“Contra gustos no serveixen disputes”. Crítica de llibres, 1er semestre del 2016.

En acabant de llegir un llibre, si tinc temps i el tema sobre el que he llegit m’engresca a reflexionar-hi, a traure-li més “suc” intel·lectual des de un punt de vista personal i/ o social, normalment l’empre per a compondre un article més extens, que normalment publique en aquest mateix blog. Si més no, el que sempre m’esforce a fer és una fitxa-resum del llibre, que inclou grosso modo la descripció i l’opinió personal sobre allò que he llegit; resum que publique al http://www.quellegeixes.cat/franja/ploma. Una curta sinopsi, unes frases sumàries i unes pàgines destacades que m’orienten en cas que hi vulga tornar alguna vegada; perquè m’oblide ràpidament del que he acabe de llegir tan aviat com comence un altre llibre. Es tracta, doncs, d’una necessitat personal per lluitar contra l’oblit i construir un relat coherent dels meus camins de lectura, que barregen la intencionalitat (el que vull llegir) amb la casualitat (el que em proposen de llegir).

Aquest apunt d’ara, que potser tinga continuïtat en el futur, vol mostrar-vos aquesta meua modesta i personal opinió sobre alguns llibres que he llegit en el darrer semestre; però que no han tingut una altra ocasió de ser comentats en aquest blog, bé per manca de temps, bé perquè el seu interès per a mi no ho ha merescut. En alguns casos es tracta de lectures que m’han omplit un temps de la meua vida, cosa que els ho agraesc de veritat; però que, sempre en la meua opinió, són tan buits de valors o tan plens de contravalors, que no els considere dignes de relectura ni m’aporten gaire cosa més enllà; els considere d’”usar i llançar”, uns productes de consum fruit de la publicitat de les editorials. Per la meua experiència d’anys, molts dels “súpervendes” són d’aquesta mena, són producte del màrqueting i procure no comprar-ne mai. Però en d’altres casos es tracta de tot el contrari: llibres ben interessants i dignes de lloança per als que senzillament no he trobat el moment de dedicar-los l’atenció addicional que me mereixen i, com tot a la vida, si no s’aprofita l’avinentesa, el pas del temps tot ho soterra. Si són d’un o d’altre tipus, ho sabreu pel to i el contingut dels meus comentaris.

Vaja per endavant i no cal que m’hi aferme massa, que totes les opinions són respectables i la meua n’és tan sols una de tantes. Diuen que “contra gustos no hi ha disculpes/disputes”; però en això el refrany no ho encerta pas, sobretot quan hi ha interessos pel mig. Per això, fóra millor dir “contra gustos no hi valen/ serveixen disculpes/ disputes”. O aquesta altra, que no presenta cap dubte: “La bellesa està en els ulls de qui la mira”. I un aclariment abans d’anar per feina: tot i que acostume a llegir llibres d’edició recent, perquè són més fàcils de trobar, molt de tant en tant també en visite algun de més antic, conscient que l’art i la saviesa no són pas de fa quatre dies.

 

9788490265352_04_g-668f0048Temàtica: NOVEL·LA NEGRA. Títol: “TOTA LA TERRA ÉS DE VIDRE.” Autor: Joan Josep Garcia i Navarro (1977) és llicenciat en Història i ha exercit com a professor d’ensenyament secundari a Catalunya. És autor de les novel·les “Quan caminàrem a la nit” (XVIII Premi Enric Valor) i “Aquest agost amb punt final”. Aquesta d’ara ha rebut el XXVII Premi de Narrativa Antoni Bru. Editorial: BROMERA. Col·lecció: ECLÈCTICA, nº 250. Edició: 1ª, octubre del 2015. Pàgines: 216.

Una obra del gènere detectivesc digna del millor Ferran Torrent, salvant les distàncies. Joanjo Garcia ens demostra que ja no és una jove promesa literària sinó un autor ben madur al qual hem de restar atents. En aquesta novel·la d’ara desenvolupa amb mestria una intriga que ens acara amb la degradació moral d’una colla de gent pocavergonya instal·lada al poder durant el franquisme, que encara continua ben activa i que triomfa gràcies als seus lacais de sempre: jutges, polítics, metges, policies, periodistes…, els quals li tapen les malifetes: traficar amb drogues, traficar amb nens…, matar, si cal. Recomanable.

