Amb tu!

La proposta sobre la mal anomenada "ordenança sobre el civisme" de Barcelona apareix com a conseqüència de la campanya d’una determinada premsa sobre la inseguretat ciutadana.
Es crea un clima d’inseguretat i llavors uns polítics que baixen en les enquestes aprofiten l’ocasió per inventar-se l’ordenança i fer veure a la població que ells són gent d’ordre i que gràcies a aquesta ordenança això millorarà.
Tant se val que determinades mesures siguin aberrants: la marginació o la prostitució no s’arreglen amb multes. Tant se val que les noves ordenances no serveixin per a res perquè amb les ordenances vigents a la mà també es pot fer front a determinades actituds incíviques que sens dubte hem d’evitar.
No es tracta tant de governar com de fer veure que es governa, no es tracta de solucionar els problemes sinó de donar una imatge de duresa perquè això ven.
Els membres de la Plataforma contra el Pla CAUFEC d’Esplugues sovint són víctimes d’aquests polítics irresponsables que volen substituir el debat per la garrotada i amaguen el seu autoritarisme en una suposada defensa del civisme.

Aquí a Esplugues cada cop que ens trobem amb una actuació mediàtica de la Plataforma contra el Pla CAUFEC immediatament apareixen per part del govern municipal exageracions i distorsions dels fets amb l’objectiu de presentar les persones s’oposen al pla CAUFEC com uns vàndals antisistema. Aquesta manupalació de la realitat té com a objectiu que no es parli del que realment importa: el pla CAUFEC.
El pla CAUFEC és un pla escandalosament especulatiu que ha tingut sempre l’oposició dels grups municipals d’ICV, CiU i ERC. El Pla CAUFEC requalifica un espai a tocar del Parc de Collserola permetent una edificabilitat de 240.000 m2 quan el PGM en permetia només una edificabilitat de 40.000 m2. Només 12 es destinen a habitatge públic (un 5%) quan els plans que s’estan aprovant en aquests moments en aquests moments hi dediquen un 30 o 40%. Això no és raonable ni progressista.
Civisme i civilització tenen la mateixa etimologia: del llatí cives, ciutadà i ciutat. Saber ser ciutadà és compartir una humanitat civilitzada. Per tant ser ciutadà comporta uns drets i deures. Tots tenim drets i deures: la ciutadania i els càrrecs públics. Però els càrrecs públics tenim una reponsabilitat ètica i fonamental que és actuar en favor del bé comú i això vol dir que hem de governar escoltant la gent i impulsant la participació ciutadana, hem de governar protegint el medi ambient i treballar per eliminar les desigualtats socials.
Tancar-se en un mateix, governar a cop d’enquesta per assegurar-se la reelecció a qualsevol preu, malgastar els recursos públics en propaganda innecessària, desqualificar les veus crítiques, mentir sense cap vergonya, són activitats molt poc cíviques que massa sovint practiquen molts dels nostres polítics municipals.
Els problemes socials s’han de resoldre amb participació i diàleg i no s’han de reprimir les veus crítiques. Ara bé, els crítics amb el sistema també tenim una obligació: actuar amb respecte i rebutjant la violència, així ens guanyarem el respecte de la ciutadania.
Als poders públics els hem de dir: Autoritarisme no, gràcies!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!