Observar, llegir, escriure

“De Tots Sants a st. Andreu, vent o pluja, fred o neu” o també “Novembre i Febrer són marit i muller”, són refranys populars que són un reflex la variabilitat de l’oratge que acostuma a fer en aquest onzè mes de l’any que tot just ens ha deixat. Certament, ací al Camp de Túria hem tingut de tot, tret de neu: començant per una “gota freda” de curta durada, seguint amb un temps anticiclònic ben persistent i acabant amb un parell de ventades de Tramuntana i Mestral.

Ha sigut un Novembre bastant semblant al que tinguérem en 2014: temperatures vora 1º C i mig per damunt de les normals per a l’indret, pluja vora un 50 % superior a l’esperada (gràcies al dia de la “gota freda”; perquè, si no, hauríem de parlar d’un mes ben eixut) i vent més fluix que la mitjana de dades del meu observatori. Amb tot i això, hem trobat diferències significatives entre tots dos anys, com la distribució quinzenal de temperatures (que ha estat a l’inrevés de l’any passat: en aquest, la primera quinzena ha estat més càlida que la segona, fent bona la dita: “Per st. Martí, el fred és pel camí”), la irregularitat de precipitacions (força més important aquest any) o la direcció predominant del vent (WSW en 2014 front a SE en 2015).

Aquesta bonança de la primera meitat del mes i el fred moderat de la resta, m’ha permès gaudir encara de petites excursions per la comarca, com per exemple a La Vallesa i a la vora del riu Túria, cap a Riba-roja, una imatge de les quals us mostraré més avant.

Abans de continuar amb les dades meteorològiques, volia fer un breu parèntesi etnobotànic, que me l’ha portat al cap el refrany “A l’Octubre, ametles collides i al Novembre, olives marcides”. És un record barrejat amb l’aniversari de la pèrdua de mon pare (ahir varen fer cinc anys que va faltar, “El Novembre i els difunts, marxen tots junts”), on el veig acompanyat de la mare, pegant una volta pel secà a fi de recollir un grapat d’olives negres, de les que encara restaven als arbres després de la collita, les quals, després de rentar-les, ma mare adobava tan sols amb sal seca i llima trossejada (amb corfa i tot), i anomenava “marcides”. Es podien menjar gairebé de seguida i jo les trobava molt bones, malgrat que estaven una mica amargues i totes arrugades. Llavors me meravellava de la senzillesa d’aquesta menja i de la seua facilitat  de preparació i conservació. Després he sabut que es tractava d’un tipus d’olives “mortes”, les quals s’aconseguien “matar” (fer-les durar) per deshidratació natural durant les primeres gelades de la Tardor (formació de gel, que després exsudava i s’evaporava); procés que hom també podia aconseguir artificialment colgant-les en sal o coent-les. I, el més important de tot, la varietat d’oliva preferida a casa, tant per marcir com per a fer oli, era –i és encara– la Serrana d’Espadà. 

Anem per feina. Si teniu una mica de pressa o no us ve de gust seguir llegint, ací teniu un resum sumari de les dades:

– Temperatura mitjana = 14,8º C, 1,4º C per damunt de la mitjana oficial per a l’indret.

– Pluja = 78,2 mm, un 45 % superior a la que marca la sèrie oficial, recuperant el superàvit anual, que ara mateix arriba a un 5 %.

– Vent: Intensitat mitjana = 2,4 km/ h, 1,2 km/ h inferior a la mitjana de 7 anys de dades recollides al meu observatori. Direcció dominant: de l’Est (SE, en concret, no massa habitual en un mes de Novembre al lloc on visc). 

Si, a més, voleu fer-vos una idea de l’evolució del temps atmosfèric durant el mes que tot just ha finit –concretament a aquest racó del prelitoral mediterrani–, ací teniu els meus apunts setmanals:

Setmana 44 (1 dia): Si recordem, deixàvem Octubre amb Altes pressions al centre d’Europa, impulsant vents de Llevant que recorrien tot el llarg de la Mediterrània, i una Baixa profunda en superfície entrant pel golf de Cadis i bellugant-se cap a nosaltres, la qual tenia reflex en altura. Aquesta darrera, a poc a poc, s’anava separant del corrent de vents general, tancant-se i tornant-se una DANA (o “gota freda”), on la part frontal de la qual (la dorsal activa) s’estava acostant cap a nosaltres. Aquest dia de Tots Sants arribava ben carregat, amb una forta llevantada que anunciava la pluja que cauria amb força el dia següent. Teníem fred, però era degut més aviat a la sensació per la ventada que no pas al valor que marcava el termòmetre. Tanmateix, es feia bona la dita que de bell nou repetia la mare: “Per Tots Sants, amaga el palmito i trau els guants”. 

Setmana 45: Dilluns, 2, la situació extraordinària (i esperada) ens afectava de ple. Tot just passada la mitjanit d’aquest 2 de Novembre (concretament a l’1:30 h UTC) començava una pluja amb fort vent de Llevant, la qual no es va aturar fins a les 10 h UTC, després d’una forta tempesta (180 mm/ h) amb aparell elèctric (que va fer-nos malbé el “router” de casa); episodi que en conjunt va subministrar-nos 75,4 mm ben bons i agraïts (en altres indrets, més cap al Sud, aquesta DANA ràpida va doblar aquest registre, fregant-se els 150 mm). Per altra banda, aquest mateix dia durant la pluja, a les 4:30 h UTC, vam obtenir 72,4 km/ h de l’ESE, la màxima intensitat de vent mensual. Des del dia següent fins divendres la circulació d’aire girà a l’Oest, la qual cosa va permetre una recuperació progressiva de les temperatures, assolint-se el seu màxim dijous, 5, amb 25º C cap a migdia, per un petit augment de la intensitat del vent, que bufava de Llebeig. Cap de setmana estable, encetant-se una situació anticiclònica, amb pressions força elevades, per damunt dels 1030 hPa. Un “estiuet de st. Martí” uns dies avançat.

Setmana 46: La situació anticiclònica, amb una A ben potent al damunt de la Ibèrica, s’havia ensenyorit de l’oratge i fou persistent durant tota la setmana. Els migdies eren càlids, però les nits s’anaven refredant a poc a poc, amb inversió tèrmica i superant-se el punt de rosada, meteor que mullava plantes i superfícies, i era responsable de les minses i repetitives precipitacions que recollia totes les nits i matinades d’aquells dies. S’anava consolidant un temps típic de mitjans de Novembre, amb refredament progressiu de l’atmosfera, el qual ens va menar a engegar la calefacció cap a finals de setmana.

Setmana 47: Seguia la A sobre la península, però en via de retirada cap a les Illes Açores, el seu cau més freqüent, i deixava una entrada de vent d’origen polar, el qual, de bell començament, dimecres 20, va bufar de Ponent, donant el registre màxim mensual, 26,7º C, a les 14 h UTC. Tenint en compte que veníem d’un matí bastant càlid, amb 17º C ja a les 7 del matí, fou un dia d’Estiu per aprofitar, tot sabent, en veure els mapes de previsió, que tot corrents s’acostava una Tramuntanada, que ens portaria, i ens va portar, un oratge de ple Hivern. 

Setmana 48: Començament ben fred, com del cor de l’Hivern, assolint-se la mínima mensual, dilluns, 23 (4,4º C, a les 21:30 UTC, durant una calma posterior a una entrada de Nord). Canvi de temps dimecres a la nit, amb vent fort de Mestral i pujada de les mínimes (registràrem 16º C a les 7 del matí); situació que es va allargar fins divendres. Cap de setmana de bell nou anticiclònic. 

Setmana 49 (1 dia): Acomiadàvem aquest Novembre amb temps estable, anticiclònic, suau a migdia i fred de nit, l’oratge que havia estat el més comú durant aquest onzé mes del 2015.

Si, finalment, voleu aprofundir una mica més en les dades recollides a la meua estació d’aficionat, situada a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), durant el mes de Novembre proppassat, tot seguit us deixe l’acostumat quadre-resum d’aquestes: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables.

Desitge que passem un bon solstici d’hivern en companyia dels nostres éssers estimats. I millor encara si tots plegats, amb els polítics que són bona gent, podem albirar un proper futur de compromís amb el poble, per aconseguir graus més alts de llibertat, de justícia social i de solidaritat.