 

Papasseit(pg)Temàtica: ASSAIG HISTÒRICO-BIOGRÀFIC. Títol: “JOAN SALVAT-PAPASSEIT, 1894-1924”. Autors: Ferran Aisa i Pàmpols (Barcelona, 1948) és un destacat estudiós de la vida i l’obra de Salvat-Papasseit, del qual ha publicat articles, ha realitzat conferències, ha fet de documentalista per a l’exposició sobre el poeta per l’Institut de les Lletres Catalanes. És autor  amb Mei Vidal de “Joan Salvat-Papasseit, l’home entusiasta” i altres tres obres més, inclosa la que comentem ara. És Premi Ciutat de Barcelona d’Història per “Una història de Barcelona, Ateneu Enciclopèdic Popular, 1902-1999”. Ha publicat diversos llibres en solitari, entre els quals tres de poesia: “Rambla del Raval”, “Calidoscopi” i “Terra de pas”. L’altra autora és Mei Vidal (Preixens, la Noguera, 1957), que és llicenciada en història, productora i guionista de TVE; entre els seus treballs com a guionista destaquen «Gaudí i la natura» i «Gaudí i el seu temps». És coautora amb Ferran Aisa de diversos llibres, com hem citat abans. Editorial: BASE. Col·lecció: BASE HISTÒRICA, nº 67. Edició: 1ª, octubre del 2010. Pàgines: 504.

Una biografia detallada d’en Salvat-Papasseit, poeta català excepcional, rebel i innovador, confegida a còpia d’una tria comentada de retalls de documents originals de l’autor i dels seus amics i coneguts, que ens permeten situar-nos en la contextura dels seus inoblidables textos (“Dóna’m la mà”, “Res no és mesquí”…). Un obra que ens fa reviure els esdeveniments històrics, personals, socials i polítics, del primer quart de segle XX que acompanyaven al jove “mestre del gai saber” en la seua evolució ideològica des de l’adoctrinament cristià, passant pel socialisme, l’anarquisme i finalment el catalanisme, i que tingueren un reflex clar en el fons i la forma dels seus escrits: des del crit per la revolta fins al cant a la vida, des de l’avantguarda més extrema fins a un classicisme renovat. Sense oblidar fets tan cabdals com el seu origen força humil, el seu autodidactisme o la seua dependència de diversos “mecenes”, que l’ajudaven en la lluita contra la malaltia que finalment li segà la vida als trenta anys, tan jove, quan encara tenia tantes ganes de viure. De lectura recomanable.

 

08235Temàtica: DIVULGACIÓ CIENTÍFICA. Títol: “L’EXACTITUD QUE FA FUNCIONAR EL MÓN. Per què les ciències exactes són arreu encara que no ens n’adonem”. Autora: Concepció Arenas, doctora en Matemàtiques, és professora del Departament d’Estadística de la Universitat de Barcelona. Editorial: PUBLICACIONS I EDICIONS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA. Col·lecció: CATÀLISI. Edició: 2015. Pàgines: 152.

Com totes les obres d’aquesta sèrie, ens permet repassar conceptes bàsics i aprendre’n de nous al voltant d’alguna branca de la ciència, conduïts per professors de la Universitat de Barcelona, en aquest cas de Matemàtiques. L’obra podrem fruir-la per partida doble: tant la primera part de cada capítol, més literària i on l’autora relata alguna “curiositat del món”, com la segona, més científica i on aprofundeix sobre les bases o elements matemàtics que s’amaguen darrere dels fets contats abans. Se m’ha fet massa curta.

 

1796_espanya-de-emrda_imgTemàtica: NOVEL·LA. Títol: “ESPANYA DE MERDA”. Autor: Albert Pla (Sabadell, 1966) és un dels cantautors més inclassificables de l’escena nacional. El seu primer disc, Ho sento molt (1989), va irrompre com una alenada d’aire fresc, d’extraordinària singularitat, de perversa provocació, en el panorama musical català. Des de llavors, s’ha convertit en una referència ineludible per a crítica i públic. També ha destacat en altres facetes artístiques. Com a actor, ha protagonitzat l’obra teatral de Helmut Krausser “Caracuero” i també ha col·laborat en diverses pel·lícules. El seu darrer espectacle, Guerra, amb Fermín Muguruza, s’ estrenà l’estiu del 2015, amb gran èxit de públic. Amb Espanya de merda inicia una nova etapa com a novel·lista. Editorial: ARA LLIBRES. Col·lecció: AMSTERDAM. Edició: 1ª, novembre del 2015. Pàgines: 216.

Com un còmic surrealista i futurista per capítols, m’ha sorprès la lectura d’aquesta narració sui generis, potser menys si coneixes el personatge d’on prové aquest sainet destarifat de sang i fetge. La crítica de fons la considere vàlida i reconec que hi ha capítols que resulten ben còmics, malgrat la devastació que hi mostra (cas del tram del viatge per terres valencianes); però les formes no m’acaben de fer el pes, per exemple la banalització de les protestes al País Basc o la criminalització de l’activisme polític a la “pell de brau”. Potser tinc rovellada la imaginació o m’he fet massa gran, però preferesc la ironia al cinisme. No m’agrada la violència ni de broma.

 

portada_tot-aixo-ho-faig-perque-tinc-molta-por_empar-moliner-ballesteros_201601151430Temàtica: RECULL DE CONTES. Títol: “TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR”. Autora: Empar Moliner es va donar a conèixer amb el recull de relats “L’ensenyador de pisos que odiava els mims”, al qual va seguir la seva primera novel·la, “Feli, esthéticienne”, que li va valer el Premi Josep Pla de l’any 2000. Posteriorment ha publicat els volums “T’estimo si he begut” (Premi Lletra d’Or 2005), “Busco senyor per amistat i el que sorgeixi”, “¿Desitja guardar els canvis?” i “No hi ha terceres persones”. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita. Editorial: PROA (GRUP 62). Col·lecció: A TOT VENT. Edició: 1ª, abril del 2016. Pàgines: 208.

Sent haver de dissentir de l’autovaloració que fa la contraportada d’aquest recull de contes de l’Empar Moliner. Vull ser positiu i agraït pel fet que la seua lectura m’ha distret durant algunes estones en què ho necessitava; tanmateix, aquest tipus de literatura psicològica de curt abast, massa superficial i nihilista, de consum massiu i no gaire compromesa amb la millora personal ni social, no em fa el pes; malgrat que li reconega l’enginy i la sana ironia de riure’s d’un mateix per mitjà dels personatges. Els contes que més m’han agradat són el que dóna títol al llibre i sobretot aquell de “La divisió de les famílies”. Per passar l’estona.

 

Escriure_el_pa___56d487db29872_235x295Temàtica: RECULL DE RELATS CURTS. Títol: “ESCRIURE EL PAÍS” (36 relats per literaturitzar les comarques del País Valencià). Autors: A més del pròleg d’Isabel Marcillas, tenim: Pasqual Alapont • Xavier Aliaga • Manel Alonso i Català • Manel Joan i Arinyó • Manuel Baixauli • Adolf Beltran • Francesc Bodí • Vicent Borràs • Esperança Camps • Bernat Capó • Toni Cucarella • Martí Domínguez • Vicent Josep Escartí • Josep Franco • Manel Garcia Grau • Joan Garí • Rafa Gomar • Joaquim Gonzàlez-Caturla • Francesc Gisbert • Pepa Guardiola • Albert Hernández Xulvi • Dolors Jimeno • Josep Lozano • Urbà Lozano • Carme Manuel • Carme Miquel • Anna Moner • Àngels Moreno • Teresa Monroig • Lliris Picó • Josep Piera • Raquel Ricart • Encarna Sant-Celoni • Xavi Sarrià • Isabel-Clara Simó • Vicent Usó. Editorial: ONADA EDICIONS. Col·lecció: NARRATIVES nº 38. Edició: 1ª, novembre del 2015. Pàgines: 240.

Amb el rerefons de la terra, del País Valencià (fins i tot de les properes Terres de l’Ebre) o del país petit: la comarca, la ciutat o el poble on varen nàixer els autors, he pogut gaudir d’aquestes petites narracions de temàtica diversa i variada, on, al meu entendre, domina l’enyor del passat perdut (sovintegen les visites als cementeris), tal vegada per fugir de la molt alienadora realitat del present valencià. Trobe alguna crítica a la destrucció de la nostra personalitat cultural per part del feixisme franquista i el blaverisme continuador o el desenrotllisme forassenyat; tanmateix sovinteja massa la renúncia a lluitar davant l’aclaparadora força de l’enemic, amb d’intel·ligent propòsit de passar la vida el millor que es puga; cosa, per altra banda, ben humana i característica del tarannà valencià. Una altra qüestió que també hi és present és la de la immigració, tractada amb el màxim respecte pels autors, com correspon al nostre origen mestís, que afavoreix el que siguem sobretot una terra d’acollida. La gran variabilitat de temes i enfocaments, i la qualitat de la literatura que s’hi mostra, fan prou atractiva l’obra perquè finalment haja entropessat amb bona cosa de narracions que em fan el pes (n’he trobat almenys una dotzena!) i em porte a recomanar-vos-la.

