Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

10 de juny de 2016
0 comentaris

“Una flor no fa Primavera” (resum meteorològic de la Primavera climàtica, 2016).

Verda i multicolor, la bella Primavera sempre ens sorprèn i gairebé sempre ens alegra la vida. De la soca aparent morta de la figuera comencen a eixir brots verds i ufanosos, que ben aviat formaran noves branques i fulles que embolcallaran la seua fesomia (“A la Primavera, cames de figuera”). L’arribada de la caloreta i de la pluja més intensa, i l’allargament del dia fan que els éssers vius despertem de la letargia hivernal i comencem de bell nou un altre cicle estacional inexorable, que ens omple de desig o de malenconia, segons les circumstàncies personals que ens haja tocat viure i les nostres habilitats, innates o apreses, per gestionar-les. En el meu cas, aquest any m’ha tocat carregar amb l’accident de la mare, ja octogenària, del qual sortosament s’ha recuperat prou bé, gràcies a les cures aplicades.

Passejant vora riu Túria, 17/04/2016.
Passejant vora riu Túria, 17/04/2016.

Però el ritme estacional que segueix el moviment del nostre planeta al voltant del sol no és pas constant pel que fa a la meteorologia que comporta. Els darrers anys ens adonem com, a poc a poc i any rere any, amb petites variacions, les temperatures es van enfilant i la pluja caiguda es va acurtant a les nostres comarques de clima mediterrani, assedegat de mena. Una pluja que a la Primavera es fa més necessària que a la resta de l’any: “Aigua de Primavera, si no és torrencial, omple la panera”.

Certament “una flor no fa Primavera” ni dues tampoc; però la “flor” de què parle ara és en sentit metafòric i fa referència a un episodi de pluja; aquell que vam tenir a La Conarda de Bétera (Camp de Túria) del 8 al 10 de Maig i que ens portà 37 mm, el qual no es va repetir ni de bon tros en tots tres mesos de la Primavera climàtica (Març, Abril i Maig). La qual cosa fa que, malgrat l’alegria pel darrer Maig, aquesta Primavera d’enguany haja “punxat” pel que fa a precipitacions. Continuem, doncs, en un règim càlid i eixut, que una vegada més confirma l’escalfament global, provocat en bona mesura per la nostra activitat humana d’explotació accelerada dels recursos naturals.

Aquest és el resum de les dades meteorològiques replegades al meu observatori durant la darrera Primavera climàtica (mesos amb ascens de la temperatura, que, a l’hemisferi Nord, són Març, Abril i Maig): temperatura mitjana 0,7º C superior a la normal (mitjana de la sèrie oficial de 30 anys, 1971-2000, de l’observatori de referència més proper: l’aeroport de Manises, corregida per la diferència d’altura entre observatoris), pluja un 30 % inferior a la normal (mitjana de la sèrie oficial de 30 anys citada abans) i vent 1,5 km/ h més calmat que la mitjana de 8 anys de registres del meu observatori per al mateix període estacional. Si us ve de gust seguir llegint, ho veureu tot amb una miqueta més de detall.

Roses del meu jardí.
Roses del meu jardí.

Com que no puc obviar que ens trobem a dins de la societat de l’espectacle, de la superficialitat i la immediatesa, que sols consumeix les notícies cridaneres i, per tant, està poc avesada a fruir de la reflexió que porta la grisor de les dades objectives i científiques, em fixaré primer en les singularitats meteorològiques d’aquesta Primavera climàtica. A diferència de l’any passat, en què cada mes batérem alguna marca anterior (Març fou el més plujós en 18 anys, Abril el menys plujós en el mateix període i Maig el de temperatura màxima assolida i 1ª quinzena més càlida en molts anys), aquest 2016 no ens ha portat cap rècord d’interès al meu punt d’observació. Si ens fixem en les dades trimestrals tenim que: Quant a pluja total i encara que ens hem situat en la banda de les precipitacions mínimes, ocupem un humil 5è lloc del darrers 19 anys. Quant a temperatura mitjana, ens hem quedat al bell mig del valors dels darrers 8 anys que té de vida l’estació automàtica. Pel que fa a la mitjana d’intensitat del vent, aquest any sí que hem assolit el mínim de la sèrie de 8 anys; tot i que tinc la sospita que pot haver-hi influït el creixement del pinar proper, que em fa de pantalla per la banda Oest (malgrat els 10 m d’alçària del meu anemòmetre). Des del punt de vista mensual, les dades de l’oratge tampoc no s’han mostrat massa llampants en aquest període. Potser sí que he trobat una singularitat interestacional curiosa, que ens revela l’extraordinària calidesa dels darrers mesos de Gener i Febrer: la mitjana de les mínimes de Març va coincidir amb la de Gener i amb la de Febrer; totes tres resultaren de 8,5º C. 

Continuaré amb les gràfiques de l’evolució anual de la temperatura mitjana, de la pluja replegada i de la intensitat del vent, durant la Primavera climàtica dels darrers anys, que us adjunte. Si ens hi fixem amb atenció, veurem que, malgrat les oscil·lacions, la temperatura ha seguit una línea ascendent; mentre que la pluja, que descendia des del 2008 fins al 2014, sembla haver iniciat una lleugera pujada en 2015 i 2016, que tant de bo es confirme en els propers anys! Pel que fa a la velocitat del vent, portem les tres darreres Primaveres amb tendència cap avall.

Primavera climàtica, evolució Tª mitjana, pluja recollida i velocitat del vent a La Conarda de Bétera, 2016Finalment us deixe tot seguit un quadre resum de dades meteorològiques de la Primavera climàtica del 2016, que us permetrà, amb un colp d’ull, fer-vos-en una idea més clara.

Resum de dades meteorològiques de la Primavera climàtica del 2016 a La Conarda de Bétera (Camp de Túria).Per altra banda, si voleu conèixer les dades més significatives de cada mes, us convide a llegir els apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.

I m’acomiade amb les previsions meteorològiques per aquest Estiu climàtic que ara comença. Segons AEMet, a la banda Est de la península Ibèrica continuarem amb temperatures superiors i precipitacions inferiors a les normals; si bé, en aquesta ocasió, les probabilitats de que això s’esdevinga no són tan altes com en previsions anteriors. En qualsevol cas, a l’estació estiuenca mediterrània no ens escaparem pas de patir calor i sequera: “Cada cosa al seu temps… I a l’Estiu, cigales”.

Predicció estacional de temperatura i pluja per a l'Estiu climàtic del 2016 a la península Ibèrica (font, AEMet).Fins la propera i a seguir bé!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.