Què volen aquesta gent?

Records, lluita, enyor, desfeta, desencís. Amistat, amor, desamor, sexe, societat de consum. Una història de perdedors valencians d’abans i d’ara. Una realitat desesperançada. Un final de cicle? Un punt de partença?

Quan truquen de matinada” és la primera novel·la de Salvador Vendrell. Editada per Onada Edicions en gener d’enguany, ha estat guardonada amb el 15è Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt. Un reconeixement merescut per a l’autor de Fortaleny, catedràtic de Valencià d’ensenyament secundari a l’institut Joan Fuster de Sueca.

El protagonista, Pere, un probable alter ego de l’autor, ens parla del desencís dels que foren lluitadors per la llibertat i la dignitat de la classe treballadora contra l’opressió dels patrons. De l’enyor de lluites passades i de personatges valents i altruistes que les varen encapçalar (com el líder anarcosindicalista suecà Camil Albert, vilment assassinat pel feixistes en acabar la guerra del 36 al 39). També de visites al “Mestre” de Sueca per editar les memòries de Matilde Gras, la viuda de Camil.

El record i el gaudi de petites victòries contra els explotadors i les grans desfetes a mans dels botxins a sou dels qui tenen més diners. La realitat del poder aclaparador i anorreador dels poderosos i la necessitat del silenci indigne per sobreviure. L’aburgesament dels costums buits de contingut. Qui dia passa, any empeny. Fer-se gran. Cansament. 

 

Una novel·la sobre perdedors valencians que tot just sobreviuen ideològicament; que no materialment, perquè han sabut domesticar les seues paraules i els seus actes sotmetent-los a allò que el sistema espera d’ells i per això els ha “premiat” amb una feina, tot i que no els acabe de fer el pes. 

Una novel·la sobre decepcions polítiques, però també amoroses. Sobre la importància cabdal de l’amistat i el sexe per trobar sentit a la vida. Sobre l’extraordinari valor de les coses petites i ordinàries.

Una visió desesperançada sobre la situació dels darrers decennis de “Transacció” al País Valencià, en què ha imperat el domini del consumisme, dels valors més egoistes i abjectes, amb la dreta, el PPSOE, al poder. Despersonalització, ignorància, autoodi i ciment (paraules que he manllevat del darrer llibre de Xavi Sarrià, perquè descriuen molt bé el que ens ha passat i està passant-nos als valencians).

Potser sí que vivim desenganyats. Però sempre hi ha gent que es mou. Mirem els més joves, si no. Bellesa i força. Il·lusió pel canvi.

Perboquem tot el que ens han fet empassar! Junts podem, joves i vells, canviar l’estat de les coses, si estem disposats a perdre quelcom de comoditat per guanyar dignitat. Oi que aquí sí que ens tenen ben agafats?

Gràcies, Salvador, pel teu llibre. Tant de bo que això que ens contes represente un final de cicle dolent per començar-ne un altre de bo! Esperem una segona part per als teus personatges, Pere i Marta.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.