GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

Ignasi Badia i Capdevila

Estats grans i estats petits

0
Publicat el 5 de juny de 2013
[Dedicat a Manuel de Pedrolo.]

No he entès mai el debat sobre la viabilitat, econòmica o a seques, dels estats segons l’extensió superficial o el nombre d’habitants. Que jo sàpiga, al llarg de la història hi ha hagut sempre estats minúsculs, grans, petitons, enormes, menuts i mitjans. I cap no ha hagut de plegar mai per massa petit (ni per massa gran). Amb la població passa el mateix: des d’estats superpoblats fins a estats mig buits, d’estats amb menys població que un districte de Barcelona a estats que s’enduen quasi el vint per cent de la població mundial, hi ha de tot.

Potser sí que els petits funcionen més aviat millor que no pas els grans, però me’n vénen uns quants al cap, de petits, que gaire bé no hi van; i també n’hi ha de grans que no tenen res a envejar a cap de xic.

Però fixeu-vos bé que no és pas d’això que parlava Rajoy, les declaracions del qual són a l’origen de tot aquest debat, sinó que afirmava que “els [estats] petits no compten gens. Es necessita ser gran per poder tenir força a Europa”. I el portaveu parlamentari del PSC, Maurici Lucena, apuntalava patèticament el president espanyol i deia això: “És claríssim que els països petits tenen una influència de segona derivada. Les grans decisions a Europa les prenen els països grans. Les decisions importants que tenen a veure amb la política econòmica, amb la seguretat, la política exterior, amb el BCE [Banc Central Europeu]… hauríem d’assumir que hi tindríem una influència molt limitada”.

El president Mas i el secretari d’Organització de CDC, Josep Rull, han replicat amb l’argument del nivell de vida, igual que molts d’altres. Hi ha qui ha reflexionat sobre què vol dir influència, i encara qui ha demostrat que el pes d’Espanya no és gran cosa, tot i ser aquesta un estat gran. En Partal ha escrit que no importa l’extensió, sinó si es mana o no.

Tot això està molt bé, però em sembla que ningú no ha tocat la qüestió clau: una Catalunya independent no sabem exactament quina influència tindria, per exemple, a la Unió Europea. Ara bé, sí que sabem amb total exactitud quina influència té actualment, com a part integrant d’Espanya, a l’hora de determinar, per exemple, la política exterior d’Europa o el funcionament del BCE: gens ni mica. Zero. Ni veu ni vot. Una raó més per voler la independència: tenir influència a Europa.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari