Observar, llegir, escriure

Amb aquest refrany que he triat i que ens informa de l’acabament del temps hivernal, he volgut destacar les temperatures mitjanes per damunt del normal que han dominat aquest darrer Febrer, malgrat algun episodi bastant fred, però de curta durada; tot plegat res a veure amb el que acostuma –millor, acostumava– a fer en aquest segon mes de l’any, encara hivernal.

El mateix podria haver-me fixat en l’escassesa de precipitacions, malgrat l’esperat episodi del darrer cap de setmana (“Sia a l’entrar, sia al eixir, el Febrer dóna que dir”). Una manca d’aigua que s’està notant sobretot a muntanya i que ja arrosseguem vora quatre mesos seguits: “Si no plou pel Febrer, no hi ha bon prat ni bon graner”.

El vent és l’únic meteor que s’ha comportat com “mana” la tradició meteorològica per al mes de la Candelera; ho ha fet sobretot durant la primera meitat i en el seu comiat, amb ventades fortes de component Oest o Nord-oest. De fet, acostuma a ser un del mesos de l’any on registre les ratxes màximes anuals i, per això, és dels que menys m’agrada. “Febrer ventós, cara de gos”.

Tornant a les temperatures, hem tingut un parell d’episodis típics de l’estació freda, a mitjan de la 3ª setmana, on assolírem la mínima del que portem d’any, i a finals de la 4ª; però la tònica ha sigut massa càlida respecte del patró climàtic, com ha passat a la resta de l’Hivern. Calor i sobretot manca de pluja o neu persistents, que han desesperat algun company d’AVaMet del Sud valencià, que els hi veia com a signes d’una inaturable desertització. Desertització o desertificació? Ho comentaré al proper apunt.

Aquest Febrer, almenys en els cercles dels “meteoferits” on m’incloc, ha hagut bastant rebombori per la possibilitat (les prediccions ho anunciaven) que el vòrtex polar s’acostàs cap a nosaltres i ens donàs prou inestabilitat com per portar la tan desitjada i necessitada pluja. El vòrtex polar (n’hi ha als dos pols, tot i que el del sud és més estable) és un cicló persistent de gran abast (present sobretot a l’Hivern) que se situa per damunt de cada pol, entre la troposfera i l’estratosfera, i és responsable de les baixíssimes temperatures de les àrees polars. Com tot just he dit, el de l’hemisferi Nord és més feble i inestable, i acostuma a donar sorpreses de tant en tant, pel trencament de la banda per on és “atacat” per algun potent anticicló (relativament més calent), que el fa bellugar-se, deformar-se i acostar-se més cap al Sud, tot i que aquestes “llengües” del vòrtex acostumen a viatjar amb més probabilitat cap a la costa Est dels Estats Units i/ o cap a Àsia, i no pas cap a on som nosaltres; tot i que de vegades ho han fet. Hom parla d’un cicle climàtic àrtic on es passa d’un vòrtex polar més fred i estable a un altre de més càlid i inestable. Sembla que ara som en aquest darrer. Les notícies de temperatures extraordinàriament fredes (acostant-se als 20 º C sota zero) a la costa Est nord americana del penúltim cap de setmana d’aquest Febrer (rècord en més de 50 anys) varen tenir el seu origen en aquest desplaçament del vòrtex polar. El fonament de l’esperança d’arribada de pluja (i de vent, no ho oblidem) cap a nosaltres es basa en el model de situació atmosfèrica que es mostra a la dreta de la figura adjunta, on, si aquesta davallada del cinturó de baixes polars ve arrossegada per vents aponentats, com és el més probable, ací a la Mediterrània hauríem de conformar-nos amb les escorrialles.

Ara aprofundiré una mica en les dades meteorològiques d’aquest Febrer a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), partint del que mostra la meua estació automàtica i/ o el meu “quadern de bitàcola” meteorològic:

1) Resum sumari de les dades subministrades per la meua estació automàtica:

– Temperatura mitjana = 12,8º C, 1,8º C per damunt de la mitjana oficial per a l’indret.

– Pluja = 6,6 mm, un 79 % inferior a la que marca la sèrie oficial.

– Vent: Intensitat mitjana = 4,3 km/ h, 0,7 km/ h inferior a la mitjana de 8 anys de dades recollides al meu observatori en Febrer. Direcció dominant de l’Oest (WSW, en concret, la més habitual, 63 % de les vegades, en un mes de Febrer al lloc on visc).

