Observar, llegir, escriure

Canvi climàtic, crítica literària, ciència, consciència social, des del Camp de Túria.

Timocràcia

15 de gener de 2024

«En la filosofia política de l’antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que hi participaven eren els ciutadans que posseïen un determinat cabal o un cert tipus de propietats. El terme deriva de les paraules gregues ‘timé’, honor, i ‘krátia’, govern. » (Viquipèdia). El vaig trobar a la

Llegir més

Abús de por, abús de poder

8 de gener de 2024

Religions? Déus dolents, abús de por, abús de poder. Déu és amor? L’Antic Testament. Amor idolatrat? No mort potser. Si amor és tot, amor és res. Dis-li desig o tendresa o, si vols, aferrament. Mort en vida? Parlar d’ànima, negar el cos, dualitat parida, negar el gaudi en aquesta vida. Creure en Déu és distopia.

Llegir més

Bon any de centenaris 2024

2 de gener de 2024

    Musos i muses estimats, companyes d’ofici i art, notables pintors de paraules, que aquest any vos he trobat, per vós m’he vestit de gaubança i vos he fet un ram de gràcies per tantes lliçons i amistat i a les deesses del fat demane que aquest bixest que comença, de lletraferits ben necessitat,

Llegir més

Del Nadal i el Solstici (2)

23 de desembre de 2023

  Allà pels volts de Nadal vaig tenir coneixement que a Montpau o Benipau, no ho recorde ben bé, hi havia un bon pagès que feia de fetiller i sabia un encanteri que tornava en joguets els estris de genocidi, les armes i els diners. Vaig fer-hi un llarg viatge, tirant milles primer en tren,

Llegir més

Del Nadal i el Solstici (1)

18 de desembre de 2023

  Quan ve el fred al septentrió la Terra a poc a poc s’inclina, per contemplar seguit la Lluna i escurçar la visita al Sol. Eres tan gran encantadora que la Terra del fred s’oblida, fins que el cru solstici arriba i cau la boira gebradora. Sense encegar-me puc mirar-te, ta cara de daurada duna

Llegir més

De l’Hidra i Quimera (4)

4 de desembre de 2023

  Sirenes que canten al poble consignes de por dissolent, des de ses torres blindades criden confusió i fingiment. Lluna negra vestida de cel, somrís de hiena i de drac alè, de bruts diners és t’aliment i dones cadenes d’opi i acer. Des del sorramoll del poder dicten que sembres malvoler, perquè llances les naus

Llegir més

De l’Hidra i Quimera (3)

27 de novembre de 2023

  Entre Caribdis i Escil·la sotsobra el vaixell de l’Hidra, on la insaciable Quimera ens porta destrossa i guerra. Roda la roda mortal, la del saqueig infernal, d’homes i dones, aigües i terres, natura vital. Amos déus la planegen, homes serfs la fabriquen, altres més la fem rodar: quina munió d’engabiats! Que rode la roda

Llegir més

De l’Hidra i Quimera (2)

20 de novembre de 2023

  Als que es venen per fer la guerra, contra uns enemics que no són seus, sempre defensant l’Hidra i Quimera, en gàbies refulgents tancats els veus, amb bastó manaire, birret o solideu, uns galifardeus mudats en semidéus. Deu, pàtria, propietat, diners, dogmes, armes, presons, lleis. Fan de polític d’ofici o banquer golut, de jurista

Llegir més

De l’Hidra i Quimera (1)

13 de novembre de 2023

Aquesta petita sèrie de poemes que ara encete van dedicats a alguns monstres de la mitologia grega, que ací representen altres de menys mitològics, de més reals, les malifetes dels quals estem patint de segles ençà. Tanmateix, vull recordar que, amb propòsit, unitat i coratge, entre tots ho podrem fer tot.   Corromputs per l’Hidra

Llegir més

La construcció de l’odi que no cessa.

6 de novembre de 2023

«Els veritables objectius tenien a veure amb els privilegis, però el tema d’un enemic racial i religiós sempre anava bé per emmascarar-los.» («Arquitectes del terror. Franco i els artífexs de l’odi», Paul Preston, Editorial Base, 2021, p. 49). Els humans som uns animals carregats de curiositat, enginy, fantasia, creativitat; un cul de mal seient, uns

Llegir més