Observar, llegir, escriure
Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.
Desemmascarar ONGs… i OGs
Vivim a una societat on l’engany és moneda d’ús corrent. No és un tema nou, això: els que sempre han volgut tenir i mantenir el poder, ho han aconseguit amb la violència i/ o l’engany. Per això, la informació veraç i la formació que ens permet copsar el vertader sentit de les coses ens poden mostrar el camí per deslliurar-nos del jou dels poderosos. Llavors, cal desenvolupar un pensament crític envers tota la informació que ens arriba, en la seua major part manipulada. Cal disposar d’eines que ens faciliten aquesta tasca.
Ara vull parlar de les ONG, Organitzacions No Governamentals, perquè a hores d’ara sabem que una part significativa de les quals —quantes?— tenen com a objectiu el Negoci i els Guanys dels qui les munten; un veritable escàndol —no tenen vergonya! Aquestes ONG juguen amb el sentiment de culpabilitat de la gent i, malgrat que es disfressen de solidàries, en realitat són un Negoci més, una empresa capitalista més, on els Guanys dels seus promotors són la seua missió més important. La qual cosa és doblement immoral perquè s’aprofiten de la precarització de persones i societats provocades pel sistema capitalista a què restem sotmesos —i de la qual també en són responsables els seus socis—, per continuar fent Negoci esprement-les encara més. Per exemple: si detecten que una població no té prou diners per comprar aliments (potser perquè alguna multinacional ha apujat artificialment el preu en un “mercat de futurs”), doncs en creen de més barats (en baixen la qualitat i/ o el pes unitari). Altre exemple: si detecten que a un lloc no hi ha aigua potable (potser perquè alguna multinacional ha contaminat els seus aqüífers), doncs els hi venen filtres per a l’aixeta de casa. Etc.
Això no m’ho he inventat jo. N’hi ha gent honesta i solidària que investiga les organitzacions aparentment filantròpiques per treure’ls la careta i facilitar-nos la informació. Gràcies a “Tempus fugit”, un blog d’aquesta mateixa casa —al qual felicite per tot allò que ens comunica i que em resulta tan interessant— vaig conèixer la web www.filantropofagos.com, que ha estat tota una troballa i que us recomane seguir. Com a mostra, ací us deixe un link per accedir a una xerrada que analitza el cas de Ashoka i altres organitzacions “filantròpiques” paral·leles: http://www.filantropofagos.com/viacutedeos.html o aquest altre d’un article sobre el Banco de Alimentos i l’Opus Dei: http://www.filantropofagos.com/1/post/2013/12/los-bancos-de-alimentos-y-el-opus-dei.html. Per no parlar d’un cas de pregona actualitat, l’anomenat “cas de la cooperació” o “cas Blasco”, en què, una vegada més, hi ha implicats 6 càrrecs institucionals del PP valencià i 11 càrrecs de diverses ONG i empreses: Fundación Hemisferio (abans Entre Pueblos), Fundación Cyes, Asade África, Fudersa…; un altre cas de corrupció per malversació de cabals públics, frau, suborn, blanqueig de capitals i falsedat documental, actualment en fase d’instrucció al jutjats.
El fet és que, si hi furguem una mica, trobem —ho endevineu?— com els socis col·laboradors d’aquestes ONG de què parle són empreses i institucions força poderoses (bancs, asseguradores, escoles de negocis, grans empreses d’alimentació, d’informàtica, farmacèutiques…); la qual cosa ja ens indica quina mena d’interessos els mouen i no la responsabilitat social de la qual en fan ostentació (podeu trobar més informació sobre aquest tema, si us ve de gust ampliar-la, a un article meu en aquest mateix blog: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252516).
Solament cal furgar una mica en el que fan i en el que diuen. Si arribem a aconseguir-ho, trobarem que aquestes ONG es mouen en dos fronts complementaris: a més a més de fomentar el negoci de la pobresa (guanyar més diners dels que ja tenen, aprofitant les noves necessitats que detecten a la població subalterna, empobrida per les seues mateixes actuacions i les dels seus socis), aquestes organitzacions també busquen controlar els moviments socials: desproveir-los d’ideologia (per a ells, l’únic que admeten és el pragmatisme), obtenir la informació que aquestos generen (en benefici dels seus socis) i dividir-los per debilitar-los (perquè no se’ls hi oposen i els hi deixen fer els seus negocis).
