Observar, llegir, escriure

[Bàrbar: mancat d’educació, en un estadi d’educació intermedi entre el salvatgisme i la civilització.] Ara els “PoPullestos” que manen a la “Comunitat de l’antic Regne” s’han “tret de la xistera” una “llei de senyes d’identitat” (sic), que, segons sembla, fa molta més falta que la seua dimissió en massa, que és el que haurien d’haver fet si tingueren una miqueta de vergonya. Si el govern valencià de fa temps ja era un mal exemple de corrupció per a Europa, ara en serà també la riota. Siguem positius: el valencians, almenys, no perdrem la fama de festers poca-solta.

Aquest “disbarat coent” de la “llei de senyes d’identitat”, que ens recorda la rància antigor de la nit franquista (folklore “rebordonit”, barrejat amb obscurantisme religiós, anticientifisme lingüístic, activitats d’oci amb maltracte animal inclòs, etc.), el volen cometre aquests pocavergonyes que fan tot el possible per minoritzar la llengua que diuen estimar, per tal de distraure el personal perquè no pense en les seues malifetes, les quals es van destapant dia sí, dia també (actualment el grup parlamentari del PP a les Corts Valencianes manté desenes d’imputats per casos de corrupció). Un immorals que atien l’enfrontament entre valencians, molts d’ells ignorants de bona fe (els menys llegits) de la manipulació de la qual en són víctimes. És la vella tàctica de la idealització compensatòria de les greus mancances de la societat valenciana despersonalitzada, agenollada davant la cultura de la “casta extractiva” de la capital de l’Estat i la seua sucursal del cap i casal.

Una llei de senyes de “barbaritat valenciana” (lema burlesc que es feu popular fa uns anys per criticar les destrosses que feien i fan els governs autonòmics valencians) que vol amagar el que han estat les vertaderes “senyes d’identitat” dels governs que ens ha tocat sofrir, a causa de les poques llums d’una majoria d’electors crèduls i desinformats, conseqüència de la barbàrie franquista que encara cueja, perquè la “transacció” a aquesta anomenada “democràcia” no va permetre deslliurar-nos del passat i, doncs, encara ens manen franquistes disfressats. De fet, aquesta llei preveu sancions (com la retirada de subvencions) per qui no respecte les seues “senyes”, al més pur estil feixista, que ens fa venir esgarrifances.

Heus ací algunes de les vertaderes senyes d’identitat d’aquesta colla de “furtamantes” ridículs:

Madrid i la seua platja, que ells anomenaren Comunitat Valenciana, feus del PP des de fa anys, són a hores d’ara campions de la corrupció a tot l’Estat. Un exemple de com la manca de democràcia real, l’engany sistemàtic als votants i les majories absolutes són un brou de cultiu ideal per pujar corruptes i tota mena de corrupcions. Ambdues regions han estat els darrers anys també guanyadores quant a pitjor sanitat i educació públiques (especialment el País Valencià, segons dades europees), per les retallades tan excessives que estan aplicant per, amb l’excusa de la crisi-estafa, afavorir els seus amos de la sanitat privada i els col·legis confessionals concertats. La “platja de Madrid” també ha estat famosa per les amonestacions que li va fer al seu govern el Parlament Europeu amb motiu de la seua bogeria constructora durant la bombolla immobiliària, que ha suposat tot un rècord de destrucció del territori, especialment de l’horta i del nostre litoral; incloent-hi la creació d’una pila de parcs temàtics, centres d’oci despersonalitzats i venuts finalment a multinacionals. Una destrucció sense aturador que ha estat senya d’identitat d’aquests darrers governs valencians i que ha arribat també a la cultura: en pocs anys ens han deixat sense mitjans audiovisuals propis ni teatre ni literatura seriosos. Etc. (Ací en teniu per remenar i trobar una bona mostra i ben documentada: http://blocs.mesvilaweb.cat/Lluis_Patraix/.)

Cortesans del regne de la superficialitat folklòrica i missaire, del regne de la ignorància on volen elevar a rang universitari disbarats filològics secessionistes per tal de dividir-nos i anorrear-nos com a poble diferent de Castella. Menyspreen i, per tant, destrossen la nostra llengua, les nostres platges, la nostra horta, la nostra sanitat i educació públiques, els mitjans de comunicació propis…

Quan ens posarem d’acord per fer-los fora? Tant de bo aprofitem l’avinentesa de les eleccions d’aquest any! I, sobretot, reforcem els moviments socials, que són la garantia del canvi necessari!