 2) Apunts del meu diari meteorològic (per saber com ha anat l’evolució de l’oratge):

Setmana 5: Dilluns i dimarts seguíem amb l’onada de calor, també a les capes altes de l’atmosfera. L’omnipresent Anticicló de les Açores a poc a poc s’acostava cap a nosaltres i se centrava damunt de la península, les temperatures màximes fregaven els 20º C i el vent es mantenia en calma o ben fluix de l’Est. Dimecres, després d’una matinada humida com la dels dies anteriors, començava una entrada de Nord, portant aire del centre d’Europa, que va refrescar-nos l’ambient. Dijous, tornava l’Alta a centrar-se, amb una mica de fred en altura i mínimes normalitzant-se per sota dels 5º C. Conforme s’acostava el cap de setmana, l’Alta es bellugava cap a l’Est i s’acostaven les capes més externes d’una Baixa profunda centrada a les Illes Britàniques, impulsant vent de Mestral, més fort cap a diumenge. Abans d’això, cap a les 6 del matí, ens creuava un front fred que tenia reflex inestable en altura (la part davantera d’una “V” freda en el mapa d’isotermes a 500 hPa) i ens donava uns modestos 2,6 mm (la màxima diària mensual!). Com sempre, s’anaven alternat successivament situacions d’altes i baixes pressions, cicles càlids i freds successius, que seguien el corrent normal de vents a l’hemisferi Nord, és a dir, d’Oest a Est. 

Setmana 6: Partíem amb una previsió setmanal (AEMet) de fort vent de Ponent, amb pas de fronts sense pp, la qual cosa es va anar confirmant. Dimarts, (amb 14º C a les 7 del matí; quan tot just m’alce del llit) ens arribaven fortes bufarades de Ponent que fregaven els 60 km/ h. Dimecres, (amb 15º C a les 7 del matí) continuava el Ponent, tot i que més fluix. Dijous (amb 17º C! a les 7 del matí) ens creuava un front fred que ens va deixar un parell de plugims que no arribaren a marcar pluja a la Davis. Després d’una breu clama a mitjanit, que permeté la baixada dels termòmetres fins a 13º C, divendres retornava el Ponent i passava un front càlid sense conseqüències; mentre que a Galícia diluviava com a conseqüència d’una Baixa situada a l’Oest de França. Dissabte, 13, amb 19º C!! a les 7 del matí, continuava el Ponent i a les 13:30 h UTC assolíem 24,1º C primaverals de màxima (la marca mensual), amb la pressió per sota dels 1000 hPa. Diumenge, encara que ens alçàvem amb l’obsessiva i forta Ponentada, el vent anà canviant a Mestral. A les capes altes de l’atmosfera ens creuava una llengua freda que, combinada amb el pas d’un front en superfície, ens donava uns esquifits 0,4 mm, barrejats amb una mica de granís, cap a les 14 h UTC, amb la pressió fregant els 995 hPa, i davallant la temperatura dels 16 als 12º C. “Pel Febrer, un dia roí i l’altre també”.

Setmana 7: Fou la setmana de la normalització de les temperatures, caient fins a valors més hivernals. Dilluns, 15, la passa d’inestabilitat en altura i una curta entrada de l’Est, dins d’un règim de Nord, ens deixava una plugeta d’1,2 mm a les 14 h UTC. En efecte, unes hores abans de la pluja, el vent havia girat a Tramuntana i a partir de les 18 h UTC pujava d’intensitat, assolint-se la ratxa màxima del mes, 64,4 km/ h, del NNW, a les 7:30 h UTC. Dimarts, a la fi, s’afeblia el vent, mentre pujava lentament la pressió, donant un “impasse” anticiclònic. Les temperatures eren d’Hivern. Dimecres, 17, a les 5:30 h UTC, s’assolia la mínima mensual, 2,1º C (a uns 8 m d’altura; mentre que a un parell de pams del terra gelava lleugerament, amb – 1,5º C); a la vesprada, una repuntada de Garbí (SW) ens llevava fred de l’ambient. Dijous ens despertàvem amb núvols i una petita pluja, 0,4 mm, que responia, no pas a l’Alta que ens abraçava des de les Açores, sinó a la inestabilitat en altura que ens creuava llavors. Divendres, temps estable, anticiclònic, amb vent fluix de l’Est. El cap de setmana continuava l’estabilitat, superant-se els 1030 hPa, amb una mínima de 3º C (1º C vora ran de terra). “Pel Febrer, una estona al sol i una altra al foguer”. Diumenge a la vesprada ens arribava un meteor que no esperàvem: un vent fluix de l’Est ens portava una mena de núvol o boira alta un tant estranya, que finalment es va saber que portava pols en suspensió: era, doncs, calitja.

