Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

14 de juliol de 2013
0 comentaris

La rebel.lió catalana, un encert

Vull destacar ací la importància de l’assaig editat per Edicions 62, dins la seua col·lecció “labutxaca”, anomenat “La rebel·lió catalana. Notícia d’una república independent”, escrit per Antonio Baños, periodista i escriptor conegut pels seus llibres “La economia no existe” i “Posteconomía”, els quals no he llegit encara. Segons s’anuncia, aquesta “Rebel·lió catalana” és el primer llibre d’Antonio Baños escrit en català.

No recorde com vaig arribar a triar aquest llibre, entre tants com se n’han publicat darrerament al voltant de la qüestió de la independència de Catalunya; supose que per alguna crítica favorable trobada en algun mitjà que sovintege, tal vegada Vilaweb mateix. Però el com no importa pas ara, sinó allò què m’ha ensenyat i allò què m’ha fet sentir, que és molt i bo. Us puc dir que ha estat una sort trobar-lo, fins al punt que és un dels llibres que més m’han agradat dels que porte llegits aquest any.

Tot el llibre és força interessant. Amb una aparent senzillesa, tot el que hi apareix està, en general, ben argumentat. Fa comparances força aclaridores. Aquesta claredat en l’exposició la combina amb una fina ironia. Fa una crítica divertida sense ofendre ningú. Impagable comentant el que diuen els “intel·lectuals” i polítics espanyolistes. Amb total respecte als pobles ibèrics, al quals demostra que els convé la nostra autodeterminació.

 Una troballa, el llibre, i l’autor. Irònic, divertit, humà, didàctic, enriquidor, encoratjador… A. Baños ens dóna raons per no ser dependents, des d’un punt de vista pràctic, que convé totes les persones i tots els pobles.

Llegint, i escoltant, Antonio Baños he aprés força coses i he passat molt bones estones. El millor humor, el més sa, és aquell que ridiculitza aquells qui es creuen superiors als altres en qualsevol aspecte de la vida.

Si voleu seguir llegint, trobareu una petita mostra de les idees que l’autor ha volgut reflectir al llibre, tal com jo les he interpretades (espere que Antonio Baños em disculpe, si no he estat prou encertat):

 

·   La gran manifestació del passat 11 de setembre a Barcelona fou per la independència de Catalunya, ningú ho dubta; però també fou per una república catalana, per una nova constitució que done realment el poder al poble.

·   L’alta burgesia catalana mai no ha estat a favor de la vertadera llibertat de Catalunya, sinó únicament de la seua pròpia, per això en el passat va col·laborar amb totes les dictadures i ara amb l’actual dictadura dels “mercats”, de la qual en formen part. Per tant, el que ells volen és mantenir-se en el poder i llevar-lo al poble. No ens n’hem de refiar gaire.

·   L’Estat espanyol manté a Catalunya, i a les altres nacions que en formen part, en una “minoria d’edat” política, que no es correspon amb el que vol la seua gent.

·   “Federal” ve del llatí “foedus”, que vol dir “pacte”. Pressuposa, per tant, que les parts decideixen lliurement la seua associació a l’Estat; per tant, han de poder ser completament lliures per prendre la decisió. Així doncs, l’actual Estat de les “autonomies” no és federal.

·   L’estructura radial de la xarxa de l’AVE és un exemple inequívoc de la ideologia ultracentralista de l’administració de l’Estat.

·   Els Estats fracassen perquè les seues “elits extractives” els xuclen la seua riquesa. Segons l’autor, a Espanya aquestes elits són les que dirigeixen l’administració de l’Estat i estan al servei dels seus interessos i no dels del país.

·   Els Estats basats en idees “místiques”, com l’espanyol, solen ser d’allò més cruels amb els seus dissidents.

·   La lluita per les llibertats catalanes portarà la llibertat a tot Espanya, com ja va dir l’anualment homenatjat conseller Rafael de Casanova.

·   Demostra la fal·làcia de l’argument dels portantveus dels Estats paternalistes aconsellant les seues parts que no s’independitzen pas, dient-los que la independència avui no existeix, mentre que ells hi donen una enorme importància a la seua suposada “collonada” nacional.

·   Ens recorda que el futbol és política vestida d’activitat física.

·   Opina que el nacionalisme del segle XIX ha estat una estupidesa, per això Joan Fuster i molts de nosaltres volem abandonar el més aviat possible la lluita nacional, quan siguem un país lliure i sobirà, és a dir, normal. El concepte d’Estat “eina” ha superat el d’Estat nació. O també: L’Estat “llar” ha estat superat per l’Estat “plaça”.

·   Una matisació sobre el model de República que necessitem: Com que l’alta burgesia catalana (“els catalans de Franco”) rapinyaire és la que ens ha portat fins aquí, menystenint els drets nacionals i els laborals, el nou Estat haurà d’encetar un model productiu diferent, més lliure, just i solidari: banca ètica, cooperativisme…

·   Atenció: les llengües serveixen tant per comunicar-nos com per tot el contrari. Serveixen per obrir-nos al món tant com per blindar-nos com a país.

·   Demostra la fal·làcia de la superioritat de les llengües dels Estats nació.

·   Negar el nom a una realitat és el mitjà més eficaç per fer-la desaparèixer. Cas del LAPAO, el valencià, el balear…

·   Els representants polítics “unionistes” actuals, que volen que siguem “dependents”, són gent incívica i antidemocràtica que mai no accepta la voluntat dels qui no pensen com ells.

·   La independència no pressuposa una llengua i/ o una cultura diferents, depèn sobretot de la voluntat de la gent que hi viu al territori. Som una pluralitat d’identitats personals i culturals que volem ser lleials a un projecte de comunitat política.

·   Només podem sortir de l’actual crisi o, millor, “teràpia de shock”, mitjançant l’exercici de la política. La República catalana és la sortida a la crisi.

·   No podem fer una revolució, sinònim de crueltat i intolerància, sinó una rebel·lió. No volem destruir, volem construir una altra realitat diferent a la que tenim i que no ens agrada. Primer, consciència, després, desobediència.

·   El segle XXI serà el de la fraternitat.

·   A la Península Ibèrica volem ser diversos i solidaris des de la llibertat. Els pobles no són mai enemics.

·   Per què ser independents? Per moltes raons: vegeu-les al llibre!

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.