Observar, llegir, escriure

Temps de vacances, temps de parèntesi entre el període extens de feina. Com que a això darrer ja m’hi he referit en un apunt anterior, ara, ni anomenar-ho; no siga cas que perdem l’encantament d’aquella platja, d’aquella passejada per la frescor de l’alta muntanya, d’aquella nit a la fresca amb olor de gesmil, d’aquella novel·la tan ben narrada o d’aquella petita aventura d’Estiu al bell mig de la mandra, que de ben segur ens mereixem.

El meteor que senyoreja aquest mes que tot just hem deixat és la calor i el temps seré, acompanyats de la brisa diürna de mar cap a terra (més forta quan més a prop de la mar ens trobem); perquè, si bé no es descarta alguna tempesta d’evolució a mitja vesprada (“Pel Juliol, els temporals a la posta de sol”; sobretot a muntanya, on l’orografia facilita el desenvolupament nuvolós), a la meua comarca prelitoral de clima mediterrani l’estadística assenyala Juliol com el mes més sec de l’any, com així ha estat enguany.

La notícia ha arribat de la comarca germana de La Marina Alta, on el dia 13 va conjuminar-se una situació extraordinària que donava pluges intenses bastant localitzades, replegant-se fins a vora 50 mm a Xàbia i a Dénia. Aleshores s’ajuntava el vent de Gregal amb l’orografia muntanyenca i el pas d’un front fred; situació la qual, a més dels ruixats persistents, provocava el desenvolupament d’una sempre sorprenent tromba marina o cap de fibló, una imatge de la qual es mostra a continuació (l’autor de la qual és José Mahiques).

Per una banda, contents per la sort dels companys de La Marina i, per altra, conformats amb l’eixutesa normal del Camp de Túria en aquest Juliol, mes que una dita aparella amb el sol (“Juliol és el mes del sol”), una rima ben encertada, doncs. Aquest període de calor extrema ens el recorda una bona colla de refranys, com aquell que diu que “La pedra de Juliol no té consol” o “Pel Juliol, pobres dels que estan al sol”; tot i que n’hi ha d’insensats que s’hi estan més del compte per “lluir” una pell bruna, menystenint el que pregonen els responsables sanitaris, que tots els anys fan insistència en la moderació a l’exposició solar a les hores de migdia (entre les 12 i les 16 hores), que és quan tenim l’índex UV per damunt de 7, exposant-nos a un alt risc de desenvolupar un melanoma.

Tot seguit, posaré dades a la meteorologia del passat mes de Juliol del 2016, tal com ha resultat al meu observatori d’aficionat, situat a la Conarda de Bétera (Camp de Túria):

1) Resum sumari de les dades subministrades per la meua estació automàtica (per si no voleu aprofundir-hi massa):

– Temperatura mitjana = 25,2º C, 0,8º C per damunt de la mitjana de la sèrie normal (1971-2000 a l’aeroport de Manises corregida per la diferència d’altura) per a un mes de Juliol.

– Pluja = 1 mm, un 93 % inferior a la que marca la mitjana de la sèrie normal.

– Vent: Intensitat mitjana = 3,4 km/ h, 1,9 km/ h inferior a la mitjana de 8 anys de dades recollides al meu observatori en Juliol. Direcció dominant de l’Est (ESE, en concret), que es la més habitual els mesos d’Estiu al lloc on visc.

2) Apunts del meu diari meteorològic (per saber com ha anat l’evolució de l’oratge):

Setmana 26 (3 dies): Començàvem amb 3 nits tropicals (20-21º C, 85-90 % d’humitat relativa), domini anticiclònic sobretot diumenge i vent en règim de marinades. Hi havia una Baixa tèrmica que es bellugava per damunt de la nostra península i donava tempestes de vesprada a zones muntanyenques de l’interior, sense arribar a la meua comarca prelitoral. Una situació clàssica d’Estiu que no ens abandonaria en tot el mes.

Setmana 27: Es repetia la situació de la segona setmana de juny, en envair-nos una massa d’aire més càlida procedent del Nord d’Àfrica. Dilluns, calitja. Les temperatures anaven pujant a poc a poc. Fou una onada de calor de baixa intensitat, perquè tinguérem la sort de que en cap moment bufara Ponent; una sort que en està acompanyant el que va d’Estiu. La inestabilitat d’origen tèrmic se’ns acostava dijous, 7, donant-nos bona cosa de núvols; però gens de pluja. Cap de setmana estable, on diumenge, 10, fou el dia més càlid del que portàvem de mes, amb temperatures plenament caniculars (la màxima assolia 34º C, en haver-se retardat la marinada fins a migdia, i fou la màxima mensual) i un índex UV màxim que va fregar el nivell 8 (risc molt alt).

