Tot això són pel·lícules

Aquells caçadors de pel·lícules clàssiques lleugeres però entretingudes farien bé en donar un cop d’ull a Cuatro hombres y una plegaria (Filmax, 1938), una intriga amb generosos tocs de comèdia a càrrec de John Ford, i amb l’escriptor William Faulkner entre els guionistes no acreditats.
Els quatre fills d’un militar britànic llicenciat de manera deshonrosa s’uneixen per treure l’entrellat de la conspiració que va acabar amb la reputació i la vida del seu pare. Algunes pistes semblen apuntar a la connivència entre militars i traficants d’armes, els quals per protegir-se fan servir al coronel Leigh com a cap de turc. L’investigació durà els germans fins a Àsia i Amèrica Llatina, i comptarà amb el reforç inesperat d’una bulliciosa jove interpretada per Loretta Young, qui s’introduirà en pràctiques d’espionatge de baixa intensitat moguda per l’amor. Pel camí seran testimonis fins i tot d’una petita massacre antirevolucionària.

John Ford proclamava no haver vist mai Cuatro hombres y una plegaria, una pel·lícula d’encàrrec amb pinzellades de glamour i flegma britànica que li eren bastant aliens. Però aquest no hauria de ser prou motiu per menystenir una producció de la Fox que, efectivament, té tot l’aspecte de ser un projecte menor, lleuger, però que en la seva voluntat d’entretenir usa totes les astúcies possibles: misteri, amor, unes quantitats d’humor que arriben a resultar desconcertants, i un repartiment amb joves atractius com l’esmentada Young, David Niven o George Sanders, el més veterà d’entre els protagonistes amb només 32 anys. La conspiració que mou la trama és presentada de manera dinàmica, i l’entranyable nonsense de tot plegat fa perdonar gags bastant fora de to en una intriga que inclou desgradables referències a l’indústria armamentística, o els inevitables enqüadraments per glorificar la bellesa de la protagonista. Malgrat aquests desajustaments i la manca d’ambició general, el film acaba resultant un gratificant plat light, que no alimenta però resulta plenamet efectiu com a passatemps acrític, breu i sense complexos.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!