Cornualla, nosaltres i tots plegats
Gràcies a aquell llibre (i també, és clar, gràcies a la Gran Enciclopèdia Catalana), vaig saber que els catalans no érem sols, perquè, entre d’altres, hi havia la petita Cornualla, país celta pròxim sobretot a la Bretanya en què la gent lluitava per fer ressuscitar una llengua morta però no oblidada. Durant uns quants anys vaig tenir penjades a l’habitació unes quantes banderes -de mida reduïda- amb les vores cosides rudimentàriament (deu ser el cop que he cosit més a la vida). La que més m’agradava era la còrnica: perquè aquella minúscula nació que es batia contra la totpoderosa Anglaterra em queia bé i perquè, a més, la combinació de blanc i negre era d’una bellesa sòbria.
Conquerits a l’edat mitjana, els còrnics -explicaven Tubella i Vinyamata- continuaven tenint consciència nacional, però grans perills els amenaçaven: el govern britànic volia descongestionar Londres i, per fer-ho, calia instal·lar cent mil londinencs a Cornualla, país de 450.000 habitants dels quals ja més de cent mil eren anglesos i en què el 47% de cases eren habitades per majors de setanta anys. L’assimilació seria irreversible…
Després d’això, al llarg dels anys, he anat llegint alguna cosa sobre Cornualla o la seva llengua, n’he vist la bandera alguna vegada, i poca cosa més.
No sé si el pla per descongestionar Londres es va arribar a dur a terme, però resulta que avui llegeixo al nostre VilaWeb que Cornualla esdevindrà oficialment una minoria nacional dins l’Estat britànic, juntament amb escocesos, gal·lesos i irlandesos. Això és un gran avenç -ja ho diuen els de Mebyon Kernow, partit nacional còrnic de què ja parlava el meu estimat llibre (el nom vol dir “Fills de Cornualla”)-, perquè el país deixarà de ser un simple comtat anglès. Espero que aviat sabrem com els còrnics han atès aquest reconeixement -merescut i necessari, però que potser arriba justament ara perquè els díscols escocesos vegin que el govern britànic és favorable a les nacions celtes-, però, de moment, els envio una felicitació cordial.