Ahir vaig tenir una mica de temps i vaig escoltar l’entrevista al professor de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jaume López
M’ha agradat molt sentir que l’estudi sobre les independències que s’han donat els darrers 20 anys a Europa tenen com a punts destacables:
a)
(continua)
Pel que fa al punt 1) sempre he dit que amb un 20 o 30% de vots a favor de la independència hi ha més que suficient per assegurar que es pot guanyar un referèndum. Tot el contrari el que diu les direccions d’ERC i CiU. Per cert, segons les darreres enquestes estem per sobre del 40%.
Pel que fa al punt 4) he defensat sempre que no creia amb una coalició dels partits parlamentaris actuals. Hi ha masses interessos partidistes i hipoteques polítiques (i financeres) que els tenen lligats a no fer res en contra el regim espanyol. Sempre he dit que només una formació ens portaria a la independència. Una formació que aglutinaria la majoria dels independentistes i faria entrar en contradicció a la resta fins el punt que es desfaria, deixant pas a la formació que aposta realment per la independència.
Vaig decidir no escriure articles sobre els actors polítics i de la política catalana pels motius que vaig exposar fa més de dues setmanes en aquest bloc , però també per obligar-me a no dir el que penso del que està succeint respecte a la unitat entre independentistes. Molts cops em surt sang de mossegar-me la llengua per no contestar informacions tendencioses o accions polítiques que s’estan duent a terme en aquest sentit.
Sóc dels que penso, tal com diu el punt 4) que cal la màxima unitat entre els independentistes, però per desgràcia i ho dic sincerament, el coneixement de primera mà o de segona, però de varies fons a les que confio plenament, del que està passant en la política catalana sobiranista vers a la unitat entre tots els actors independentistes, fa que consideri que la vaig encertar de ple en decidir no escriure al respecte. És el millor per Catalunya i per la meva salut.
Un company de la Vegueria d’Exteriors de Reagrupament que viu a Tennessee als Estats Units, el Sal Constants malgrat les meves percepcions negatives, és molt optimista respecte que els esdeveniments que s’estan succeint darrerament. Ell des de fa temps que em diu que els fets estan empenyent irrerversiblement als catalans cap a la independència. Per això ell sempre em diu „Manel tranquil, que serem independents malgrat els catalans!!“.
Que així sigui!!
Endavant les atxes!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!