Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

11 d'abril de 2016
0 comentaris

Oliver Sacks: l’extraordinari valor d’una vida.

M’agradaria compartir amb vosaltres algunes de les dades amb què he emplenat dues fitxes, les dels dos llibres que he gaudit darrerament, un de gros, l’altre bastant més prim; però tots dos testimoni d’una vida singular, irrepetible i irreversible com totes. Narracions autobiogràfiques on observem l’autor fent equilibris per sobreviure, cercant el per què de tot plegat, el secret del benestar; unes portes que s’obrin mentre altres es tanquen, les pors i les morts, el dolor, el temps inexorable, els somnis que passen de llarg; els amors que li fan tastar el cel, el plaer de les coses senzilles, instants d’eternitat. Paraules i silencis d’una vida que ens ensenyen amples camins dissortats i costerudes sendes de saviesa, espill i advertiment per a la nostra pròpia existència.

L’AUTOR: Oliver Sacks (Londres, 1933 – Nova York, 2015) era professor de neurologia clínica a l’Albert Einstein College de Nova York. Com a autor, ressuscità i renovà la narrativa mèdica en una obra que, al llarg de tres dècades, conquistà a centenars de milers de lectors de tot el món. Entre d’altres cal destacar: Un antropòleg a Mart, Migranya, Amb una sola cama, L’illa dels cecs al color, L’home que va confondre la seva dona amb un barret, L’oncle Tungstè, Veig una veu, Despertars, Musicofília, Els ulls de la ment, Al·lucinacions i En moviment, la seua autobiografia.

EL SEU DARRER LLIBRE: “En movimiento. Una vida.” (Anagrama, 2016, 2ª edició; col.lecció “Argumentos, nº 492).

En movimiento. Una vida 3.inddRESUM ARGUMENTAL: Els lectors coneixen Oliver Sacks pels seus fascinants llibres sobre els misteris de la ment a partir de sorprenents casos psiquiàtrics. Ara aplica la seva perspicàcia i el seu humanisme al recompte de la seva pròpia vida. L’autor emprèn un exercici d’introspecció que ens permet descobrir una peripècia vital intensa i complexa. Parla en aquestes pàgines de la seva marxa d’Anglaterra deixant enrere la família i de la seva arribada als Estats Units; del moment en què li va confessar a la seva mare la seva homosexualitat i de la irada reacció d’aquesta; de la relació amb el seu germà esquizofrènic; de la seva primera experiència sexual, a Amsterdam, quan un home el va recollir al carrer completament borratxo i al matí següent ell va despertar al llit d’aquest desconegut; de la seva última relació sexual en complir els quaranta i del seu posterior celibat voluntari; del sexe i de l’amor com a motors de la vida; dels seus inicis com a psiquiatre en un hospital en els anys seixanta del segle passat i de les seves crucials investigacions sobre una malaltia oblidada; de les intenses relacions amb els seus pacients; del seu abús de les amfetamines; de l’amistat amb els poetes Auden i Thom Gunn, i de la seva més fugaç relació amb personatges com Robert De Niro, Robin Williams i Harold Pinter; de la seva afició a les motos i els seus viatges nocturns en un d’aquests ginys pel desert de Califòrnia; d’altres aficions com l’halterofília, el culturisme i la natació; i sobretot de l’aventura intel·lectual a la qual ha dedicat la seva existència i que ha divulgat en les seves enlluernadores obres. El resultat: una gran autobiografia, emocionant i colpidorament honesta.

