Tot això són pel·lícules

bloc sobre cinema en català, dvd i coses...

22 de juliol de 2011
Sense categoria
1 comentari

‘The crazies’ i l’ombra allargada de George Romero

En ocasió de l’edició en DVD i Blu-ray d’una nova versió de ‘The crazies’, vaig publicar al número 222 del setmanari Directa un text sobre aquest film, sobre l’original en què es basa, i en general sobre l’influència perdurable del realitzador George Romero (La noche de los muertos vivientes) en les ficcions apocalíptiques
Poques vegades el treball d’un sol autor ha tingut tanta influència en l’establiment d’unes convencions narratives com George Romero en la creació del subgènere zombi. El cineasta no sols va dibuixar els fonaments de la tradició, com l’enfocament apocalíptic que inclou comentaris pessimistes o misantrops sobre la condició humana, sinó que també ha tutelat la seva evolució introduint nous elements en obres posteriors.

L’última dècada d’auge ha permès observar que, a banda de generar remakes, els pilars aixecats pel realitzador nordamericà continuen fonamentant propostes originals. I constatar que, encara que el component de crítica política d’algunes de les seves pel·lícules no acostuma a reprendre’s, la dimensió socioexistencial més o menys inherent a les ficcions postapocalíptiques ha quedat escrita de manera especialment indeleble en el codi genètic d’aquest subgènere: gairebé mai no hi manca una advertència (encara que fotocopiï rutinàriament els paràmetres romerians) del probable enviliment de la humanitat si s’esfondressin la societat i les institucions reguladores del lliure arbitri individual.

Terror de personatges
En ple renaixement zombi, no sorprèn que també s’hagi rescatat The crazies, l’aportació avant la lettre de Romero a aquell cinema d’infectats que ha anat desplaçant les ficcions amb nomorts de mobilitat alentida. Breck Eisner va actualitzar la història d’un petit poble de l’interior dels Estats Units acordonat a causa d’una contagiosa febre homicida: al naturalisme enrarit i mig underground de l’original, el succeeix una narrativa més convencional, però distingida per una inusual atenció al dibuix de personatges.

L’intent potser no va gaire més enllà de la mitjana d’aquesta sèrie B contemporània molt allunyada de l’economia de guerra, però resulta més que apreciable. El film entreté amb solvència, encara que no sembla dialogar amb el públic espectador a un nivell profund, ni apel·lant tan decididament a la seva emotivitat com Infectados (dels catalans germans Pastor) ni estimulant el seu esperit crític com El diario de los muertos (del mateix Romero).

Al remake, s’elimina la dialèctica, en forma de pla i contraplà, entre les vivències dels vilatjans i del personal cientificomilitar que vol contenir la malaltia. Això facilita l’assumpció d’un discurs terribilista: l’exèrcit és un poder sense rostre, arbitrari, al qual Eisner nega la possibilitat d’autoexplicar-se. És una nova mostra de com ha quallat en el cinema popular la visió –tan repetida que insensibilitza– dels estats com a forces suprademocràtiques. Acompanyada de picades d’ullet a la persona recelosa d’un govern federal que pot acotar la seva sobirania. The crazies posa en un compromís moral l’audiència: no és ètic sortir d’una zona en quarantena. Però la massacre endegada per les autoritats justifica la fugida i possibilita que les espectadores acompanyin sense recances la lluita per la supervivència de les protagonistes.

  1. If you are in the corner and have no cash to go out from that, you will need to take the mortgage loans. Just because it should aid you unquestionably. I get credit loan every single year and feel OK because of that.

Respon a Brooke Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!