Observar, llegir, escriure

D     Adéu al segon “servei militar” obligatori –si volem tenir una vida digna-, de baixa intensitat però llarg en el temps, amb seqüeles físiques i psicològiques d’abast.

D     Adéu a matinejar quan no has pogut dormir per algun dolor al cos -o a la ment-, sobretot quan ja comences a fer-te gran.

D     Adéu a suportar dolors a l’esquena o a d’altres parts de l’esquelet, pels moviments repetitius durant massa hores.

D     Adéu a aguantar amos i caps clàssics, autoritaris “purs i durs”, o gestors d’escola moderna, experts en maneig de grups, que presumeixen de defensar-te a tu, quan no deixen de ser autoritaris –tot i què més intel·ligents o s’ho pensen- que usen una estratègia psicològica perquè treballes més i sigues més eficient, sense queixar-te ni demanar res material a canvi.

D     Adéu a haver de treballar en benefici d’uns pocs, quan desitjaries fer-ho per a tota la societat, millor en una empresa pública autogestionada.

D     Adéu a haver de treballar massa hores al dia -els qui tenim feina- i massa anys per poder cobrar jubilació, mentre altres no en poden treballar cap ni podran arribar a cobrar-la. Calen sous més justos, feina més repartida i fer fora els manaires aprofitats!

D     Adéu a treballar a l’estranger, malgrat que la feina estiga a 15 minuts de casa.

D     Adéu a usar l’idioma espanyol com a eina obligatòria per a comunicar-te a la feina.

D     Adéu a fingir que ets un bon patriota per als amos i els seus representants, per tal que no t’assenyalen amb el dit.

D     Adéu a fingir que ets un pare de família tradicional –quan sobretot defenses les famílies atípiques–, per tal que no es claven en la teua vida.

D     Adéu a aguantar companys que no has triat i amb qui no et pots comunicar normalment perquè pensen massa diferent de tu. Amb ells has aprés a ser més tolerant i respectuós, però no has estat correspost -potser perquè no els hi has donat gaires oportunitats.

D     Adéu a haver de contribuir a acumular diners per als amos, quan tu tan sols en rebràs una mica -però no en vols més per a tu, sinó per a qui realment els necessite.

D     Adéu a no poder criticar l’objectiu més important -i no declarat- de l’empresa –el lucre dels seus amos–, havent-te d’empassar –o fent-ho vore- que el més important és el futur de la empresa en el seu conjunt per mantenir les famílies que en depenen.

D     Adéu a haver d’apagar “focs” contínuament perquè no et posen els mitjans que necessites i demanes.

D     Adéu a haver d’inventar documents a corre-cuita perquè l’empresa passe les auditories i no ser acomiadat.

D     Adéu a estar sempre pendent de com buscar la “trampa” en les lleis i d’evitar que els clients reclamen -malgrat la manca de mitjans-, perquè l’empresa arreplegue més guanys i no acabe perdent la cursa amb la seua competència, no siga cas que et facen fora abans del mínim que necessites per aconseguir una jubilació digna.

D     Adéu a haver de col·laborar en la producció de bens superflus o en quantitat excessiva, seguint l’espiral del creixement sense aturador, augmentant així la contaminació del planeta i els -ja evidents- efectes negatius que se’n deriven.

D     Adéu a haver de col·laborar amb el maltracte d’animals, quan els considere companys nostres, amb drets com nosaltres, el primer el de la vida.

D     Adéu a perdre bona cosa del teu temps a la vida -amb tan sols una petita part de treball satisfactori- per a poder viure dignament el poc que te’n deixen lliure. I encara ho has d’agrair perquè tots no tenen la “sort” de tenir feina.

D     Adéu a la por a ser acomiadat, perquè no hi ha la protecció social que caldria.

No us penseu pas que em jubilaré aviat. Aquest any ho farà un amic meu i, com que a mi encara m’hi falten uns pocs més, aleshores he volgut fer-me un tast d’allò al qual diré adéu quan m’aplegue l’hora de la gran alegria -que això vol dir la paraula llatina iubilum. Us ben assegure que ho celebraré, si la vida em deixa arribar-hi.

Adéu, sense déu ni amo!

Adéu, feina! Bon vent i barca nova!

Benvinguda, llibertat!