Només sent independent Catalunya podrà ser d’esquerres. És des d’aquest punt de partida que cal abordar el debat actual que afecta el moll de l’os de la polèmica proposta d’ERC sobre com ampliar la base independentista. En concret, per a ERC, segons he entès del que he anat llegint i escoltant dels seus dirigents, un punt clau ha de ser incorporar els malanomenats “comuns” a la governabilitat de Catalunya. En nom d’una pretesa majoria d’esquerres, la qual s’aconseguiria amb aquest bloc polític que és impossible d’aconseguir per les incompatibilitats entre uns i altres (els “comuns” no volen ni sentir a parlar de donar suport als “capitalistes” de Junts per Catalunya i a aquests no els fa cap gràcia compartir “poder” amb els “comuns”).
El que pasa en realitat és que qualsevol tema que tractem des d’aquesta falsa dicotomia (nacional o social: quan són dues cares de la mateixa moneda) parteix d’una premissa equivocada. A banda de considerar o no d’”esquerres” l’actual política dels “comuns”, aquests són presoners de la seva estratègia precisamente perquè diuen que són d’esquerres. Però és pot ser d’esquerres, ara i aquí, a la Catalunya colònia de l’imperi espanyol?
Vegem-ho i posem-nos a fer política d’esquerres de debò. Per exemple, per abordar la terrible xifra que acaben de fer pública Save the Children i la Fundación Por Causa: Al Regne d’Espanya hi ha 147.000 nens i nenes en situació irregular. D’aquests, 34.000 són a Catalunya.
Xifra que, com moltes d’altres tant o més terribles, vull creure que tenen en compte els partits que ara negocien el pacte per articular les majories al futur Parlament de Cataluya. I que hauran intentat abordar amb alguna mesura concreta.
Però el dubte sorgeix de seguida: ¿És possible, a Catalunya (als Països Catalans), una resposta pròpia i adequada a aquesta qüestió sense la independència? No. La política d’estrangeria és competència de l’Estat. Aquestes són les conseqüències de l’imperialisme. Sense treure’ns de sobre l’imperi espanyol no podem fer polítiques d’esquerres de debò. ERC i els “comuns” ho deuen saber.
Segons informa el web Social. cat –que recomano seguir–, Save the Children i Fundació Por Causa acaben de presentar l’informe ‘Crecer sin papeles en España’, sobre les conseqüències d’aquesta situació irregular de nens i nens en l’accés a serveis i drets essencials.
L’informe complet el teniu aquí. Social. cat en fa aquest resum:
Save the Children considera urgent que es permeti l’accés a l’Ingrés Mínim Vital a les famílies en aquesta situació
Laia Farré Corbella @laia_dream
A l’Estat espanyol hi ha 147.000 nens i nenes en situació irregular. D’aquests, 34.000 són a Catalunya, que és la comunitat amb les dades més altes, amb una taxa d’irregularitat d’un 16%. Save the Children i la Fundació Por Causa presenten l’informe ‘Crecer sin papeles en España’, on detallen quines són les conseqüències d’aquesta situació en l’accés a serveis i drets essencials.
Així, els infants presenten una triple vulnerabilitat perquè són infants menors d’edat, migrants i es troben en una situació administrativa irregular. Aquesta situació suposa un impacte al seu benestar i futur.
En general, les comunitats autònomes més poblades i amb més presència de persones migrants es corresponen amb les que concentren el nombre més gran d’aquests nens i nenes. Tanmateix, algunes de les comunitats que presenten taxes molt més altes també estan en les menys poblades com Astúries i Galícia, on més d’un 30% dels infants es troben en aquesta situació.
L’origen d’aquesta població és essencialment d’Amèrica Llatina, on tres de cada quatre infants en situació administrativa irregular provenen d’allà. Els tres països amb més procedència són Colòmbia, Hondures i Veneçuela. La taxa d’irregularitat d’Amèrica Llatina és molt alta, més del 50%.
Els serveis essencials, limitats
L’estudi mostra els cinc àmbits en què les conseqüències de les irregularitats tenen més efecte. Aquesta situació precipita als infants a la pobresa i a l’exclusió social. Les probabilitats de risc d’exclusió d’una família encapçalada per pares migrants és del 48%, mentre que les d’una família a l’Estat espanyol són del 14%. “Això és a causa dels treballs precaris i els salaris que cobren aquestes persones”, ha assegurat el director general de Save the Children, Andrés Conde.
A més, la situació d’irregularitat administrativa que viuen aquestes persones, també fa que hi hagi una impossibilitat d’accedir a ajudes socials. Per aquest motiu, l’entitat considera “urgent” que es permeti l’accés a l’Ingrés Mínim Vital a les famílies que es troben en aquesta situació.
L’accés a un habitatge digne té a veure amb els requisits de documentació necessaris. El fet de no poder obrir un compte bancari fa impossible poder domiciliar els pagaments i això porta a aquestes famílies a haver de compartir pis amb altres desconeguts.
Paral·lelament, l’accés al dret de l’educació també es veu limitat per l’absència d’un Número d’Identificació Estranger i un permís de residència, que impedeix que puguin obtenir certificats, accedir a beques o a exàmens oficials. També és un problema a l’hora de participar en l’educació no obligatòria.
A més, segons expliquen a l’entitat, aquesta situació afecta, directament, al dret a la salut, ja que es veu afectat per la disparitat de criteris de les comunitats autònomes a l’hora d’atorgar la targeta sanitària. “Sovint, aquests infants no acudeixen als centres de salut primària i especialitzada per por a ser identificats i deportats. El mateix succeeix amb successos judicials perquè a l’hora de denunciar una agressió no ho fan per por que els demanin els papers”, explica Conde.
Una regularització urgent
“Cal reclamar i engegar un procés de regularització extraordinari per totes aquestes famílies amb nens que es troben en situació administrativa irregular”, assegura Jennifer Zuppiroli, coautora de l’informe.
La regularització podria resoldre gran part dels problemes que es troben aquests infants i suposaria una mesura molt rendible en l’àmbit fiscal i econòmic. “Les famílies en situació irregular suposen un cost i si fossin regularitzades podrien contribuir a través dels impostos directes i la cotització”, assenyala Zuppiroli.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!