Tot això són pel·lícules

Aquells que van gaudir als cinemes de REC farien bé en recuperar en DVD l’anterior obra de Jaume Balagueró, la tv-movie Para entrar a vivir. Està editada en DVD dins el pack Películas para no dormir

Buscar pis és una aventura terrorífica en aquest país de bombolla immobiliària, i Jaume Balagueró se’n aprofita per barrejar per primera vegada terror i humor negre a la guinyolesca Para entrar a vivir, un telefilm que aposta per la intensitat narrativa per la via del treball de càmera en mà i unes interpretacions molt físiques, a estones naturalistes i a estones histriòniques. Tots ells són elements que Balagueró, amb Paco Plaza, tornaria a utilitzar a l’exitosa REC, afegint-hi una trama fantàstica que connecta amb les relectures contemporànies del subgènere zombi. La sobrietat i les atmosferes denses de Los sin nombre o Frágiles també es perden pel camí, en benefici d’un terror més directe i quotidià, menys solemne, més desacomplexat. La satisfacció dels incondicionals està gairebé garantida, i el projecte pot presumir de ser un dels més ben acabats de la minisèrie de migmetratges autoconclusius Películas para no dormir. Sigui per experiència o per talent, o per la ajustada duració, Balagueró aprofita millor l’oportunitat que no pas Mateo Gil, Chicho Ibáñez Serrador o el mateix Paco Plaza, aconseguint una digníssima nova entrada dins la seva encara curta filmografia.

Núria González, coneguda participant a ficcions i programes televisius, és la peculiar llogatera que acull amb extraordinàries atencions a una parella jove a la cerca d’un lloc per viure. Tantes atencions resulten inquietants, i ràpidament molt amenaçadores. Tractant-se de Balagueró, és evident que l’experiència es convertirà en un malson, en aquesta ocasió esquitxat de força sang i comèdia extrema. El resultat és un psycho thriller contundent, localitzat (de nou com a REC) en els pisos i l’escala d’un antic edifici: si no hi ha fuga possible per als personatges, els espectadors sí en tenen, una fuga que ve donada per les esmentades pinzellades humorístiques, potser discutibles, però que connecten el film amb la tradició de terror i humor negre americà explotat a sèries com Tales from the crypt, Masters of horror i tantes d’altres. De fet, el mateix Paco Plaza també s’hi va abandonar a la seva pel·lícula per a no dormir, Cuento de navidad, una mena de versió gore d’Els goonies adreçada als supervivents més freaks de la generació Nocilla…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!