LA MEUA VALORACIÓ: Una autobiografia d’Oliver Sacks, metge neuròleg i escriptor. No fou autor de grans teories de la ment ni de recerques capdavanteres en neurologia. El seu fou un treball de “camp” amb els pacients. A “En moviment” trobem el resum d’una vida, dedicada a la recerca del sentit de tot plegat, mitjançant l’observació dels seus pacients i l’aplicació del mètode científic; dedicada també a la narrativa, a omplir milers de papers i diaris personals amb les seues experiències, origen d’un bon grapat d’obres d’anomenada, que es llegeixen amb força interès; reculls d’històries mèdiques insòlites. Una vida de moviments continus per fugir de la seua família, de la seua orientació sexual, menyspreada per una societat malalta pels dogmes religiosos. Viatges immoderats pels EUA amb la seua moto, viatges mentals per addicció a substàncies psicoactives; viatges solitaris i míserament  fructífers, amb la companyia inseparable del seu diari, que li mostren la seua vocació, la necessitat de compartir la seua vida amb la dels seus pacients, el valor de la cura, de l’empatia, de l’aprenentatge… que ens ofereix a les seues reeixides obres, i aquesta, la de la seua vida, la més important de totes. Molt recomanable.

EL SEU LLIBRE PÒSTUM: “Gratitud.” (Anagrama, 2016, 1ª edició; col.lecció “Argumentos, nº 494).

A494_Gratitud.inddRESUM ARGUMENTAL: En febrer del 2015, Oliver Sacks va rebre la notícia que el melanoma que li havien diagnosticat a l’ull deu anys abans havia fet metàstasi i ara li afectava el fetge. Es tractava d’un tipus de càncer amb molt poques opcions de tractament, i els metges li van pronosticar que no li quedaven més de sis mesos de vida. Als pocs dies va escriure l’assaig «De la meva pròpia vida», en el qual expressava el seu immens sentiment de gratitud per haver tingut una existència plena tant en el pla vital com en l’intel·lectual. Poc més d’un any abans, havia completat la seva apassionant autobiografia En moviment.

Els quatre assajos que formen aquest volum componen una mena de coda a aquest llibre, una visió panoràmica de la vida des del punt de vista d’algú que encara la mort amb acceptació però sense renunciar al seu desig de «morir al peu del canó». En el primer d’ells, «Mercuri», ens parla de les «delícies de la vellesa», d’aquest punt en el que un és conscient de la fugacitat de la vida, de la bellesa, i amb vuitanta anys és capaç de tenir una visió de conjunt del fragment d’història que li ha correspost. A «De la meva pròpia vida», amb una lucidesa i una serenitat envejables, fa balanç d’una existència que moltes vegades ha estat difícil però que ha tingut nombroses recompenses: la major d’elles, el privilegi i l’aventura de viure. En «El meu taula periòdica», Sacks evoca la seva afició a les ciències físiques i als elements de la taula periòdica, que ha anat col·leccionant al llarg dels anys i que simbolitzen l’energia que encara li sustenta. I a «Sàbat», finalment, recull la seva complicada relació amb la religió dels seus pares, el judaisme, fins que es reconcilia amb la «pau del sàbat, d’aquest món detingut, d’aquest temps fora del temps».

El que en última instància ens llega Oliver Sacks en aquestes pàgines és la gratitud del títol: a la vida, als seus éssers estimats, i a nosaltres, els lectors, amb qui al llarg de més de tres dècades ha mantingut aquest diàleg tan especial només accessible als grans escriptors.

LA MEUA VALORACIÓ: Sempre m’ha agradat llegir Oliver Sacks, malgrat les traduccions, que massa vegades et destorben per copsar el sentit original de les seues frases. Aquest petit llibre d’ara, una recopilació dels seus quatre darrers articles al The New York Times, també m’ha complagut, malgrat la seua curta extensió. Composat en un moment clau de la seua vida, l’albirament de la mort propera, el text traspua tot d’emocions, sobretot agraïment a la vida i a aquells que l’han estimat i acompanyat en el seu camí, com nosaltres els lectors. Lectors que tenim la sort de gaudir encara d’una magnífica obra de divulgació científica, basada en la seua experiència de metge neuròleg i exemplificada en tot d’històries de pacients reals, tractades amb el màxim respecte i compassió. DEP, Oliver.

Bona lectura!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.