GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Ignasi Badia i Capdevila

Publicat el 17 de juny de 2015

Serà aquest el nom de la llista del president?

VilaWeb, vint anys

Avui he tingut la sort d’assistir al diàleg entre el president Mas i el diputat Fernàndez, conduït per Vicent Partal, que s’ha fet al vespre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona com a presentació oficial del darrer llibre del director de VilaWeb i com a part també de les celebracions pel vintè aniversari d’aquest nostre diari: per molts anys!

No us diré res del contingut de l’acte que no sapigueu, perquè o hi heu anat -el públic en gran part érem subscriptors de VilaWeb- o perquè ja n’heu llegit la crònica. És un plaer molt gran veure parlar dues persones allunyades ideològicament d’una manera tan amable i amb una complicitat nacional tan gran.

Acabat l’acte, he volgut que l’autor i els dos polítics em signessin l’exemplar que duia de “Desclassificat 9-N”. S’hi han prestat i he aprofitat per dir-los una cosa que em rondava pel cap, però que no els he pogut transmetre prou bé perquè no era el moment adequat, amb tantes persones que també hi volien parlar, fer-s’hi fotos, etc.

No és gens original, perquè segurament molta altra gent ho sent. I és que parlaré de sentiments, no de raons. Sí que els he pogut dir que molts ciutadans no fem divisions tan marcades entre les diferents opcions polítiques com les que fan els mateixos polítics. Volia dir, i ara per escrit em podré explicar millor, que els pares eren mig d’ERC -ja de la d’abans de la guerra-, mig de Nacionalistes d’Esquerra, i que van admirar molt Jordi Pujol; que no he votat mai el president, però que fa anys que el defenso aferrissadament quan algú em diu que no hi creu com a líder independentista; que tinc una família en què les fronteres entre els tres partits sobiranistes més d’una vegada s’han travessat en un sentit o en un altre, i que al setembre molt probablement sí que votaré la llista del president, encara que al maig, a Barcelona, vaig votar indivisament Bosch i Lecha -un altre dia potser us en faré cinc cèntims- i m’alegrava enormement pels avenços que anava sabent de la CUP: Berga, Barcelona, Reus…

Dec ser un analfabet polític? En Fernàndez ha tingut el detall de dir-me que el meu comportament electoral també era una opció política, i el president ha considerat força normal que les famílies reparteixin el vot entre partits diversos. I suposo que ara hi ha lectors liberals o anticapitalistes a qui, per dir-ho suaument, no dec caure gaire bé.

El cas és que, com he dit més amunt, tant en Partal, com en Fernàndez, com el president m’han signat el llibre. I Artur Mas hi ha escrit uns mots que m’ensumo que es corresponen amb el nom de la seva candidatura -aviat sabré si l’he encertada: “Sí a Catalunya!” Avui la lletra i la música m’han agradat. Gran president i gran diputat. Anem bé.



  1. GRÀCIES per expressar tan clara i obertament el votre comportament electoral. En lloc de sola, com sempre em sento (des que va morir el pare que tenia un comportament electoral semblant), m’he tornat a sentir acompanyada.

    El vostre llibre firmat és un tresor. Guardeu-lo bé.

    Una salutació cordial
    Mireia

  2. Aquest text sembla que realment l’ hagi escrit jo, es exactament el que penso. I crec que si que una llista que es digui “Si a Catalunya” tindria un bon nom.

    Gràcies per l’ article.

    Salut.

  3. Estigues tranquil, estimat Ignasi: el teu “comportament electoral” és molt semblant al meu, i quan n’Artur i en David d’abracen, em sento com si jo mateix em trobés enmig de l’abraçada.
    Per cert, jo tindria altres propostes per al nom de la candidatura: “Un Sol Poble” (el “herri bat” de què tant van parlar ahir)… o per què no?, “Samarreta i Corbata”.
    Llàstima que no ens vam veure: m’hauria fet molt de goig saludar-te.

  4. Jo pertanyo al bàndol independentista i no faig cap cas de les sigles. M’és igual la CUP de David Fernández – a qui admiro encara que mai he votat per ell- ERC o Convergència. En passades eleccions he votat el partit d’Artur Mas i també el que ara lidera l’Oriol Junqueras.
    De moment, si tot continua com ara, m’inclino a donar el meu vot a la llista del President el 27S. Espero veure qui en formarà part per decidir-me del tot.
    Les del proper setembre seran, confio, unes eleccions plebiscitàries. hauríem de prescindir del color polític dels candidats i votar segons el que vols per el teu país: un estat propi o continuar com fins ara recaptant humiliacions i menyspreus.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per ibc | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent