ESTIC FART DEL TURISME

Inventaren el turisme més o menys quan vaig nàixer, a mitjan segle XX. El turisme de masses, que és el de debò. De viatgers, sempre n’hi ha hagut, per necessitat o per córrer món. El turisme (de masses) consistia a crear un producte de consum més, tot i que prompte fou el producte imprescindible. Les terres de vora mar, no valien res, fins que les convertiren en graelles solars i escamparen al seu voltant la indústria de l’hostaleria.

La vida infantil era tan potent, tan superior, que amb el turisme em va passar com amb el batec miserable de la Dictadura: no en vaig tindre la més mínima consciència. Mentrestant, el negoci turístic augmentava en la rapinya del territori, l’edificació de pisos i la xifra de turistes. I fa uns trenta anys si fa no fa encetàrem la demanda de la carretera de circumval·lació d’Oliva a Gandia, més el tren a Dénia, de la realització dels quals no se sap a hores d’ara res.

No sols és la carretera de circumval·lació d’Oliva (ni el tren de Dénia), ni els morts que ha provocat aquesta carretera que travessa de punta a punta Oliva, ni els atacs de nervis que hi hem patit, sobretot a l’estiu. Per descomptat que ja no podem reivindicar aquesta via descongestionadora de la carretera general, perquè ens dirien victimistes i la gent s’ho creuria probablement. I les carreteres –ens dirien– es fan pel centre, per Castella, encara que no hi passe ningú.

Però ho diré d’una forma transparent: estic fart del turisme, de tot el turisme, en especial d’aquell que es desplega amenaçador com una riuada a la vora de casa. Els pensaments a l’estil de “som massa a la Terra” es reprodueixen dins meu com una infecció. Em sobra –calcule– un trenta o quaranta per cent de la població afegida a l’hivern i encara més a l’estiu. Estic fart del turisme, de trobar-ho tot ple: comerços, bars, carreteres… Estic fart del turisme.

I les autoritats haurien de tindre una miqueta de trellat. En primer lloc, qui ha guanyat, guanya i guanyarà diners en el turisme? Doncs que pague. I després, tot territori suporta una càrrega, un pes determinat, siga de turisme o siga del que siga. Doncs que no es supere la càrrega admesa. Perquè d’una altra manera, no diria que no a una manifestació per les platges valencianes amb un cartell ben visible amb un “Més turisme, NO!”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *