El 8 d’agost a La Garriga la periodista i destacada escriptora independentista catalana, va rebre un brutal atac mentre donava una conferència. 20 joves socialistes la van interrompre i li van llençar gran quantitat de pintura al rostre. L’atac era sota la bandera de la lluita àrab-palestina, però es dona en unes circumstàncies que fan pensar seriosament que més que jueva, l’ataquen per “polaca”, que és com els agrada insultar-nos els castellans.
Pilar Rahola és una enèrgica dona de la tercera edat, el seu públic era gent gran i estava indefensa davant de l’escamot que la va atacar.
Els qualificatius de l’atac que se m’acudeixen són: atac covart, masclista, anti-jueu i catalano-fòbia genocida, segons l’estricta definició de R. Lemkin.
La situació d’empat polític inestable en el procés d’independència que ens enfronta amb espanya: 1.- Govern de la dreta socialista a Madrid, 2.-Govern de la dreta socialista i colonial al govern de Catalunya, 3.-Alcalde colonial espanyol a Barcelona i 4.-implosió dels aliats (ERC) de la dreta socialista al principat, ….. obliguen a pensar que el PSOE no estigui agafant una drecera en el tema català, com ja ho va fer, anys enrera, amb el GAL a les quatre provincies Basques (Biscaia, Navarra, Araba i Guipuscoa).
L’autodefinició de socialistes de l’escamot atacant, fa molt sospitós que l’atac d’ahir no sigui un atentat de falsa bandera, més anti-català que anti-jueu.
Cal estar amb els ulls ben oberts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!