Portem un grapat d’anys “batent marques” meteorològiques, tant dels nostres humils observatoris com dels més oficials. No hi ha any que no escoltem o llegim més d’una vegada que tal o tal dada, extrema o acumulada, puntual o episòdica, és la major o menor registrada des que funciona tal observatori (als meus apunts meteorològics anteriors ho podem comprovar). Normalment es tracta de temperatures per la banda alta i precipitacions per la baixa. Ara li ha tocat el “premi” a l’últim Hivern climàtic, que ha sigut el més càlid i eixut de la sèrie del meu observatori: 8 anys quant a temperatures fiables i 19 anys quant a precipitacions mesurades amb el Hellmann. No és, però, un fet puntual del meu observatori, sembla que ha sigut una singularitat general als observatoris oficials de tota la riba mediterrània de la península Ibèrica.
Aquesta tendència sembla dibuixar una evolució diferent a la d’un cicle climàtic típic de pujada i baixada (sobretot si la comparem amb altres dades i estimacions històriques); més aviat fa pensar en un canvi progressiu i accelerat d’alteració del clima de conseqüències tan sols parcialment albirades. Dissortadament, però, no és una mera sospita: la major part dels climatòlegs mundials coincideixen a formular que estem assistint a un canvi climàtic, les causes del qual són les alteracions dels ecosistemes terrestres, marítims i atmosfèrics per l’activitat humana; és a dir, es tracta d’un canvi climàtic antropogènic. S’han fet previsions de l’evolució del clima a les diverses regions del nostre planeta si continuem per aquest camí d’ara (per exemple, podem veure els treballs del IPCC: Intergovernamental Panel on Climate Change); les quals previsions, aplicades al nostre país, indiquen que el nostre clima esdevindrà com més va més càlid i sec, fet que es correspon amb el que estem vivint any rere any. Tant de bo no siga així! Tanmateix, si no ens posem a treballar de valent a tot arreu (tot està intercomunicat) per neutralitzar i capgirar les causes d’aquests canvis accelerats, els nostres fills se’n recordaran de nosaltres com a uns bojos, irresponsables i autodestructors de la vida al planeta, posant en perill sobretot la continuïtat dels Homo sapiens (sapiens?), començant pel que s’anomena desertització (?); és a dir, la pèrdua de vegetació, sol productiu i biodiversitat vegetal i animal. Un procés de degradació ecològica, en el qual el sòl fèrtil va perdent tot el seu potencial de producció, com a resultat de la destrucció de la seua vegetació, l’erosió del sòl i la manca o escassetat d’aigua.
Desertització o desertificació? Aquesta era la pregunta que deixava enlaire a l’apunt anterior. Hom empra el primer mot quan es tracta d’un procés natural i el segon quan ho és d’artificial o induït per l’activitat humana. Quan conjuminem els efectes a escala local del canvi climàtic global, citat abans, amb l’accelerada activitat constructora de les darreres dècades al litoral mediterrani (per la cerca de guanys a curt termini per part de polítics i empresaris corruptes i sense escrúpols, votats per la ciutadania!) i l’increment del incendis (molts d’ells, provocats), és a dir, amb la destrucció sistemàtica de boscos i ecosistemes, la sobreexplotació dels aqüífers, la salinització del sòl, etc., ens trobem amb un procés de franca desertificació, sobretot a comarques com la Marina Baixa o l’Alacantí, però també en d’altres més al Nord o més al Sud (vegeu mapa adjunt).
Quan els “meteoferits” patim per la sequera que no cessa, per les temperatures mitjanes sempre en augment i pels continus episodis de Ponent (la direcció normal dels vents a l’hemisferi Nord, què hi farem!), que ens fustiguen i ressequen cosa de no dir, ho fem precisament pel perill d’irreversibilitat del fenomen, per la DESERTIFICACIÓ, que no pas desertització; perquè també som, en general, apassionats de la natura i de la vida. I com que cal ser proactius, des d’ací demane als actuals gestors dels béns públics valencians que consideren seriosament la proposta per a la pervivència dels boscos valencians feta en diverses ocasions pel biòleg Ricardo Almenar i recollida al seu llibre “El bosc protector” (Bromera, 2015).
Abans de passar al resum de les dades meteorològiques de l’Hivern climàtic (mesos amb les temperatures mínimes de l’any) recollides al meu observatori d’aficionat, situat a La Conarda de Bétera, comarca del Camp de Túria, i sabent d’avantmà l’excepcionalitat que ens mostren i la meua afició pels refranys i dites populars sobre l’oratge, volia remarcar que no en sé ni he trobat cap refrany que faça un clar esment a Hiverns càlids i/ o eixuts (com per altra banda sí que n’hi ha de mesos com Gener), la qual cosa em referma en la infreqüència històrica del fenomen que estem vivint als nostres dies.
Em fixaré primer en les singularitats meteorològiques d’aquest Hivern climàtic. De bon començament ja us he avançat les més importants, és a dir, com la temperatura mitjana d’aquest Hivern ha estat la major de la sèrie de 8 anys de dades del meu observatori i com la precipitació acumulada ha estat la menor en 19 anys de dades (11 de forma manual i 8 automàtica confrontada amb el Hellmann). Si ens fixem en els mesos, tots tres han donat temperatures mitjanes rècord de les seues sèries respectives. En canvi, quant a pluja, tot i ser valors força baixos, no són els menors de cada sèrie mensual. Pel que fa al vent, l’excepcionalitat la trobem al Desembre, quant a menor intensitat de la sèrie mensual i direcció dominant atípica: de l’Est en lloc de la majoritària de l’Oest.
Continuaré amb les gràfiques de l’evolució anual de la temperatura mitjana, de la pluja replegada i de la intensitat del vent, durant l’Hivern climàtic dels darrers anys, que us adjunte. Si ens hi fixem amb atenció, veurem que la temperatura, a partir del 2012, porta una clara tendència cap amunt i la pluja, a partir del 2016, cap avall, en la línia de les previsions del canvi climàtic. Pel que fa a la velocitat del vent, portem els tres darrers anys amb tendència cap avall. Si atenem, finalment, la direcció dominant del vent (que no ix a les gràfiques), aquesta s’ha comportat majoritàriament dins d’allò esperat: ha sigut del quadrant Oest, l’habitual a l’Hivern ací on visc.
Finalment us deixe tot seguit un quadre resum de dades meteorològiques de l’Hivern climàtic del 2016, que us permetrà, amb un colp d’ull, fer-vos-en una idea més clara.
Per altra banda, si voleu conèixer les dades més significatives de cada mes, us convide a llegir els apunts corresponents que he publicat en aquest mateix blog.
I m’acomiade amb les previsions meteorològiques per aquesta Primavera climàtica que ara comença. Segons AEMet (que fa servir una mitjana entre diversos models), a la banda Est de la península Ibèrica, on som nosaltres, tindrem temperatures superiors a les normals i precipitacions inferiors a les normals. S’acompliria així el refrany: “L’Hivern dóna les cartes i la Primavera fa el joc”. Mala peça al teler, doncs. Tant de bo no ho encerten!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!