 

Un_m__n_de_bojos_5720de0592a58_235x295Temàtica: NOVEL·LA. Títol: “UN MÓN DE BOJOS”. Autor: Francesc Gisbert i Muñoz (Alcoi, 1976) és doctor en Filologia Catalana i professor de llengua i literatura a l’IES Mutxamel (l’Alacantí). És autor de la novel·la històrica “Els lluitadors”, ambientada a l’Alcoi industrial i revolucionari de primeries del segle XX, i de la novel·la “A la contra”, on narra una trama d’intriga a la València de la corrupció política i l’especulació urbanística. Estudiós de la cultura popular, ha publicat dos manuals divulgatius: “Màgia per a un poble, guia de creences i criatures màgiques populars” i “A què juguem? Els nostres jocs populars”, un recull de més de dos-cents jocs i joguets. Gisbert és un dels autors més prolífics i reconeguts de la literatura infantil i juvenil, àmbit en el qual ha rebut nombrosos premis de tot el domini lingüístic i ha publicat una trentena de llibres. En l’àmbit de la investigació, ha publicat “Una història de la literatura infantil i juvenil valenciana”, la seua tesi doctoral. Autor de materials didàctics i llibres de text, ha impartit cursos de formació del professorat i d’animació lectora i coordina la pàgina del projecte de divulgació www.rutesliteraries.org. Editorial: ONADA EDICIONS. Col·lecció: NARRATIVES, nº 40. 17é Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt. Edició: 1ª, febrer del 2016. Pàgines: 200.

Amb en Francesc Gisbert m’ha passat com amb altres autors que situava dins de l’àrea de la literatura infantil i juvenil, i, per això, no els havia llegit abans. En fer-ho, he rebut una agradable sorpresa (pense que és la gran imaginació que cal desenvolupar per compondre personatges i històries per a gent menuda la que assegura bons arguments per a adults). Es nota que és un magnífic creador o compositor d’històries multipremiat. Un bon coneixedor del llenguatge popular, que l’empra sense perdre el to culte; resultant una combinació de registres lingüístics ben natural. Posseeix l’art de captar l’atenció del lector en un món ple de “sorolls” de tot tipus. Obra satírica i coral, amb una colla de personatges de trets molt marcats, com de còmic, farcida de moments divertits, bona dosi d’acció i sorpresa final. Cada protagonista de la trama té un capítol propi on ens dóna la seua visió particular dels fets que s’hi esdevenen. Argument esbojarrat que veig com una caricatura de la competitivitat malànima i la falsedat a què ens obliga aquest Sistema corrupte. Llibre amb valors, positius i negatius, que mostra la lluita desigual entre uns pobres infortunats, un tant guillats, que aprofiten qualsevol escletxa o colp de sort per tractar traure el cap del “clot” – mai millor dit– en què es troben amb tota mena de “males arts”, i una multinacional farmacèutica sense cor. M’ha agradat també el tracte humà dels personatges, lluny del fals maniqueisme de bons i dolents, que infantilitzaria massa l’obra. Tot un reflex de la societat de l’espectacle actual, plena d’egoistes, informals, mentiders i aprofitats. Ja m’ho diu ma mare tothora: “Xiquet, el món està cada vegada pitjor. Si no canvien les coses, val més que no encomanes res a ningú. Si pots fer-t’ho tu mateix, millor.” Us la recomane.

9788486469993Temàtica: ASSAIG PERIODÍSTIC. Títol: “ANUARI MÈDIA.CAT: ELS SILENCIS MEDIÀTICS DE 2015”. Autors: Grup de Periodistes Ramon Barnils. Editorial: POL·LEN EDICIONS. Col·lecció: ANUARI MÈDIA.CAT. Edició: 2016. Pàgines: 146.

Ha estat una sort poder accedir a la informació que ens presenta l’anuari Mèdia.cat d’enguany, que ha millorat en qualitat respecte del de 2015. El més atractiu són els almanacs, les infografies i les llistes, per la claredat i eficiència en la comunicació del missatge que presenten. El més important de tot, però, és que ens ofereix un tast del molt que ens amaguen els mitjans de comunicació del sistema o del règim, lligats econòmica i ideològicament als seus amos, les grans corporacions i, doncs, que no són pas una font fiable per informar-nos del que passa realment al món, el proper i el llunyà. Enhorabona als que fan possible aquest anuari i endavant!

 

Bona lectura!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.