Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

28 de setembre de 2015
1 comentari

Democràcia formal = il•lusionisme electoral o la necessitat d’un procés constituent (el cas d’en Bernie Sanders).

Segons el New York Times del 21/08/2015, quan el candidat “demòcrata” actualment més valorat pels votants d’aquest partit polític de la “casta” USAmericana, el senador Bernie Sanders, d’oratòria enfervoridament esquerrana, fou qüestionat per si cap de les seues propostes de canvi seria possible donades les realitats polítiques a Washington, ell respongué que, sense una revolució, res del que havia plantejat no ocorrerà pas (“Without a revolution, forget about it, nothing’s going to happen”); perquè els més rics són massa poderosos per enfrontar-s’hi.

Aquest missatge desesperançat però lúcid, fou com una perla gris que se li esquitllà a aquest senador “socialdemòcrata” ex independent de l’Estat de Vermont en un míting esdevingut el 16 d’agost proppassat.

Els nord-americans, diu Sanders, viuen sota el jou d’una oligarquia de multimilionaris, els germans Koch i els propietaris de Walmart i els cacics de Wall Street, que conspiren per mantenir la classe treballadora oprimida. La informació que reben és manipulada pels mitjans, que eviten els problemes i tracten les campanyes com si fossin telenovel·les.

Bernie not for saleA Iowa, on el senador està pujant a les enquestes, les multituds piquen de mans amb passió mentre cita el veritable nivell de desocupació i lamenta el racisme institucional i els “sous de misèria” dels treballadors nord-americans, que ja estan limitats pels pactes del comerç internacional (com ara el futur TTIP). També esmenta els intents “republicans” per suprimir el vot, que “li repugnen profundament”, l’augment de l’acidesa de l’oceà i de les temperatures que amenacen el planeta, les companyies farmacèutiques i els enemics de la Seguretat Social que “es peguen un gran tiberi” amb els malalts i la gent gran.

En Bernie Sanders, un expert del discurs anti-classe dirigent que s’adiu més mal que bé al seu ofici de polític de carrera, està despertant passions desfermades i avança Hilary Clinton a les enquestes quant a preferències dels “demòcrates”, l’altra opció viable i pro capitalista al govern del Estats Units d’Amèrica. Sí, perquè, malgrat les propostes socialdemòcrates –certament descafeïnades– d’aquests “burrets blaus”, ells sempre han estat absolutament en contra dels moviments anticapitalistes.

Tanmateix, segons informacions que podem trobar a la xarxa (“Bernie Sanders: el viejo Mesías”, de Francisco Cabanillas), a aquest senador se li coneixen connivències amb el poder corporativomilitar. Segons Lance Selva, el fenomen Bernie és més aviat un miratge, una estratègia de la qual es fa servir el Partit Demòcrata per atraure els desencisats amb el país i amb el propi partit. La història d’aquest partit està minada de contestataris progressistes com Bernie, que borden força, però que, a l’hora de la veritat, no mosseguen l’amo neoliberal. Per què imaginar, demana Selfa, que els “lladrucs” d’ara seran diferents?

Aquesta, dissortadament, és la realitat de la política de les lloades “democràcies” formals dels nostres països occidentals, sempre al servei de les corporacions capitalistes, que ens exploten i dominen en funció dels seus interessos d’acumulació i poder sense mesura.

0fbad-dibujo-ttipAra mateix –i òbric un parèntesi que considere imprescindible a hores d’ara— els polítics de torn del govern de la Unió (?) Europea (UE) estan posant en “safata de plata” a les multinacionals d’un i altre costat de l’Atlàntic les lleis i normes europees –i estatals– que puguen perjudicar els seus interessos en el futur. Si ara els ciutadans i els moviments socials són tan poc escoltats pels dirigents polítics; si ara els polítics prometen millores a les campanyes electorals que després compleixen a l’inrevés; si, ara –en definitiva— no mana el poble; què penseu que ocorrerà quan es signe el TTIP, el CETA o el TISA, tractats de “lliure comerç”, les negociacions dels quals estan enllestint en secret (!) aquests darrers mesos uns delegats dels polítics corruptes de la UE i de les multinacionals més poderoses? Una devastació a l’economia: augment de l’atur, disminució dels sous, destrucció de molta petita i mitjana empresa… Informeu-vos-en en mitjans alternatius i no us deixeu entabanar. Si arriben a aprovar-se, suposaran una pèrdua en espiral de la llibertat de les persones i els pobles, una pèrdua important de la seua sobirania a tots els nivells (vegeu també ací). Lluitar contra això és també lluitar per la nostra llibertat. Se’ns acumula la feina. Si abans, amb algunes lleis esmortidores dels abusos dels poderosos, no ens empassàvem la dictadura que funciona a les empreses actuals de tot tipus (una vergonya impresentable dins d’un sistema que volen anomenar democràtic –la democràcia a l’economia fóra, al meu entendre, un bon indicador de la democràcia real–), amb la nova situació post tractats, el govern real passarà a mans de les corporacions multinacionals, sense intermediaris (polítics adscrits al sistema de “portes giratòries”, entre d’altres) ni camuflatges i, si cal, en contra nostre.

