GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Ignasi Badia i Capdevila

Podemos, l’espanyolisme tronat

1
Publicat el 21 d'abril de 2015

València

Fa quatre dies, si arribo a llegir que un partit diu que farà una campanya electoral per a les eleccions municipals amb una visió “unitària” i amb un acte final a Madrid, m’imagino que és el PSOE. O el PP.

Si un dels seus dirigents principals diu que “cal trencar una certa dinàmica gairebé cantonalista o de regionalització extrema”, m’imagino que és de Ciutadans o bé algun líder socialista meridional exaltat.

Si tot seguit afirma que “el problema de la gent al nostre país és que ha perdut el control sobre les institucions, i em sembla que aquest problema no hi entén gaire, de regions, sinó que més aviat té una dinàmica comuna per a la qual nosaltres oferirem solucions compartides”, veig clar que és algú de Ciutadans

Torno a pensar que és un dirigent socialista qui afirma que “les qüestions sobre l’encaix territorial corresponen als ciutadans, però per a nosaltres això no és prioritari en el ventall de qüestions que hi ha en joc el 24 de maig”.

Però, és clar, si parla de “regions” i diu que per a ells és “políticament crucial” l’eix de l’A-3, el Madrid-València, la cosa és clara: qui parla és del PP.

Però no és ningú del PP, ni de Ciutadans. Ni tan sols del PSOE, sinó de P. És Íñigo Errejón, de Podemos, la nova esquerra que vol eliminar la “casta” que sempre ha dirigit l’Estat espanyol. Ara deixeu-me riure una estona. Heus ací la renovació a fons: visió unitària per damunt de les diferències entre les regions. Regions! Ja no som ni autonomies. Us sona tot plegat? És aquella música i aquella lletra que vénen de la nit dels temps.

De Barcelona, ni en parlen: o la consideren un cos estrany o ja la donen per perduda. De València, sí: prou que ho saben, que l’estat descansa en l’eix Madrid-València, i que, si aquest eix es trenca, l’invent d’Espanya s’enfonsa i reneixen els Països Catalans i la Castella no segrestada. Doncs nosaltres a fer força!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

L’opinió de Francesc Torralba

0
Publicat el 20 d'abril de 2015

Sintesi

Fa molts anys que conec en Francesc Torralba, i també molts que ja no ens tractem. Vam estudiar junts a la Institució Cultural del CIC, que aleshores dirigia Joan Triadú. Especialment vam fer plegats els dos primers cursos de BUP, després ell va tirar cap a ciències, si no ho recordo malament, i jo cap a lletres, encara que ens continuàvem veient al pati i en altres espais o moments comuns.

No vam arribar a ser grans amics, però sí que érem bons companys i el record que en tinc és fàcil de dibuixar: intel·ligent, suau, simpaticot i bona persona. Al CIC hi imperava el catalanisme i ja aleshores, als llunyans anys 80, molta gent era independentista. De la manera de pensar concreta d’en Torralba no en recordo gran cosa, és clar. I potser tampoc no té gaire interès de saber què pensava un noi de quinze anys en fa més de trenta. Un cop vam anar junts en una manifestació de l’esquerra independentista -almenys jo en tinc aquest record- i, d’altra banda, ell tenia clara consciència de ser cristià.

Avui llegeixo a VilaWeb la seva opinió sobre el procés català vers la independència, i el que diu, que necessàriament és una condensació sense prou matisos, em deixa una mica parat. Primer em sap greu, em falla un dels qui jo considero meus. Després reacciono: cadascú pensa el que vol i no hi donem més voltes. Però, més tard, em torna a saber greu que utilitzi els arguments que utilitza.

La cançoneta del que és prioritari (desocupació juvenil, envelliment de la població, etc.), encara que després digui que “també” s’ha de resoldre la situació de Catalunya per mitjà d’una consulta, ja la coneixem: com quan Ciutadans o el PP parlaven del que “realment importa a la gent”, per exemple. Això és barrejar pomes amb peres, són nivells diferents, encara que estiguin interrelacionats, almenys en part.

Demanar que la consulta sigui pactada no sé si és una broma de mal gust o santa innocència. I confiar en la nova aritmètica del Congrés espanyol, que ha de sorgir de les eleccions de la tardor, deu voler dir confiar en el PSOE (!), en Ciutadans (!!) o en Podemos, els que volen “trencar la dinàmica de regionalització [sic] extrema” (!!!).

Diu en Torralba que en el debat sobre la independència no hi ha hagut prou informació i que no podem caure en la frivolitat. No ha llegit cap dels articles o llibres sobre els beneficis de la independència?; no s’ha mirat els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional?; no ha assistit a cap conferència, a cap xerrada? La frivolitat que insinua que patim no és la d’aquells que, en cas d’independència, diuen que serem com una illa, que afirmen que han de començar a patir els qui tenen cognoms acabats en -ez o que vinculen l’independentisme amb el primer terrorisme que tenen a l’abast?

Se’n recorda de per què no s’han pogut fer debats amb cara i ulls i només ens hem pogut dedicar a defensar el dret elemental a votar? Hi pensa, que els arguments contraris a l’estat català sovint s’han reduït a amenaces estrafolàries?

Diu que encara no està segur de la seva opció respecte a la independència. Res a dir. Me’l crec del tot sense cap mena de dubte. N’hi ha d’altres, però, que darrere afirmacions semblants amaguen solament un unionista vergonyant. Que es demanin per què els fa vergonya.

Benvolgut Toto, que tinguem sort tots plegats.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Escons i avall que fa baixada

0
Publicat el 16 d'abril de 2015

Macià

Potser que ja en tenim prou, de totes aquestes polemiquetes, oi? I encara sort que tothom parla del 50% més u i sembla que ens hem oblidat del 55% de Montenegro (que era un intent final de la UE de frenar la independència d’aquell país), tot i que de segur que algú el repescarà quan li calgui.

Ara els vots i els escons. Vejam, no ens van permetre de fer un referèndum de cap manera, s’hi van oposar per terra, mar i aire. I ara què, volen saber el nombre de sís i de nos? Doncs haver-se avingut a fer, almenys, una consulta.

Els parlaments d’arreu voten coses importantíssimes, i no ho fan passar tot per un referèndum. Oh, però és que la independència és transcendental! Doncs ja som al cap del carrer: referèndum. Ah, és que això no ho podeu fer… Que vol dir “no volem que ho feu”. No ens volen deixar sortir de la gàbia i nosaltres encara ens hi volem entendre.

Però que no ho veieu que, quan guanyem en vots, tampoc no ho acceptaran i diran que la gent no ha votat només independència? Que també ha votat polítiques socials, mesures mediambientals i què sé jo…? I a aquesta erosió del resultat, per favorable que sigui, s’hi apuntaran amb entusiasme dretes i esquerres (les velles i les noves).

Sempre hi haurà un però, una excusa, un ajornament. Ja en tenim un tip. Necessitem 68 diputats i avall que fa baixada. Després, amb la nostra nova constitució aconseguirem l’adhesió d’encara més conciutadans, perquè hi veuran la millora, i Espanya començarà a ser un record. Almenys, de moment, al Principat.

Publicat dins de General | Deixa un comentari