tinc més present aquest assumpte, perquè és el model d’allò que ens espera, per ampliació, a tot l’any; a la qual cosa se suma que a mi no em prova gens la calor, a diferència d’altres persones (com mon pare –que repose en pau–, que faria seu aquest refrany: “Qui parla mal de l’Estiu, no sap lo que diu”). Com que les imatges ajuden a comprendre millor l’abast del fenomen, que els experts anomenen canvi climàtic antropogènic, ací teniu, per una banda, les gràfiques de l’evolució prevista de la temperatura màxima i mínima anuals, així com de les nits càlides, i, per una altra, l’evolució prevista de la precipitació anual i del nombre de dies de pluja anual, referides al nostre País Valencià. Són prediccions i, com a tals, exposades a errors, però ausades que són concloents.

La temperatura mitjana estacional d’aquest Estiu climàtic del 2016 (trimestre amb major temperatura) no s’ha apujat massa; però segueix el patró ascendent que mostren les previsions que acabe de mostrar-vos. S’ha situat en uns moderats 0,6º C per damunt del normal (agafant com a patró les dades mitjanes del 1971 fins al 2000 a l’observatori oficial que tinc més proper: el de l’aeroport de Manises). A diferència de l’any passat (que en registràrem 3), no hem tingut onades de calor o han sigut ben poc intenses. Quant a la pluja recollida, com he apuntat abans, ha resultat enutjosament mínima, un 63 % (vora 2/3) inferior a la normal. Es tracta de l’habitual sequera, que sembla que ha vingut ací per a quedar-se. Amb el vent, la intensitat del qual continua una lenta però constant davallada des de 2013, no hi aprofundiré en aquest resum, en previsió que en el fenomen hi haja, com he indicat en apunts anteriors, una causa aliena a la meteorologia (creixement de les pinades que tinc a l’Est, 2 parcel·les més avall, i a l’Oest, a la parcel·la del costat, més altes que no els 10 m del meu anemòmetre).

Abans de passar a l’ampliació de les dades, obtingudes per càlcul a partir de les recollides en tots tres mesos, em volia referir a les singularitats meteorològiques que he trobat en aquest període trimestral estiuenc, comparant-lo amb el mateix període d’anys anteriors; tot i que, com ja va passar a la Primavera, en aquest any no han sigut massa destacables: Quant a pluja total i encara que s’ha situat a la banda de les precipitacions més baixes, ocupa un humil 6è lloc dels darrers 19 anys. Quant a temperatura mitjana, s’ha quedat a la franja intermèdia del valors obtinguts en els darrers 8 anys de dades automàtiques. Si atenem les mensuals, tan sols destaca relativament Juny i Juliol, que ocupen el 3er lloc quant a menys precipitació recollida en els mesos corresponents dels darrers 19 anys al meu observatori.

Si ens fixem en les gràfiques de l’evolució anual de la temperatura mitjana i de la pluja replegada durant l’Estiu climàtic dels darrers anys (que adjunte), veurem que, malgrat les oscil·lacions, la temperatura segueix una línea lleugerament ascendent; mentre que la pluja, que aquest any s’ha situat a la part baixa, es manté prou estable, també oscil·lant al voltant del valor considerat com a normal.

A l’Agost s’enllesteix l’anomenat any hidrològic, que normalment és el període que va des del dia 1 de Setembre d’un any fins al 31 d’Agost de l’any següent (tot i que no és un període fix a tot arreu). Doncs bé, les precipitacions del darrer any hidrològic al raconet on visc han estat de 242,4 mm, un 47 % inferiors al patró que marca la sèrie oficial per a l’indret, 458 mm; pràcticament la meitat del que precipità l’any passat, 474,8 mm; però el doble del que ho feu fa dos anys, 120,4 mm. Així que, si bé em seguiré queixant per la pertinaç sequera, no ho faré massa fort, no siga cas que la situació empitjore encara més. 

Els 18/19 anys de dades de precipitació de l’històric del meu observatori em donen una certa perspectiva per deduir la tendència que estan seguint les pluges estacionals a l’indret on visc. De mitjana, l’Estiu i la Tardor s’estan ajustant a allò esperat, mentre que l’Hivern està anant de baixada i la Primavera de pujada: 

ESTIU (19 anys) = 54,5 mm (+ 3 % del patró = 53 mm).

TARDOR (18 anys) = 169,9 mm (- 4 % del patró = 177 mm).

HIVERN (18 anys) = 87,2 mm (- 27 % del patró = 120 mm).

PRIMAVERA (19 anys) = 143,1 mm (+ 32 % del patró = 108 mm). 

Finalment tot seguit us deixe un quadre resum de dades meteorològiques de l’Estiu climàtic del 2016, que us permetrà, amb un colp d’ull, fer-vos-en una idea més clara. 

Per altra banda, si voleu conèixer les dades més significatives de cada mes, us convide a llegir els apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog. 

I m’acomiade, com sempre, amb les previsions meteorològiques per aquesta Tardor climàtica que ara comença. Us la podeu imaginar. Segons AEMet, a la banda Est de la península Ibèrica continuarem amb temperatures superiors i precipitacions inferiors a les normals. No sembla, doncs, que es vaja a complir la dita: “Estius secs, tardors primerenques”. Tant de bo no l’encerten! O que, si no primerenques, les pluges abundoses ens arriben a la fi.

Fins a la propera i a seguir bé!