Setmana 8: Les previsions per aquesta setmana assenyalaven moviment meteorològic del bo entre divendres i diumenge: un centre de baixes pressions es despenjava prou cap al Sud i es movia d’Oest a Est, el qual centre tenia reflex en altura. Les esperances dels aficionats es dispararen i el xat d’AVaMet “traïa fum” (teniu en compte que pràcticament no havia plogut en més de 100 dies!). En el meu cas i per a la meua comarca no hi preveia massa rendiment líquid de la situació anunciada, en arribar acompanyada de vent de Ponent. Malauradament ho vaig encertar. Dilluns començava núvol, però, malgrat que passava una dorsal més freda en altura, no va ploure. Cap a migdia movia el vent del Sud, que feia pujar les temperatures. Dimarts encara continuava la calitja i la calor primaveral, amb la nostra península “entregada als braços de la seua fidel enamorada”: l’Alta de les Açores. Dimecres, la tranquil·litat baromètrica començava a canviar, per l’acostament d’una Baixa que tenia el seu centre cap a Bretanya i movia vent de Garbí, més aviat càlid. Dijous, no res de nou, perquè ens passava una “V” freda en altura, però ho feia massa al Nord. Divendres, a poc a poc, ens portava l’esperada pertorbació: la pressió anava baixant sense aturar-se fins dissabte, quan a les 7 h UTC s’arribaren als 990 hPa; tot perquè el “jet” polar es recargolava i una llengua ben freda i inestable aconseguia baixar de latitud, amb l’afegit que el mateix ocorria a 500 hPa. L’avís meteorològic d’AEMet del dia 25 ens n’informava: “Al llarg de divendres, 26, s’anirà formant un centre de baixes pressions al golf de Biscaia amb un sistema frontal associat que recorrerà la península d’oest a est. Durant dissabte i diumenge es preveu que el centre de la baixa es desplace lentament cap al nord-est peninsular i el golf de Lleó, per acabar situant-se el dilluns prop del golf de Gènova, provocant vents de component oest al començament i, a partir de diumenge, de component nord. El ràpid desplaçament del front al llarg de divendres anirà acompanyat de precipitacions abundants i generalitzades…”. Una vegada més, el “generalista” AEMet no afinava prou (quan tindrem un Servei Meteorològic Valencià?); perquè la Baixa no baixava tot el que necessitàvem per aconseguir impulsar vents de Llevant i, doncs, fer quallar pluja (o neu) abundant. Tan sols se salvaven les comarques de més al Nord-oest del nostre País Valencià, on va nevar de valent, fregant-se en alguns llocs els 50 mm (“Al Febrer, neu en darrer”). Almenys, quant a temperatures, l’Hivern havia arribat de forma general per un parell o tres de dies, per acomiadar-se de seguida fins l’any proper. Ací, a La Conarda de Bétera, arrepleguí, tot en gros de l’episodi, tan sols 1,8 mm de pluja.

Setmana 9 (1 dia): L’allunyament de la Baixa cap a Itàlia ens deixava un corrent de Tramuntana, que mantenia l’ambient Hivernal per darrer dia, ni que fos per la sensació freda deguda al fort vent; perquè les previsions apuntaven “bon temps” (sol i calor) a partir de l’1 de Març. 

3) Un quadre resum de les dades (per veure-ho d’una ullada i fer-se’n una idea clara):

 4) Les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables meteorològiques (una captura de pantalla del programa que recull les dades, Weatherlink, retolada per a una millor comprensió): 

El meu desig final no pot ser altre que Març ens porte el bon temps, que no és altre que la pluja, com seria el més normal en el primer mes de la Primavera climàtica. Molta sort tindríem si fora com l’any passat (episodi extraordinari de DANA), però ja em conformaria amb una mica menys i més repartida. I, si no plou, que tinguem salut i que projectes mai no ens en falten.

(Nota final: La bella imatge de l'”enfarinada” a muntanya que he posat abans la feu un company d’AVaMet i m’arribà pel “xat” de l’associació el 28/02/2016.)