Vo-lem-vo-tar!
A les manifestacions dels anys vuitanta s’hi cridava “independència” més o menys amb la mateixa cantarella d’ara. Però també hi havia moltes altres consignes i cants que amb el temps no diré que hagin desaparegut del tot però sí que, com a mínim, es fan servir menys. Ei, em refereixo a les grans concentracions independentistes dels darrers anys.
Possiblement, una part important de la gent que avui, per exemple, pot omplir el Camp Nou no es reconeixeria cridant “Fora les forces d’ocupació”, i encara menys les consignes que tenien relació amb la lluita armada, que a mi ja no m’agradaven aleshores. Les cançons suposo que van passant de moda i ara ja no es canten amb aquella empenta (“No volem ser…”, la melodia de “La presó del rei de França” en versió de la Dharma…). El “boti-boti-boti” es veu que no encaixa amb l’independentisme contemporani, encara que a mi em sembla que es crida més contra allò que ens volen obligar a ser que no pas contra la gent espanyola -potser sóc ingenu. I de segur que ben pocs recorden el jocós “Morales, saluda”, dedicat als agents de l’Estat que hi havia -o no- barrejats entre els manifestants.