Tot això són pel·lícules

bloc sobre cinema en català, dvd i coses...

20 de gener de 2009
1 comentari

‘Body armour’: ‘thriller’ barceloní amb repartiment internacional

Ha arribat al mercat del DVD de lloguer Body armour (DeAPlaneta, 2008), telefilm coproduït per Televisió de Catalunya que compta en el seu repartiment amb Til Schweiger (Driven), Chazz Palminteri (Jade), Lluís Homar i Cristina Brondo. Ja estrenat a TV3 sota el títol de Defensant l’enemic, es tracta d’un modestíssim thriller, carn de videoclub, que pot despertar simpaties per les seves poc dissimulades precarietats pressupostàries i per una rara honestedat expositiva.
Un reputat guardaespatlles, John Ridley, pren una mala decisió que li costa la vida a la política que havia de defensar. Després d’això s’abandona a l’autocompassió i perd feina i parella (Irene Montalà, de fugaç aparició en un flash-back), fins que un antic cap li ofereix un nou treball: defensar un client que exigeix que sigui ell el seu guardià. El client resulta un testimoni protegit pel govern americà amagat a Barcelona: és el mateix assassí a sou que va acabar amb la senadora Lonsdale i, en part, amb la vida del protagonista. Malgrat el ressentiment que sent envers el seu provocador i gens modèlic protegit, Ridley s’entregarà a fons per aconseguir que arribi viu al judici on ha de delatar diversos caps del crim organitzat.

Acumulant tòpics sense cap pudor, els responsables de Body armour exposen una història enormement convencional, amb un agent de l’ordre destruït per un trauma del passat que ensopega amb una segona oportunitat, un criminal que busca la seva petita redemció després d’una vida de crims, i les inevitables traicions i tirotejos. Si alguna cosa es pot agraïr al director i els guionistes, tots ells de fosquíssima trajectòria, és l’honestedat de no voler animar la funció amb girs i sorpreses que despertin en els espectadors la sensació d’haver estat ensarronats. Lively i companyia accepten la gran previsibilitat de tota la trama, i ofereixen una funció d’acció entranyable de pur precària i familiar. Sembla lògic imaginar que, potser per permetre’s pagar al parell de coneguts actors internacionals que hi participen, el film va ser rodat a tota velocitat: les petites errades de continuïtat són constants, i baralles i tirotejos desprenen la profunda sensació d’irrealitat de les coreografies violentes poc assajades a causa d’un calendari de rodatge atapeït. 

Entre el desastre general, els protagonistes ofereixen bones intencions. Schweiger sembla intentar prendre’s amb certa serietat el seu paper d’home dur però honrat, Palminteri és un assassí cínic i amb cert aire de sàtir, Homar està astut com sempre, i Brondo posa el seu atractiu al servei d’un personatge limitadíssim però que compleix la seva funció dramàtica. I la fanfàrria, bastant mal resolta especialment en les seves escenes d’acció, acaba resultant un simpàtic producte d’explotació que, això sí, només podran gaudir els més perversos exploradors de l’acció de sèrie B-Z, o els fetixistes que vulguin veure que també es poden rodar subproductes de gènere a Barcelona. 

  1. Home! Jo pensava que si actualitzaves avui el bloc era per fer una crònica dels Oscar’s Catalans! Volem una crònica de la catifa vermella gaudiniana Sr. Franch, com a crític de cinema de capçalera!
    Menys thriller i més glamooooour!

Respon a esoriguera Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!