Hauríem d’esperar quatre anys fructífers al País Valencià, sabent que avui ha sigut nomenat President de les Corts Valencianes un històric del valencianisme polític, Enric Morera, i que pròximament tindrem un Consell format per tres forces polítiques que si més no tenen una certa estima pel país, la llengua i la cultura dels valencians. No són totes tres les millors ni les pitjors del món, sinó les que ens pertanyen i a les quals pertanyem, com succeeix amb la mare de cadascú.
Fa uns dies, a través de la TV3, vaig veure en un debat el senyor González Pons (PP), que tornava a jugar amb la llengua, la meua, no la d’ell. Perquè en tot el programa no va parlar sinó en castellà. Només quan un dels debatents, que parlava en la llengua pròpia, demanà que Brusel·les acceptara la llengua dels que no som castellans, González Pons s’apuntà a parlar quatre paraules en valencià per a demanar que a la capital d’Europa es parlara també en “valencià”.
És burro, el senyor González Pons? No ho sé. Té una certa cultura? Jo diria que té pinta de ser un inculte més, el castellà que parla almenys és dels més defectuosos que he sentit. Però no seria un problema si aquest senyor, com els del seu partit (PP), no intentaren practicar el genocidi de la llengua dels valencians, creant una confusió permanent respecte a la unitat lingüística, de mala fe, ja que fora de les càmeres reconeixen aquesta unitat.
¿I són capaços els del PP d’intentar l’assassinat de la nostra llengua? I tant! ¿Que no han sigut capaços de robar-nos milions i milions per a augmentar els seus compters i per a pagar-se campanyes de publicitat, que per això han guanyat tantes eleccions? Ara que s’inicia una legislatura –confiem que sense lladres–, donem-los la mateixa medicina que ens donaren, però nosaltres honradament: duem a València els lingüistes de més relleu del món.
D’altra banda, cal que molts mitjans de comunicació diguen la veritat lingüística, però cada dia, no com el senyor González Pons parla el valencià. És l’hora d’obrir l’esperança de recuperar el patrimoni cultural i comunicacional més valuós dels valencians: la nostra llengua. I no hem de perdre el temps. Ni deixar-los robar ni un euro més. Ha arribat l’hora de gastar-se els diners públics en un renaixement cultural valencià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!