Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

13 de gener de 2013
0 comentaris

Informar per formar ciutadans lliures

Aquest és el 2on tema que trie per aquest apartat que he volgut anomenar “Idees”. I ho faig per la seua importància per a la qualitat de la vida de cadascú de nosaltres i de la societat.

Es tracta de fer una reflexió sobre els (que haurien de ser) mitjans de comunicació social, amb la intenció que, almenys aquest en què m’expresse ara, evolucionen en el sentit que necessitem els pensem com jo.

Per ampliar l’article, us recomane la lectura del llibre de Xavier Ginés, professor de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, “Comunicant la revolta. Moviments socials i mitjans de comunicació al País valencià”, Edicions 96, 2011.

Tothom sap que les dades que arriben constantment als nostres sentits van conformant el nostre coneixement de la realitat, van donant significat dins nostre als esdeveniments que ens afecten i així ens permeten prendre decisions per viure millor.

 I ningú no dubta que els mitjans de difusió de notícies, autoanomenats eufemísticament de comunicació, són avui dia un element cabdal en aquesta funció informativa i, al capdavall, formativa de les persones i, per tant, de control social. Precisament, degut a la seua gran influència en l’opinió de la gent, actualment se’ls considera el 2on poder, tan sols per darrere del polític i econòmic, i per davant del militar, aquest darrer actualment més “adormit”, però a l’aguait per si el necessita el 1er poder esmentat.

 Precisament per això, en tot el món, els mitjans de difusió de notícies estan sotmesos a la pressió dels grups de poder, quan no directament al seu servei. Per la qual cosa, és habitual la manipulació (deformació, ocultació, falsificació, etc.) desvergonyida de les notícies en benefici de qui paga i mana.

Aquestos mitjans funcionen com qualsevol empresa, l’objectiu prioritari de les quals és guanyar diners; per això són força sensibles a tot tipus de pressions (altres empreses anunciants, organismes subvencionadors…) que deriven en censura o auto-censura. No hi confie gaire en la millora de la situació informativa amb empreses de caire capitalista tradicional.

 D’aquí la importància cabdal de disposar d’uns mitjans de comunicació social autèntics, oberts, honestos, plurals, respectuosos amb la diversitat, radicalment fidels a la veritat, constructius… i facilitadors de la vida. En aquest darrer sentit, també considere força important que informaren sempre amb una visió optimista i positiva (que no ingènua ni pusil.lànime) dels esdeveniments, la qual no és fàcil de trobar enlloc (ni ara, amb la crisi-estafa que vivim, ni abans).

I aquí tocaria referir-nos a VilaWeb com a mitjà de comunicació important que ja ho és en el present, al qual recolzem perquè va per bon camí, però li demanem que continue millorant en el sentit que tots nosaltres i la societat necessitem: atents a les preferències reals dels lectors (en aquest sentit, evitar la presència aclaparadora dels polítics, destacar en portada notícies d’altres aspectes de l’actualitat…); atents als moviments socials afectats per les notícies; atents a les diferents opcions ideològiques, per tal que estiguen representades realment totes les opinions i que cadascú puga triar fàcilment les que li interessen; atents a evitar la dispersió i la confusió de la immediatesa (amb la creació de temes, resums i reflexions més de fons), etc. És a dir, amb voluntat d’informar per formar ciutadans lliures.

 Si voleu seguir llegint, tot seguit he extractat algunes frases del llibre que us he recomanat abans:

 “La mediàtica és la batalla. És en aquest camp on s’han concentrat els esforços per part del poder polític i econòmic com per part dels moviments socials. Ara, més que mai, per “existir” cal ser percebut a través dels mitjans de comunicació social.” (Xavier Ginés)

 “Aquest control oligàrquic de l’agenda mediàtica i política actua com un marc restrictiu de la percepció de la realitat per part de l’”opinió publica” que, sens dubte, dificulta la mera informació de l’existència de focus de conflicte i, amb ells, la difusió dels missatges dels moviments socials crítics.” (Xavier Ginés citant Jaime Pastor, 2009).

