Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

7 de gener de 2013
0 comentaris

El temps a la Conarda en 2012

Faré un breu resum de les dades recollides per la meua estació automàtica durant 2012.

 Si no us ve de gust llegir més, per escodrinyar entre les dades i esdeveniments associats (sempre de caire extremat o inestable, que és el que ens agrada als aficionats), però us interessa saber com va anar l’oratge (així diem al temps atmosfèric a bona part del català occidental) per aquest indret, a grans trets us diré que:

 L’any 2012, a la Conarda, situada a la part més alta (uns 150 m sobre el nivell del mar) del terme de Bétera (comarca prelitoral del Camp de Túria), ha estat de mitjana:

Þ      Tèrmicament: més CÀLID del normal.

Þ      Pluviomètricament: FORÇA més SEC del normal.

Þ      Eòlicament: NORMAL.

Pel que fa a la fiabilitat de les dades, de bon principi us diré que les de precipitació recollida les he contrastades amb un aparell homologat (pluviòmetre Hellmann de 120 litres, la lectura del qual sempre ha estat preferent) i que la resta de dades (temperatura, direcció i velocitat del vent, etc.) han estat coherents amb les de les estacions més properes.

 A més i per allò del valor de la imatge, també us he adjuntat un climograma del lloc on visc amb les dades mensuals considerades normals i les recollides a la meua estació en 2012.

 

Anem per feina:

L’estació subministra dades de temperatura, humitat relativa, velocitat del vent, direcció del vent, precipitació, pressió atmosfèrica, radiació solar, índex UV i magnituds derivades; no obstant això, ens centrarem en la valoració dels tres meteors més comuns i coneguts de tothom: temperatura, pluja i vent.

Abans de tot hem de definir 1er) què entenem per valors normals i 2on) d’on els traiem: 1er) Aquestos valors són els patrons amb què comparem els nostres resultats per poder avaluar-los. 2on) He agafat com a valors normals de temperatura i precipitació, els valors mitjans oficials de l’observatori més proper al meu (València – aeroport, dades obtingudes durant 30 anys: del 1971 al 2000), tot corregint la temperatura en considerar la diferència d’altitud amb la meua estació.

I ja passem als resultats i conclusions per al 2012: 

A) TEMPERATURA:

Þ      Mitjana anual: 17,4º C. Com que ha estat 0,7º C per sobre del teòricament normal l’hem de considerar un any CÀLID.

Þ      Valors extrems: La màxima fou de 36,8º C i s’esdevingué el 15 d’agost a causa d’una ponentada que durà ben bé tot el dia, de 9 del matí a 9 de la nit. És una situació típica de tots el anys, que no ocorre sovint, però, quan ho fa en estiu, fa pujar el termòmetre de valent (el 27 d’agost de fa 2 anys s’enfilà fins als 42,8º C!). Ja ho diu la dita: “De ponent ni vent ni gent”. Pel que fa a la part freda, el 12 de febrer el termòmetre (situat a uns 7 m del terra)baixà fins a 1,3º C sota zero. És una dada modesta per als que viviu més al nord o terra endins; tanmateix, aquell dia, a les 7 del matí, no em vaig poder estar i ben abrigat vaig eixir a mesurar la temperatura a un pam de terra: -6º C! Que no va estar pas tan malament per a la nostra latitud. Us en recordeu de l’onada de fred siberià (el tipus d’entrada de fred que acostuma a ser més severa en les nostres latituds) que tinguérem durant les 3 primeres setmanes de febrer? Doncs, això en fou la causa.

Þ      Evolució i normalitat: Les temperatures mitjanes foren aproximadament normals els mesos de març, juliol, setembre, octubre i novembre; més càlides del normal en gener, abril, agost i desembre, força més càlides del normal en maig i juny (2,2 i 2,6º C per sobre de mitjana!) i força més fredes (ho endevineu?) en febrer (2,6º C per sota). Quant a les estacions, de mitjana, passàrem un hivern més fred del normal, una primavera força més càlida d’allò que és habitual per la zona i l’estiu i la tardor foren tan sols una mica més càlides que no el que mostra el patró de normalitat.

B) PLUJA:

Þ      Total recollida: 361 mm (ó litres/ m2), que són vora 100 litres/ m2 (97, en concret) menys del que es considera normal per al lloc, que en percentatge és un 21 %. Això fa que, en base a la mitjana, s’haja de considerar un any SEC. Però aquesta conclusió està basada en una dada estadística que ens pot enganyar (això ja ho tenen les estadístiques!) perquè, si tenim en compte l’evolució de les precipitacions durant l’any, trobem que des de gener a agost del 2012 ha estat l’any amb menys pluja dels darrers 15 en què porte recollint dades. Per això, al meu entendre, fóra més adient qualificar l’any 2012 de FORÇA SEC. Tot i què la pluja de setembre ho va apanyar, en poc més d’una hora caigué de colp una tercera part de la pluja de l’any, la qual cosa no fa canviar el clima (perquè tan important hi és la quantitat de pluja caiguda com la seua distribució al llarg de l’any).

