Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

15 de juliol de 2010
0 comentaris

Catalunya serà independent malgrat els catalans

Ahir vaig tenir una mica de temps i vaig escoltar l’entrevista al professor de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jaume López que es va fer a TV3.

M’ha agradat molt sentir que l’estudi sobre les independències que s’han donat els darrers 20 anys a Europa tenen com a punts destacables:

a)     No és necessari que tothom esdevingui independentista per aconseguir un vot majoritari a favor de la independència

b)    
La independència s’aconsegueix més per reacció a la manca de llibertat per poder decidir per part de l’Estat a on s’està immers o sotmès. És a dir que normalment l’Estat  centralista o imperial, és el que empeny a la independència a les nacions que té a dins

c)    
El procés és molt ràpid, i sempre es dóna una espurna que fa encendre una reacció que precipita tot fins aconseguir la independència.

d)    
Ho lidera sempre un grup o coalició de partits transversal i molt unitaria que s’erigeix com la representant dels anhels o voluntat del poble per ser independents.

Hi estic totalment d’acord. Sempre he defensat els mateixos punts.

(continua)

He defensat aquests punts en varis articles al meu bloc i també en altres.

Pel que fa al punt 1) sempre he dit que amb un 20 o 30% de vots a favor de la independència hi ha més que suficient per assegurar que es pot guanyar un referèndum. Tot el contrari el que diu les direccions d’ERC i CiU. Per cert, segons les darreres enquestes estem per sobre del 40%.

Del punt 2) he escrit, sobretot amb el que va succeir a Arenys de Munt que els espanyols amb la catalanofòbia que han escampat els darrers anys, els faria actuar molt estúpidament i això faria empenya els catalans autonomistes, que eren la majoria fins fa poc, cap un carreró sense sortida i això els faria decantar-se cap a la independència.

El punt 3) jo mai he defensat i ho he dit molts cops, que la independència sigui un procés lent i gradual tal com ho diuen els sobiranistes de CiU i ERC per justificar la seva renuncia a fer passos ara cap a ella. Es encara més increïble veure com els dirigents d’ERC defensen la seva via gradualista  o pluja fina per justificar la seva inhibició per reivindicar la independència degut que volen ser un partit de govern. Sempre he defensat que cal crear la massa crítica fent bullir l’olla amb accions clarament provocatives a favor de la independència, per tal que una espurna faci engegar la reacció en cadena que ens porti finalment a la independència. De fet  sempre he cregut que el procés o transició cap a la independència, tal com ara s’està posant de moda, si dura més de 10 anys no ho aconseguirem. De fet penso que és qüestió de 2 a 5 anys.

Pel que fa al punt 4) he defensat sempre que no creia amb una coalició dels partits parlamentaris actuals. Hi ha masses interessos partidistes i hipoteques polítiques (i financeres) que els tenen lligats a no fer res en contra el regim espanyol. Sempre he dit que només una formació ens portaria a la independència. Una formació que aglutinaria la majoria dels independentistes i faria entrar en contradicció a la resta fins el punt que es desfaria, deixant pas a la formació que aposta realment per la independència.

Vaig decidir no escriure articles sobre els actors polítics i de la política catalana pels motius que vaig exposar fa més de dues setmanes en aquest bloc , però també per obligar-me a no dir el que penso del que està succeint respecte a la unitat entre independentistes. Molts cops em surt sang de mossegar-me la llengua per  no contestar informacions tendencioses o accions polítiques que s’estan duent a terme en aquest sentit.

Sóc dels que penso, tal com diu el punt 4) que cal la màxima unitat entre els independentistes, però per desgràcia i ho dic sincerament, el coneixement de primera mà o de segona, però de varies fons a les que confio plenament, del que està passant en la política catalana sobiranista vers a la unitat entre tots els actors independentistes, fa que consideri que la vaig encertar de ple en decidir no escriure al respecte. És el millor per Catalunya i per la meva salut.

Un company de la Vegueria d’Exteriors de Reagrupament que viu a Tennessee als Estats Units, el Sal Constants malgrat les meves percepcions negatives, és molt optimista respecte que els esdeveniments que s’estan succeint darrerament. Ell des de fa temps que em diu que els fets estan empenyent irrerversiblement als catalans cap a la independència. Per això ell sempre em diu „Manel tranquil, que serem independents malgrat els catalans!!“.

Que així sigui!!

 

 

Endavant les atxes!!

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!