No és terra lliure, és terra abandonada. L’interior del territori on vivim el podríem treballar, fer-hi fruits, aprofitar-lo per a alimentar-nos. La terra és bona, té tradició de fèrtil. Ara bé, clarament, no és terra de ningú. Ni del que pensa que pot ser amo d’un tros de planeta, perquè el planeta és de tots, de la humanitat sencera. I no és terra lliure i és terra abandonada perquè per damunt dels interessos de tots els planetaris hi ha els interessos de la mena de màfia que mana a la Terra.
La màfia de la Terra es pensa que la Terra és un regal que els feren a ells, exclusivament. I a l’hora de cultivar la terra, l’enverinen amb els productes químics
més destructius. Si algun dia es volen i poden fer bé les coses, la terra, com la Terra, hauria de ser per als seus habitants. Així mateix, els preus de l’agricultura haurien de correspondre a fer nàixer, crèixer i convertir en un adult apetitós el fruit de la terra i de la Terra.
És una vergonya i una irracionalitat màxima que una llauna de tonyina –sense perills atmosfèrics, plagues, etc., i sense l’esforç físic que demana– siga més car que un quilo de bona verdura o de magnífica fruita. Adorem la industrialització, ens enganyen amb els avantatges de la indústria, quan no són més que una estafa més del sistema capitalista en la versió de societat de consum: donar-nos un caramelet vistós i crear-ne necessitats innecessàries.
I ara que sembla que estem en campanya electoral i es fan propostes absolutament descafeïnades, algun polític valent podria traure’s una carta de la màniga. La carta seria uns requisits bàsics per a qualsevol territori que voldria construir: aigua suficient i l’alimentació al voltant assegurada (quilòmetre zero o com es vulga denominar). Seria una mesura en contra de les tendències actuals, que només anhelen les coses grans, desmesurades, ofegants.
La societat de consum, però, ens ho dóna tot fet, i porten les rajoles de Groenlàndia o de Nigèria, i així tot. Tanmateix, guanyaríem molt si treballàrem la nostra terra i la terra abandonada fora Terra lliure. Fins i tot hi hauria gent que s’adonaria que resulta més entretingut cultivar la terra, la pròpia terra, que no deixar-se caure per la comoditat i les ganes d’eliminar-se de la Terra, que és única i no es pot viure més que una vegada en la vida.
Ignasi Mora
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!