 “La gran transformació a què assistim és el canvi de protagonisme d’allò col.lectiu a allò individual. L’individu s’ha fet autònom, és el vertader creador de la informació que percep perquè és ell qui la tria entre el magma que conforma la comunicació basada en xarxes socials.” (Xavier Ginés)

 “Jo llig la premsa convencional i el que trobe és informació borumballa, absolutament buida, soroll blanc! Com es pot emmascarar una imatge? Posant-li soroll blanc per damunt fins que no es distingeix massa bé. Els mitjans de comunicació no és que no parlen de les coses que ens interessen com a individus, com a classe o com a poble, fins i tot de les coses més escabroses, més delicades. En parlen, però ho envolten de tal quantitat d’informació-fem, d’informació no rellevant, que s’ha de tenir experiència i habilitat per anar destriant allò que interessa.” (Josep Gavaldà, Per l’Horta)

 “Sovint s’ens repeteix com un mantra que vivim en una democràcia. Però per poder decidir i triar de forma no tramposa, cal que la ciutadania tinga a l’abast tota la informació rellevant que afecta les qüestions en decisió. I si només una de les parts interessades té la possibilitat de fer arribar els seus arguments, la tria esdevé un frau.” (Josep Gavaldà, Per l’Horta)

“En les societats on conviuen milions i milions de persones que no es coneixen personalment entre elles, el factor intermediari dels mitjans de comunicació és absolutament fonamental… Però la informació està mediada per una elit que és minoritària.” (David Segarra, l’Avanç)

 “Fer i comunicar, actualment, són sinònims. Com deia aquell, l’arbre que cau en meitat del bosc, si ningú no el sent, si ningú no el veu, és com si no haguera caigut.” (David Segarra, l’Avanç)

 “En un mitjà privat la informació es dóna correctament, sempre que no atempte contra els seus interessos econòmics. S’ha de tenir en compte que les empreses de comunicació són, al cap i a la fi, empreses amb criteris comercials. “ (Rosa Brines, RTVV)

 “Els mitjans de comunicació tradicionals són verticals i la informació que es dóna ve imposada des de dalt. No sé si som del tot conscients de la capacitat de les grans empreses de comunicació per crear una realitat concreta i tenir els espectadors convençuts que la realitat és aquesta i no una altra, de manera que es manipulen consciències de forma col.lectiva i ben fàcilment… Sense ells (les grans corporacions mediàtiques) no haguera estat possible la construcció de la societat de la por en què vivim, la por permanent al desastre. I la societat de la por és molt rendible. Des de tots els punts de vista, mentre tingues la gent acovardida la tindràs quieteta, tranquil.la i submisa, perquè els estàs llevant la capacitat de reacció. La realitat que ens estan creant és la que al final acabem incorporant a la nostra vida, de forma que acabem actuant en el dia a dia, i sense ser-ne conscients, de la forma que ens marquen les línies mediàtiques.” (Rosa Brines, RTVV)

“Chomsky va escriure un decàleg de la manipulació mediàtica que ho explica a la perfecció. Es tracta de bombardejar les ments amb notícies, oferir entreteniment i no donar opció a la reflexió. Diuen que mai no havíem tingut un perill tan gran de ser altament desinformats. Per això hi ha cada vegada més gent que pren la paraula a través de les xarxes.” (Rosa Brines, RTVV)

 “Per a mi l’honestedat professional és l’única eixida que paga la pena. Sense ètica no hi haurà res. Perquè al final, si no, podem acabar convertits en allò que més hem detestat.” (Rosa Brines, RTVV)

“Els polítics tenen una sobredimensió impressionant en la informació diària, molt més que, per exemple, el món empresarial, que, al seu torn, té una presència infinitament més gran que els moviments socials.” (Sergi Pitarch, Levante-El Mercantil Valenciano)

“L’objectivitat no existeix. Existeix l’honestedat de la persona que conta la veritat i no menteix, que no amaga informació. Jo crec que per al periodisme això ha de ser sagrat.” (Sergi Pitarch, Levante-El Mercantil Valenciano)

 “Per fer mitjans de qualitat es necessiten diners i, al final, la publicitat. Aquesta n’és la perversió. Fins que no inventem models de negoci diferents, potser basats en la subscripció, en la creació de fundacions…, estarem exposats a les perversions de la publicitat. (Sergi Pitarch, Levante-El Mercantil Valenciano)

 “Els mitjans de comunicació tenen molt de poder i, tot i què algunes de les persones que estan dins voldrien que això fora una mica diferent, no les tenen en consideració…. Al final apliquen l’autocensura i adquireixen el mateix paper que el mitjà per al qual treballen.” (Juan Bordera, 15 M)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.