Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

15 de juny de 2015
1 comentari

“Fragments escollits”: La disbauxa del creixement econòmic.

En el discurs, contra el vici de l’extensió, la virtut de la concisió”.

En aquesta secció que ara em propose encetar m’agradaria compartir amb tots vosaltres fragments de textos manllevats a altres autors, que he considerat ben “substanciosos” quant al missatge cabdal que transmeten. Per a mi, seran com “tastets de saviesa” (i així volia, de bell antuvi, anomenar-los); però que cadascú els valore segons la seua llibertat de pensament.

Si mai m’heu llegit abans, no cal que us faça l’observació que la meua tria d’aquests “fragments escollits” anirà en el sentit de mostrar-nos camins per a viure una vida el més lliure i solidària possible, una vida bona; la qual, en general, els poders constituïts que ens dominen i exploten no ens la deixen tenir. Tindran ben probablement una orientació diferent a la que ens marquen els mitjans de comunicació del règim; resultaran, doncs, manta vegades dissidents o reivindicatius; però d’altres seran, senzillament, l’expressió del batec de la vida que paga la pena viure.

La meua formació majoritàriament científica em mena cap a la descripció precisa i detallada, que minimitze les ambigüitats; per això valore tan positivament l’art de l’assaig. Tanmateix reconec el valor inspirador i desvetlador d’una frase rebuda al moment escaient. Aquesta profunda emoció i comprensió que ens transmeten, de vegades, la lletra d’una cançó o la resposta de qualcú en qui confiem, valen per l’experiència de tot un llibre.

També sé que unes poques frases fora de context poden ser mal interpretades. Com sé que allò que ens mostra una finestra oberta no és pas tot el que conté la casa. Tanmateix, m’hi arriscaré, sense jugar amb avantatge, però; perquè us en revelaré la font (si la conec), per tal que hi acudiu, si us ve de gust, per ampliar la informació envers la qüestió que tracte.

De bell començ, no m’he posat cap limitació. Per açò, tot s’hi val: trossos de llibres, d’articles, de xerrades, d’entrevistes, de poesia (un “concentrat de vida” en grau excel·lent), d’acudits (millor emprar la ironia que no ferir sensibilitats), etc., llegits o escoltats arreu. Malgrat que inicialment no em propose limitar-me als textos escrits, la meua poca traça amb els mitjans audiovisuals així ho fa predir.

Desitge que us complaguen aquests “fragments escollits” que us presentaré; també que us encomanen saviesa (per assentiment, oposició o matisació), “nodrintel vostreesperit”, i que us lliuren el plaer d’aprendre una miqueta cada dia. I, enllestida la justificació, anem per feina.

En defensa del decrecimiento, Carlos Taibo, 2009LA BOGERIA DEL CREIXEMENT CAPITALISTA:

Conten que això era un paisà d’un poble de la costa mexicana, que es trobava, conforme a la imatge tòpica, endormiscat a la vora de la mar.

Un turista nord-americà se li acosta i, després de “fer petar” la xerrada, al cap d’una estona li pregunta:

–          I vostè, què fa?, en què treballa?

–          Sóc pescador.

–          Caram, un treball molt dur. Oi que vostè treballarà moltes hores cada dia feiner?

–          Sí, força.

–          Quantes hores diàries treballa de mitjana?

–          Bé, jo li dedique a la pesca dues o tres horetes al dia.

–          Vol dir? I que en fa de la resta del seu temps?

–          A vore: m’alce tard del llit, pesque en un parell d’hores, jugue una estona amb els meus fills, faig la migdiada amb la meua dona i al vespre quede amb els amics a prendre unes cerveses.

–          Però, com fa vostè així, home de déu?!  — reacciona irat el turista nord-americà.

–          Què vol dir?

–          Que per què no treballa més?

–          I per a què?

–          Doncs, perquè si treballara més, en un parell d’anys disposaria d’un vaixell més gran.

–          I per a què?

–          Més endavant podria obrir una factoria en aquest poble.

–          I per a què?

–          Amb el decurs dels anys, muntaria una delegació en el Districte Federal.

–          I per a què?

–          Més endavant encara obriria oficina als Estats Units d’Amèrica i també a Europa.

–          I per a què?

–          Les accions de la seua empresa cotitzarien en borsa.

–          I per a què?

–          Seria vostè immensament ric.

–          I per a què?

–          Bé, què podria dir-li?: En fer 65 ó 70 anys, podria retirar-se tranquil·lament i venir ací a aquest poble, a alçar-se tard, pescar un parell d’hores, jugar una estona amb els seus néts, fer la migdiada amb la seua dona i sortir amb els amics a prendre unes cerveses.

–          Ha, ha, ha!

Acudit citat per Carlos Taibo en una de els seues habituals xerrades sobre Decreixement. Concretament, el vaig escoltar en aquesta gravació de Ràdio Klara: http://www.ivoox.com/mientras-tanto-01-06-15-audios-mp3_rf_4578095_1.html

bon-profit 2


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Aquesta història la vaig escoltar per primer cop un dissabte, a l’església on em congrego, al sermó del culte d’adoració [a Déu].

    Els humans tenim la mala inclinació de carregar-nos de massa coses superflúes i artificioses, el que comporta que el nostre caminar ens resulti molt feixut.
    Però és perillós en caure en simplificacions com el de la història (partint d’aquesta lectura, pot existir un debat contextualitzador del turista i del pescador, per exemple).

    La lectura del seu blog sempre és de profit (encara que no sempre estigui 100% d’acord amb les seves opinions… Cosa que dóna un superavit de coneixement).

    Atentament

    “Jehovà, Déu meu,
    he clamat a tu, i m’has donat remei.”
    Salm 30:2

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.