Þ      Valor màxim diari observat: El trobem el 28 de setembre amb 123 litres/ m2, seguit de lluny pel 21 d’octubre amb 23 litres/ m2 i el 16 de gener amb 21. Ja sabeu que el començament de la tardor és força propens a tempestes fortes i aiguats importants, en conjuminar-se entrades d’aire fred en altura amb la mar mediterrània encara força calenta de l’estiu. Recorde amb emoció i esverament alhora aquell divendres 28 de setembre: fou un dia de fort temporal de vent in crescendo, seguit d’una pluja torrencial d’una hora. El vent fort sostingut del NE es mantingué tot el dia, des de les 6 del matí fins a la mitjanit, sent especialment fort entre les 4 i les 8 de la vesprada, amb bufarades màximes entre 50 i 70 Km/ h. Després de les 8, de sobte, el vent disminuí d’intensitat, canvià de direcció i una mitja hora més tard començà a ploure intensament durant un parell d’hores (s’arribaren a assolir els 190 litres/ hora), recollint-se en l’hora central de l’episodi, entre les 9 i les 10 de la nit, uns 100 litres/ m2. Durant aquest període de pluja, el vent anà canviant de direcció: primer de NE a S, després a SW i finalment a NW. Cal no oblidar que en aquest tipus de temporals tan extremats és possible que s’esdevinguen fenòmens violents força localitzats per davall dels núvols de tempesta més actius, com els tornados (succió intensa cap amunt) o els esclafits (fortes ratxes de vent descendent). De fet, al dia següent pel matí, a uns 250 metres de casa n’hi havia un pi enorme caigut sobre l’asfalt i, més endavant, una tanca d’obra gairebé enrunada, que barraven el pas als vehicles.

Þ      Evolució i normalitat: Dies totals de pluja = 75, dels quals 30 registraren més de 2 mm i tan sols 3 més de 20 mm. Per mesos, la classificació l’encapçala novembre amb 20 dies de pluja i la tanca febrer amb tan sols 1; però en quantitat de precipitació guanyà setembre (amb 147,4 mm; ja hem dit per què) i febrer es mantingué com el més dolent (amb tan sols 0,6 mm). Al clima mediterrani de l’hemisferi nord els estius són força secs. Si observem el climograma, els mesos àrids són aquells en què la barra de la precipitació no supera la línea de la temperatura; en el nostre cas, normalment: juny, juliol i agost. Però aquest 2012, l’aridesa (que tret de març la podem qualificar, sense cap mena de dubtes, com extrema), a més dels mesos d’estiu esmentats, l’hem tinguda també en febrer, març, maig i desembre, la qual cosa no ha estat gens normal.

C) VENT:

Þ      Mitjana anual: Velocitat = 4,8 km/ h. Al voltant dels 5 km/ h és la mitjana habitual per al meu observatori. Segons el mapa eòlic oficial, a aquest indret li correspondria una velocitat major; tanmateix l’orografia del terreny i la presència d’obstacles (arbres fonamentalment) que generen turbulències en justificarien el resultat observat, malgrat la situació correcta de l’anemòmetre (a uns 10 m d’altura del terra). Pel que fa a la direcció predominant, aquest any ha estat ESE (Est-Sud-Est), és a dir, entre llevant i xaloc.

Þ      Ratxa màxima enregistrada: Aquí va haver-hi empat entre el “famós” 28 de setembre a les 19:30 h (direcció NE) i el 7 de febrer a les 18:00 h (direcció N). En ambdós casos s’assoliren 70,8 km/ h. Aquell dimarts, 7 de febrer, s’emmarcà dins l’onada de fred que hem esmentat abans i marcà el final de la 1ª tongada d’aire fred que arribà aleshores, amb vents sostinguts i creixents de component N a NW, i que durà ben bé 1 setmana. Aquesta tongada tingué una 2ª rèplica la setmana següent, però amb vents més fluixos que no la 1ª.

Þ      Evolució i normalitat: Mes més ventós: juliol (6,5 km/ h, com a efecte de les marinades). Mes menys ventós: gener (3,4 km/ h, on són habituals les altes pressions i la calma consegüent). Mesos amb predominança de la component Est: març (ESE), maig (ESE), juny (ESE), juliol (ENE), agost (ESE) i setembre (ESE); de la component Oest: gener (W), febrer (NW), abril (WSW), octubre (WSW), novembre (WSW) i desembre (WSW). A la nostra zona, per latitud, proximitat a la mar i orografia, els vents dominants acostumen a bufar de llevant o de ponent (o de direccions intermèdies: gregal, xaloc, llebeig/ garbí o mestral). A l’estiu i quan fa força calor, durant bona part del dia bufa la marinada de llevant, que a les zones altes que veuen la mar (com la Conarda) s’accelera de valent i unes hores després de migdia pot arribar a fregar els 50 km/ h. En conclusió i al meu entendre, la confirmació d’aquest vent de llevant predominant a l’estiu, a més de registres de velocitats del vent no gaire importants (menys de 75 Km/ h, que correspondrien a temporal fort) ni sostingudes (tret de les excepcions esmentades) durant tot l’any, tot plegat em permet afirmar que, quant a aquest meteor, el proppassat 2012 el podem considerar bastant NORMAL.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.