Adaptació cardio-vascular a la síndrome de Covid 19. A propòsit d’un cas.

 

Pacient de 41 anys, presenta un quadre d’anosmia i ageusia (pèrdua del sabor), acompanyada de sensació d’emboirament al cap, fatiga important i 2 o 3 nits de sudoració freda i insomni. No es practica cap prova complementaria fins Juliol de 2020 amb anticosos, compatible amb el disagnóstic de Covid-19.

Als 40 dies de l’inici del símptomes (principis de març) es realitza test de Ruffier (13/5/2020) suavitzat, consistent en 15 flexions completes de cames en 45 segons i control al minut i 3 minuts, presentant una mala adaptació cardiovascular a l’exercici. Assoleix objectius a nivell de SaO2, a expenses de major freqüència cardíaca.

Orientació diagnostica: mala adaptació cardiovascular a l’exercici com a conseqüència deinfecció vírica.

Als 6 mesos es replica el test amb dades que certifiquen: correcta recuperació cardiovascular.

Freq. Card. Repòs 45″ 1 min repòs 3 min repòs
13/5/20 106 119 112 127
15/11/20 74 91 81 78
SaO2 Repòs 45″ 1 min repòs 3 min repòs
13/5/20 98 95 97 99
15/11/20 99 96 97 98

L’adaptació de la freqüència cardiaca mostra clarament la situació.

No així la Saturació d’oxígen de la hemoglobina (SaO2), que és molt menys evident.

La freqüència cardiaca de repòs pot ser orientativa.

 

 

Afegeix un comentari