Observar, llegir, escriure

Volia compartir amb vosaltres les prediccions que els científics, en aquest cas astrònoms, ens fan per a aquest any que tot just hem començat, quant a l’excepcionalitat de l’observació a ulls nus d’aquestos cossos celestes. Si es compleixen les expectatives, podem fruir d’un vertader espectacle de la natura, visible fins i tot a plena llum diürna i durant un seguit de dies en dues ocasions durant aquest any 2013: pel març i pel desembre.

Aleshores, els aficionats a l’astronomia i qualsevol persona que estime la natura, viurem un any històric, irrepetible en força anys, per la qual cosa caldrà parar atenció a les dades i dates que tot seguit us donaré. Sense oblidar que es tracta d’una predicció i que, a més, s’ha fet sobre un tipus d’astres el capteniment dels quals ha estat històricament força irregular.

Per començar i per si no sabeu què és un cometa us en faré cinc cèntims:

Es tracta d’un cos celeste, de relativament reduïdes dimensions, que pertany al nostre sistema solar i per tant es mou al voltant del sol, però en òrbites moltes voltes desconegudes que fan que en general no es puguen tornar a veure mai més. Acostumen a provenir de dues zones força allunyades dels nostre sistema planetari conegut, anomenades el cinturó de Kuiper i el núvol d’Oort. La seua composició de gel, pols i, de vegades, roques fa que, quan s’acosten al sol i per la pressió de la radiació i del vent solar, vagen perdent la seua massa, que pot fins i tot arribar a desaparèixer, la qual pot formar, en direcció oposada als rajos solars, una més o menys llarga i duradora cua o “cabellera”, com indica el seu nom, que els ha donat sempre un aspecte misteriós, generador de mals averanys, sense cap fonament científic.

I aquí tenim el dos cometes candidats a alegrar-nos la vida aquest any:

Þ      El primer a aparèixer serà el cometa C/2011 L4, també anomenat Pan-STARRS, que fou descobert el 6 de juny de 2011 pel telescopi Pan-Starrs 1, instal·lat al cim de la muntanya Haleakala en Hawaii. Si tot va com es preveu, l’astre serà visible a ulls nus (magnitud 0 a -1) des del 5 de març per l’Oest (Oest-sud-oest), a baixa altura sobre l’horitzó tot just enllestida la posta del sol. Els dies següents començarà a augmentar d’altura i això n’afavorirà l’observació. El moment de màxima brillantor s’espera entre els dies 9 i 11 de març. El camí aparent que recorrerà el cometa es pot trobar en el següent enllaç: http://www.aerith.net/comet/catalog/2011L4/2011L4.html

Þ      El segon que us he anunciat sembla el candidat més espectacular. Es tracta del cometa C/2012 S1, també anomenat ISON, que fou descobert el 21 de setembre proppassat per dos astrònoms russos. Sembla que arribarà a una magnitud al voltant de -10 ó superior (fins i tot major que el de la lluna en el ple!) a finals del proper novembre, cap al dia 29, quan començarà a ser visible després de l’ocàs i romandrà visible sense ajuda òptica fins a mitjan gener de 2014. Si assoleix la magnitud prevista, es podrà veure fins i tot de dia. Es tracta d’un petit astre d’uns 4 km que, si arriba a sobreviure al seu pas tan proper al sol, ens pot oferir un espectacle inoblidable durant la primera quinzena de desembre. No és la primera vegada que el tipus de cometes com l’ISON (sungrazer = rasants) s’hagen desfet completament i prematura en apropar-se a l’astre rei. En aquest cas, no s’assoliria ni la magnitud ni la brillantor prevista. És massa aviat per saber-ho. Cal tenir paciència i parar atenció a les novetats que s’aniran produint, perquè l’esdeveniment s’ho val. Aquí teniu l’enllaç per al seu seguiment: http://www.aerith.net/comet/catalog/2012S1/2012S1.html

Aquestes dades les he recollides de diverses fonts, però sobretot de la revista d’hivern de l’Associació Valenciana d’Astronomia.