Observar, llegir, escriure

El més destacable del Maig passat, meteorològicament parlant, han estat les temperatures de la primera quinzena, extraordinàriament càlides, assolint rècords al meu i a molts altres observatoris del país, especialment dijous, 14, amb màximes superiors als 40º C.

Calor indubtablement estiuenca amb absència total de pluja tret de dimarts, 19 i algun ruixadet per acomiadar el mes. D’ací que la pluja moderada, que descarregà les darreres hores d’aquell dimarts, fou rebuda amb una gran satisfacció, “com aigua de Maig”, que s’acostuma a dir. Ara bé, “Una flor no fa Maig, ni una gota fa raig”; és a dir, que, tot i comptant el ruixat esmentat, el meteor líquid no ha estat generós aquest cinquè mes del 2015 ni de bon tros, perquè gairebé ens hem “menjat” tot l’excedent de la pluja de Març.

Per altra banda, la dualitat de “gèminis”, signe astrològic (un recurs literari sense cap altre valor real) que comença aquest mes, ha estat present en els valors termomètrics: a la primera quinzena força càlida li ha seguit una segona bastant més fresqueta, que ha donat de mitjana 3º C per damunt de la que marca la sèrie oficial per a l’indret.

Seguint el criteri esmentat al resum d’Abril passat (és a dir, més bo quant més plujós), aquest mes de Maig l’hem de qualificar com a roí/ dolent pel que fa a l’oratge. Ja ho diu el refrany: “No és bon Maig, si la bassa no ha emplenat”.

Ara bé, malgrat les temperatures i l’aridesa, la natura aquest mes que tot just ens ha deixat encara ha lluït prou bé com per a gaudir-la caminant al bell mig del bosc, del parc o del jardí, especialment després de la pluja: “Maig arribat, un jardí a cada prat”.

Abans de passar al resum de l’evolució de l’oratge setmana a setmana, m’agradaria cridar l’atenció sobre l’actual canvi climàtic, del qual l’onada de calor de la primera meitat de Maig podria ser-ne una manifestació més i, per altra banda, els partits polítics de la “casta” que ens malgoverna i les seues versions “B” no volen sentir-ne parlar (només volen créixer i créixer… en estupidesa).

Pocs són els científics seriosos que actualment neguen el canvi climàtic antropogènic, que inexorablement ens portarà a alteracions significatives en poques dècades a venir. Les dues darreres, com un tast del que pot convertir-se en habitual en un futur no gaire llunyà, s’estan produint, com més va més, onades de calor rècord a tot el planeta. Per altra banda, en una notícia que he sabut llegint el blog Centpeus.cat (un del meus preferits), sembla que ja s’ha trobat l’explicació a l’anomalia de temperatura (l’alentiment de l’escalfament global) que s’observava des de l’any 2000: la calor no ha desaparegut, sinó que ha quedat confinada a les aigües de l’oceà Índic, degut a la repetició de fenòmens tipus “La Niña”. Així que, en un moment o altre, tota aquesta energia s’escamparà pel planeta i, si ho fa de colp, en sentirem parlar a bastament; aficionats com són els mitjans de propaganda a tapar amb catàstrofes les notícies que no convenen als seus amos.

 L’equilibri climàtic actual, el qual fruïm des de mil·lennis, està trencant-se i donant lloc arreu a la multiplicació de fenòmens extrems, fins que s’assolesca de bell nou un altre tipus d’equilibri, en el qual, per la latitud on ens trobem, ben bé podria tocar-nos esdevenir un desert més de la Terra. Lamentablement, per la tossuderia irresponsable de governs i ciutadans, no s’albira que la cosa tindrà aturador. Cada vegada més persones pensem que no ho aconseguirem si no canviem el sistema econòmic actual, que ens obliga a consumir i produir exponencialment, sense control.

L’oratge setmana a setmana:

Setmana 18 (3 darrers dies): Arribada d’una massa d’aire subtropical amb vent de Ponent els dies 1 i 3, i temperatures fregant els 35º C; el vent és impulsat per una baixa situada a les Illes Britàniques. S’inaugura la quinzena estiuenca.

Setmana 19: Treva de calor fins dijous, deguda a la circulació de Llevant i al pas d’una vall més freda en altura. Després canvi de vent bufant de bell nou de Ponent, el qual divendres pujà d’intensitat escalfant l’ambient (32º C de màxima). Cap de setmana amb bonança de temperatura pel canvi de situació a Llevant.

Setmana 20: Pujada progressiva de temperatura per l’entrada pel Sud Oest d’una bombolla càlida i bruta de pols en suspensió del desert del Sàhara, arribant al seu màxim dijous 14, amb vent de Ponent, assolint-se una Temperatura rècord per a un mes de Maig al meu observatori, 42º C! L’extrema eixutesa de l’ambient i la calitja permanent que enterbolia la visibilitat a distància alertava de l’origen d’aquella excepcional onada de calor. La jornada la vaig viure fora de casa, a Écija, Andalusia, on també va calfar de valent. En arribar a València, poc després de les 22 hores, encara teníem 37º C! Aquella mitjanit va canviar el vent i en alçar-me de matí ja teníem bona visibilitat i l’ambient era més fresquet. Entre divendres a dissabte bufà vent fort de Mestral, que donà la ratxa màxima del mes: 43,5 km/ h (un mes amb molta bonança eòlica). El cap de setmana començà una refrescadeta ben bona: una delícia en comparança amb el que havíem passat un parell de dies abans.

Setmana 21: Continuació de la bonança termomètrica, quedant les temperatures bastant fresquetes, amb mínimes per davall de 15º C i màximes per davall de 25º C, sobretot a partir de dimarts on el pas d’un front fred en superfície i una vall relativament freda en altura ens donà tempestes amb pluja moderada, la major replegada aquest mes: 14,8 litres/ m2. La resta de la setmana restàrem sota el domini de l’anticicló de les Açores, que se situà de forma que mantingué una entrada de vent d’origen polar i temperatures prou baixes, que ens obligaren a posar-nos manta per dormir i mànega llarga de bon dematí. Ho preveu la dita popular: “Maig traïdor, si no tens jupa, deixa’t el gipó”.

Setmana 22: L’anticicló de les Açores es va fer amo de la situació, impulsant aquesta vegada vents fluixos de component Est, la qual cosa va portar a una recuperació progressiva de les temperatures, dins dels valors normals de Maig. Cap de setmana amb baixes pressions relatives (d’origen tèrmic?) al centre de la península Ibèrica, mantenint-se l’entrada fluixa de Llevant, impulsada per una alta pressió relativa al sud de França; condicions d’inestabilitat típica de la Primavera, que donaren matins assolellats i vesprades amb tempestes i ruixats de distribució irregular, més probables a muntanya. Al meu observatori vaig arreplegar tan sols vora 1 litre/ m2.

Com sempre, tot seguit us deixe l’acostumat resum de dades recollides a la meua estació d’aficionat, situada a La Conarda de Bétera (Camp de Túria), durant el mes de Maig proppassat: mitjanes, extremes i/ o acumulades, comparades amb els valors normals per a l’indret, classificades per meteors; així com les gràfiques de l’evolució temporal d’algunes de les variables.

Una vegada rebuda l’aigua de maig de les eleccions passades, que ens ha permès refrescar l’oratge polític, obrir les portes i finestres del país, segrestat durant dècades per una casta que empudegava l’aire, malgrat els perfums cars que gastava, desitge que respirem ben fort el nou aroma i gaudim d’aquesta tardana primavera, si més no mentre els mercaders ens deixen.

I pel que fa a la meteorologia, siguem feliços aprofitant l’oratge dels darrers dies que resten abans no vinga l’Estiu i ens faça “suar la cansalada”.