L’Estat espanyol ja no és legítim a Catalunya
Prescindeixo de la història i dels diversos graus de legitimitat de què l’Estat espanyol hagi pogut gaudir entre els catalans segons el moment i el format.
Des d’ahir, 4 de novembre de 2014, les darreres restes de legitimitat que encara pogués tenir aquest Estat s’han esvaït perquè ataca sense miraments el dret bàsic a la llibertat d’expressió i no vol que opinem. I aquesta mordassa ens la posen el poder executiu, el poder judicial i el poder legislatiu, si és que es pot considerar que són separats.
Pel que fa al Govern espanyol, l’actitud és clara. I en el Consell d’Estat, ni els “comprensius” com Herrero de Miñón no han piulat. En el cas del poder judicial i especialment del Tribunal Constitucional, no hi ha escletxes: ni un vot particular, ni una vacil·lació, ni un matís. En el Congrés i el Senat espanyols -a part, és clar, dels partits de les minories nacionals- hi ha el desert antidemocràtic que formen PP, PSOE i UPyD. L’actitud diferent d’Izquierda Unida (i el mateix es pot dir de l’encara extraparlamentari Podemos) és retòrica: a la pràctica no mouen un dit.
Per tant, és tot l’Estat i no solament el Govern espanyol -no solament el PP com a algú li agrada de repetir- que tenim en contra. Ja no és legítim.
A Catalunya -que aquí vol dir el territori administrat per la Generalitat de Catalunya-, la majoria de partits, de diversa tendència; les entitats aplegades en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir (sindicats, patronals, cooperatives, federacions esportives, col·legis professionals, associacions de pares i mares i moltíssims més), i la majoria de ciutadans defensen el dret a opinar i a expressar-se. És que no podria ser d’altra manera.
Els ciutadans, concretament, s’han manifestat massivament tres cops (els tres darrers onzes de setembre), s’han agrupat en entitats potents i actives, han assistit a milers d’actes i trobades de tota mena, han participat en mil iniciatives a les xarxes socials, han penjat banderes i domassos i, finalment, han fet repicar cassoles. I, sobretot, han votat dos cops (a les eleccions al Parlament de Catalunya i al Parlament europeu). Tot a favor del dret que pretenen negar-nos.
Les forces del règim diuen amb tot el cinisme que defensaran la democràcia (Ciudadanos) o bé que, si el 9 de Novembre queda en mans dels voluntaris i el Govern se’n desentén, ja els semblarà acceptable (PP, deu ser que ja veuen que no ho aturaran pas). El PSC ha dit exactament això mateix. Diu exactament el mateix que el PP. Adéu, PSC, ja arribes al final: ics, i grega, Iceta.
L’Estat, doncs, contra el poble català. El poble català a votar i a vèncer! Visca la Revolució democràtica catalana!