Les regles del joc del sistema neoliberal actual (o de qualsevol sistema de dominació i explotació, antidemocràtic, com el capitalisme d’estat, anomenat –equivocadament– comunisme) “xuclen” qualsevol iniciativa que vulga oposar-se’l, inclosos els polítics que les accepten, amb bona o mala intenció, els quals hi acaben engolits. A tot estirar aconsegueixen un “aggiornamento”, una rentada de la seua “crosta” pudenta, amb què maquillen els seus actes deplorables, inhumans, de vegades perfumada amb essències fastigoses de “Charity”.

Ho hem vist elecció rere elecció. Cal canviar les “regles del joc” per afavorir la participació del poble a tots els nivells, per entrebancar la corrupció i la traïdoria a què ens tenen acostumats els polítics de torn, més quan més conservadors o dretans se situen; si bé en tenim massa exemples d’altres autoproclamats d’esquerra (no cal que us recorde com ha anat l’enganyifa del PsoE i la que s’albira per part de Podem/os, per posar exemples actuals). Cal reduir al màxim el temps dels mandats dels polítics, la possibilitat de la seua revocació en qualsevol moment per incompliment de programa, donar el màxim valor a les iniciatives legislatives populars i als referèndums, fer ús de les eines informàtiques per agilitar la presa de decisions directes pel poble afectat, etc.

logo_procesSabem que revolució implica canvis sobtats i que, això, per experiències anteriors, no acostuma a portar a bon port. Fóra millor aconseguir unes “regles del joc” tan democràtiques que permetessen construir una societat paral·lela amb democràcia real, fins i tot a l’economia, basada en l’autogestió i la cooperació, arrelada a la terra, respectuosa amb la natura; una societat humanitzada que servís d’atractor pels qui lliurement volguessen participar-hi. D’ací en deriva la necessitat d’un procés constituent sense paranys, amb participació de tothom. Ara, al Principat, en teniu l’oportunitat. Aprofiteu-la!

Revolució? Oblidar-nos-en? Res no ocorrerà pas?

Del treball constant, pacífic i en unitat de tots nosaltres, els qui volem els canvis, en dependrà.

Mentrestant, farem bé de no oblidar-nos de la saviesa popular: “De moliner podem mudar, que de lladre no mudarem pas.

I, finalment, vull felicitar els catalans del Principat pel coratge manifestat ahir. Endavant!


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Molt interessant l’anàlisi dels moviments d’esquerres al món just centarant-se en el curiós cas dels US i ací, i com el món va en la direcció cada cop més clara de subjugar-se a els super rics i grans corporacions que no tenen cap incentiu per precupat-se d’allò que no els concern directament (com el benestar dels ciutadans, o del medi)

    Però crec que es centra massa en la visó política, no només cal que els politica canvien i es preocupen més de defensar l’interès comú que a ells mateixos o el partit.
    De fet això ja pasa prou als països nordics i tot i això els polítics no poden fer massa oer lluitar contra les corporacions ni motivar a la població.

    Supose que cal un canvi de mentalitat global en que la socuetat aconseguisca ferramentes per protegir-se i castigar altres corporacions globals. Canviar la mentalitat de la pura riquesa recuperar la confiança que la societat pot aconseguir coses.

    Desafortunadament pareix que començant en el neoliberalisme dels 80 i sobretot després de la caiguda dels comunistes la tendència és cada cop més traure poder i riquesa a les classes mitjanes i populats.

    No.m’agrada ser pesimiata però em recorda a la corrupció i acumulació de riquessa per les elits romanes cap al final del imperi.

    En tot cas és bo vore que hi ha gent mentalitzada concient del problema!
    gràcies per l’article.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.