Serà aquest el nom de la llista del president?
Avui he tingut la sort d’assistir al diàleg entre el president Mas i el diputat Fernàndez, conduït per Vicent Partal, que s’ha fet al vespre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona com a presentació oficial del darrer llibre del director de VilaWeb i com a part també de les celebracions pel vintè aniversari d’aquest nostre diari: per molts anys!
No us diré res del contingut de l’acte que no sapigueu, perquè o hi heu anat -el públic en gran part érem subscriptors de VilaWeb- o perquè ja n’heu llegit la crònica. És un plaer molt gran veure parlar dues persones allunyades ideològicament d’una manera tan amable i amb una complicitat nacional tan gran.
Acabat l’acte, he volgut que l’autor i els dos polítics em signessin l’exemplar que duia de “Desclassificat 9-N”. S’hi han prestat i he aprofitat per dir-los una cosa que em rondava pel cap, però que no els he pogut transmetre prou bé perquè no era el moment adequat, amb tantes persones que també hi volien parlar, fer-s’hi fotos, etc.
No és gens original, perquè segurament molta altra gent ho sent. I és que parlaré de sentiments, no de raons. Sí que els he pogut dir que molts ciutadans no fem divisions tan marcades entre les diferents opcions polítiques com les que fan els mateixos polítics. Volia dir, i ara per escrit em podré explicar millor, que els pares eren mig d’ERC -ja de la d’abans de la guerra-, mig de Nacionalistes d’Esquerra, i que van admirar molt Jordi Pujol; que no he votat mai el president, però que fa anys que el defenso aferrissadament quan algú em diu que no hi creu com a líder independentista; que tinc una família en què les fronteres entre els tres partits sobiranistes més d’una vegada s’han travessat en un sentit o en un altre, i que al setembre molt probablement sí que votaré la llista del president, encara que al maig, a Barcelona, vaig votar indivisament Bosch i Lecha -un altre dia potser us en faré cinc cèntims- i m’alegrava enormement pels avenços que anava sabent de la CUP: Berga, Barcelona, Reus…
Dec ser un analfabet polític? En Fernàndez ha tingut el detall de dir-me que el meu comportament electoral també era una opció política, i el president ha considerat força normal que les famílies reparteixin el vot entre partits diversos. I suposo que ara hi ha lectors liberals o anticapitalistes a qui, per dir-ho suaument, no dec caure gaire bé.
El cas és que, com he dit més amunt, tant en Partal, com en Fernàndez, com el president m’han signat el llibre. I Artur Mas hi ha escrit uns mots que m’ensumo que es corresponen amb el nom de la seva candidatura -aviat sabré si l’he encertada: “Sí a Catalunya!” Avui la lletra i la música m’han agradat. Gran president i gran diputat. Anem bé.