El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

16 de juliol de 2011
0 comentaris

Una reflexió algueresa

Les circumstàncies personals del bon amic Luca Scala, per a mi la persona que més bé coneix la variant algueresa del català, l’han portat a viure fora del país. En concret, actualment resideix a Madrid, on ha obert un exquisit cafè-llibreria.

La distància, però, no l’ha fet oblidat allò que ha estat durant anys el seu principal impuls vital: la llengua. Us aconsello de llegir el que acaba d’escriure en el fòrum d’una publicació digital algueresa. No és una lectura que recreï les oïdes, que acontenti aquells qui volen veure l’Alguer com el lloc on la “llengua no mor mai” (com vaig sentir a dir en boca d’uns mariners algueresos fa anys, en un dels primers reportatges que es van fer aquí sobre la ciutat catalana de Sardenya). És un escrit dur, real, amb aquell punt d’agror d’aquella persona que, treballant tota la vida pel català, ha vist com les institucions alguereses i bona part dels parlants no s’acaben de creure la llengua.

Una sensació (que amb més o menys mesura) també veus a la Catalunya Nord, a parts importants del País Valencià i, també, i cal no oblidar-ho, al mateix Principat de Catalunya, quan sents que, sense vergonya, hi ha gent que afirma que el català ja està normalitzat i que no cal protegir-lo i que la llengua en perill és el castellà (ja m’agradaria ja plorar amb els seus ulls!).

El text el reproduïm tot seguit (hi he posat alguns aclariments lingüístics per als catalanoparlants no algueresos)… Us aconsello també de clicar-ne els enllaços que ens ofereix el propi Luca.

Nota: a la imatge, una de les moltes contradiccions alguereses  (de fet, hauríem de dir catalanes)., que pots trobar en uns cartells turístics del port de la ciutat -desembre 2010.

Si hi arrib, jo l’any 2050 tengueré 84 anys.

Quasi segurament passaré les mies velleses a l’Alguer.
Forsis estigueré a Casa Serena, forsis a casa mia, no puc saber-lo ara…

Amb qui parlaré alguerès?

No dic de diure un parell de paraules, calqui batuda (1) (possiblement vulgar, que mos agrada assai (2) als algueresos…): dic enraonar, fer un discurs complet.

Forsis hi siguerà calqui altro algueresoparlant un poc més vellet de mi, forsis calqui u un poc més jove.

Però, si la situació actual de la llengua no canvia radicalment, és possible que de més joves pràcticament no n’hi siguerà i que se poguerà produir aqueixa situació, amb personatges com aqueixos.

Tengueré d’enraonar en alguerès amb el cutxo (3) la tarda, com feva mon xiu (4) Joan L’Americà (emigrat a “Nova York”, com dieva ell, als anys 20), després d’una jornada de treball de bèsties com a longshoreman (5)?

A ningú li interessa verament, verament verament, no a paraules (que són bufades d’ària..).
(no parl de mi, dic de la llengua i del sou futur)

(1) Paraula curiosa, capaç de fer riure.
(2) Molt.
(3) Gos, ca.
(4) Oncle.
(5) En anglès, estibador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!