Totes aquestes ONG diuen que volen pal·liar algun tipus de necessitat social i algunes, fins i tot, diuen que volen canviar la societat (ho podem comprovar ara mateix, en alguns pòsters publicitaris que trobem penjats a la nostra ciutat). Tanmateix, en investigar el que fan realment, ens adonem que tot és una “presa de pèl”. Si hi tens una mica d’olfacte —que no és més que un pensament crític ben desenvolupat—, tan sols analitzant allò que diuen, ja pots traure’n l’entrellat: a les seues pàgines web trobes força publicitat —és a dir, mentides emmascarades— sobre psicologia positiva, sobre autoajuda, sobre canvi personal; però ben poca cosa seriosa sobre ajuda mútua, sobre un canvi social real. Hi donen una visió parcial i esbiaixada de la realitat.
Evidentment que és força important el canvi personal, el potenciar l’optimisme i el gaudi, el pensar positivament sobre tot allò que fem i ens passa —no ho negaré pas—; però arribar a dir que per a “sortir del pou”, pots fer-ho tot sol, amb formació i pensament positiu, per atraure el que desitges realment, sense recordar que hi ha necessitats bàsiques a les que tenim dret pel fet de viure en aquest món: treball, habitatge, sanitat, educació… i que també cal actuar socialment per aconseguir-les, em sembla una fal·làcia amb tots els ets i els uts. L’individualisme i el consumisme que se’n deriva és el que a ells els interessa i prou. Si ens ha tocat nàixer enmig d’una família amb escassos mitjans econòmics i a més pertanyem a una ètnia, cultura, opció sexual… marginades, per reeixir a la vida, a més d’aconseguir un creixement personal —que potser és per on cal començar— també cal unir-nos amb altres companys per lluitar pel canvi social.
Sempre m’he sorprès quan he aprofundit una mica en les normes de la psicologia positiva i m’he trobat que hi ha dos camins oposats pel assolir el benestar emocional: lluitar per aconseguir el que desitges i/ o conformar-te amb el que te trobes —adaptar-t’hi. El cas és que això funciona. Potser cal començar pel primer camí —intentar-ho—, per després, si falla, continuar pel segon. O seguir-los tots dos alhora en segons quins objectius i circumstàncies. El problema ve quan el que t’hi trobes no arriba al mínim digne per a viure. Cal acció personal i acció social, tots plegats els qui tenim les mateixes necessitats. Per això, quan en aquestes webs o en les xerrades que organitzen aquestes ONG de què parlem et recorden sempre una cosa però no l’altra, això vol dir que els seus responsables no són gent honesta ni de qui et pugues refiar.
Com he dit de bon començament, cal desenvolupar un pensament crític envers tot allò que ens envolta i també aprofitar la sinèrgia que suposa comptar amb l’ajut de la informació honesta, contrastada i veraç que altres companys, periodistes o mitjans ens poden subministrar, la qual —com prou bé sabem— és bastant difícil de trobar amb tant de soroll de fons amb què els mitjans d’adoctrinament ens la volen tapar. Per això agraesc tant la tasca de projectes informatius com el que us he presentat més amunt —sense oblidar VilaWeb mateix—, perquè em facilita les coses i em permet avançar en la comprensió d’aquest “món salvatge” en què ens ha tocat viure, per destriar “el gra de la palla” i no perdre el temps en allò que és un succedani de la humanitat que mereixem i hem de construir, per ser lliures i fruir de la vida com cal, des del primer al darrer habitant del planeta Terra.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Això no treu que no trobo correcte carregar-se una ONG pel fet de que alguns dels seus membres directius siguin de l’Opus o de la francmasoneria.
Una ONG, pel sol fet de ser una ONG, no vol dir que sigui una organització exclosa “per se” de qualsevol pràctica corrupta, ja sigui a nivell organitzatiu o a nivell d’algun dels seus membres o voluntaris.
Jo mateix sóc voluntari a una ONGD (ADRA [www.adra-es.org/]), i per ara no m’he trobat amb cap cas de corrupció o mala pràxi pròpia…
Atentament