Setmana 28: Dilluns, refrescadeta dins de la canícula, per la marinada forta que va moure a la seua hora, un poc agregalada i allargada en el temps. A la gràfica de pressió s’observava un canvi sobtat cap a les 18 hores UTC. El següents dies la pressió pujava progressivament. La nit de dimarts a dimecres fou ben càlida pel cel ennuvolat que tinguérem, xafogosa fins que mogué un ventet agregalat cap a les 2 hores UTC. Encara que no ho sabíem, això anunciava una inestabilitat que s’estava formant més cap al Sud, a la Marina Alta. En aquella comarca costanera i muntanyenca (destacant el massís del Montgó i la serra de Bèrnia; aquesta amb més de 1000 m), el pas d’un front fred s’ajuntava amb el vent de Gregal i l’orografia favorable de la zona, generant tempestes persistents que permeteren acumular en poques hores fins a 50 mm a Dénia i Xàbia; fins i tot es desenvolupava una petita tromba marina enfront del cap de st. Antoni. Dijous, 14, ens alçàvem amb un plugim que no arribava a registrar ni el mínim de l’estació (0,2 mm). Cap de setmana estable amb temperatures moderades, que donaven, la nit de diumenge, 17, a dilluns, 18, a les 5 hores UTC, la mínima mensual, 17,7º C, amb vent en calma.

Setmana 29: Comencem la setmana amb una altra amenaça d’onada de calor per part d’AEMet, que no fou massa significativa on jo visc en no bufar Ponent cap del dies. Es confirmava l’entrada de vent amb origen saharià per les albes amb calitja que es repetien aquells dies. Dimecres, 20, un cert embossament relativament fred en altura i una Baixa en superfície ens donava força núvols i algunes tempestes a les comarques de més a l’interior, i ací, més cap al litoral, quatre gotes que embrutaven el terra de fang i disparaven la xafogor. Un canvi de vent cap al Sud i Llebeig feia pujar la màxima d’aquell dia fins als 32º C. la nit següent fou de mal dormir, amb 22º C i 85 % d’humitat relativa. Divendres, 22, també ens despertàvem amb calitja; però a la vesprada, entre les 6 i les 7, tinguérem sorpresa en forma d’un esquifit 1 mm de pluja. Motiu: el pas d’un front associat a una Baixa que ens creuava llavors i que tenia un cert reflex a les capes altes de l’atmosfera; per bé que tot plegat donava una inestabilitat massa lleugera com per fer-se notar mes enllà de la curta arruixada que finalment descarregà; tot i que a altres punts del territori més interior, com a l’Alt Palància (comarca veïna del Camp de Túria), la cosa va resultar més animada, replegant-se al voltant dels 30 mm. Fou l’única pluja significativa que vaig replegar en tot Juliol, a més de registrar la ratxa de vent mensual més forta, 41,8 km/ h, d’ENE, a les 15:30 hores UTC.

Setmana 30: Avorrit temps canicular típic d’Estiu, on les nostres comarques restaven sota l’influx del potent Anticicló centrat a les atlàntiques illes Açores; el vent bufava en règim de marinades, que durant el dia permetia calmar la forta calor present en superfície i en altura. La inestabilitat es produïa per acció d’alguna Baixa tèrmica d’evolució diürna a l’altiplà castellà, que descarregava a la vesprada i a prop de les serralades interiors, sense arribar a la meua comarca prelitoral. Com que les temperatures i la humitat anaven pujant de mica en mica, senyal que la mar s’anava escalfant a poc a poc, la sensació de calor, la xafogor, basca o botorn, anava creixent, donant nits realment incòmodes per agafar la son. Dimecres pel matí ens creuaven quatre núvols d’on va caure un petit plugim, que tan sols va servir per augmentar encara més la basca: “Aigua de Juliol, encén el sol”. El diumenge 31, final de setmana i de mes, ens portava una singularitat termomètrica, pel vent de component Oest que, des de passada la mitjanit i amb el cel encapotat, començà a bufar a poc a poc, un vent càlid que ens acostava la calor africana a casa nostra, fent pujar la mínima fins als 24,4º C, la més alta del mes; però la màxima d’aquell dia, que s’esperava rècord per la predicció d’AEMet (40º C), quedà curta, 33º C, en moure la marinada cap a les 10 hores UTC, més aviat del que s’esperava. Tanmateix, si observaves el mapa de les comarques valencianes on eixien el valor de les temperatures i la direcció del vent, veies que de la costa de València cap amunt, on bufava Llevant, les temperatures es mantenien en la ratlla dels 30º C (a l’interior, el Llevant arribava una mica reescalfat i se superaven els 30º C); mentre que més cap a l’interior i sobretot cap al Sud, on bufava Ponent (o altre vent de component Oest), s’acostaven als 40º C.

3) Un quadre resum de les dades (per veure-ho d’una ullada i fer-se’n una idea clara):

4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques (una captura de pantalla del programa que recull les dades, “Weatherlink”, retolada per a una millor comprensió):

Per Agost, bones vacances o bona i fresqueta feina!