3 de febrer de 2023
0 comentaris

SOBRE UNA ANTOLOGIA DE TEXTOS PERIODÍSTICS D’ANNA MURIÀ

2023-02-02-15.43.38-750x400.jpg

Els temps moderns de l’Anna Murià periodista

HUMBERT ROMA 3 FEBRER 2023

La crítica literària M. Àngels Cabré ha preparat una antologia de textos periodístics de l’escriptora i periodista Anna Murià, que la mateixa Cabré prologa. L’editorial Comanegra li ho va publicar l’octubre passat amb el títol A la recerca de la dona moderna, en el que vull pensar que forma part d’una necessària campanya de publicació de l’obra de l’escriptora (a principis de l’any passat li va editar també el recull de contes Sota la pluja).

És una bona notícia, en el procés de recuperació de la memòria i l’obra d’una generació de dones periodistes “que van aconseguir obrir-se camí” –als Països Catalans i en català– a principis del segle passat entre els darrers anys 20 i el final de la Guerra Civil. Ho recordava Jordi Nopca en un reportatge que hi va dedicar al diari Ara (“Les pioneres del periodisme català: de l’oblit a la reivindicació”, 10-12-22).

Anna Murià, que va viure quasi un segle –del 1904 al 2002–, va publicar aquests textos entre maig del 1927 i març del 1938. Temps d’aprenentatge per a ella mateixa i per a la bona gent del nostre país (final del Directori, proclamació de la República i guerra). Aprenentatge, per dir-ho a la manera d’Anna Murià, “de la modernitat”. Els primers i més abundants dels recollits van sortir a “La dona catalana”, revista femenina propera a la Lliga, que dirigia el seu pare, Magí Murià. Cosa que explicaria, potser –com remarca la seva filla Eli Bartra en l’epíleg (“Una cosa nova”)–, que Anna Murià utilitzés una colla de pseudònims per signar els seus textos (Marta Romaní, Roser Català, Anna-Maria…).

Acabat de llegir el recull, tinc la impressió que surto d’una habitació de miralls en què se’m suggereixen multitud de punts de vista. El més suggestiu –que em planteja més preguntes que respostes– és, però, el text d’Eli Bartra, per mi potser l’aportació més significativa del llibre.

En aquest sentit, l’antologia haurà de ser llegida –i analitzada– pels historiadors –esperem-ho, ja que és pura història– per il·luminar molts aspectes de la primera joventut de l’Anna Murià i del país en aquell temps d’esperances frustrades per la revolta dels generalots contra la República. L’antologista agrupa els textos de Murià en set apartats: “La moda i l’educació de les dones”; “La nova feminitat”; “La política”; “Tornem-hi amb el feminisme”; “L’esport femení”, i “Oficis i altres maneres de viure”.

Rellegint-los, hi sé veure si més no aquests punts de vista, d’on poden sortir noves línies d’investigació:

Religions. Per a mi –i també per a la seva filla, pel que hi diu– l’aspecte més sorprenent és el religiós. Els textos recollits, fins ben entrada l’època republicana, deixen constància d’una ideologia –i, per tant, moral– catòlica que sembla de pedra picada. Potser una aportació més nombrosa de textos de l’època de la guerra i la revolució contribuiria a matisar més aquesta impressió o, si més no, precisar els detalls de l’evolució ideològica de la Murià. La mateixa evolució de les seves preferències polítiques, si tenim en compte les publicacions en què va escriure en l’època antologada, podria donar algunes pistes: Lliga (“La dona catalana”), Acció Catalana (“La Nau” i “La Publicitat”), Grup de L’Opinió (“L’Opinió”), ERC (“La Rambla”), Estat Català (“Diario de Barcelona” col·lectivitzat i “Diari de Catalunya”).

Periodisme. Anna Murià va ser la primera dona a dirigir un diari en català, el Diari de Catalunya ja en plena guerra. Només per això ja val la pena aprofundir en aquest període. Els textos que en recull l’antologia són molt escassos –ignoro si en va publicar molts més en aquell temps– però valdria la pena un esforç d’aprofundir-hi. D’altra banda, és una bona oportunitat per analitzar el seu ús dels gèneres periodístics (sobretot articles, però també entrevistes breus i un reportatge sobre els mercats).

Feminisme. Segons qui els analitzi, els textos escollits que, d’una o altra manera, podríem posar sota aquest punt de vista poden o no considerar-se feministes o simplement femenins però no només. Sobretot perquè ella mateixa s’inscriu, pel que hi diu, en una mena de “feminisme moderat” que caldria veure amb detall com evoluciona en aquest període i com es relaciona amb el feminisme més radical.

Esport. Anna Murià va ser secretària del Club Femení i d’Esports. Ni que sigui només per aquest fet ja val la pena aprofundir en l’evolució de la seva visió sobre l’esport, contrària en principi a l’esport de competició i fins a cert punt restrictiva respecte de la pràctica de determinats esports per les dones. I especialment favorable a l’excursionisme considerat com a esport.

Literatura i art. I no cal dir el punt de vista literari. Dels seus articles i retrats periodístics dedicats a diverses dones del seu temps, escriptores i artistes, de ben segur que es poden deduir les preferències de l’Anna Murià i la influència en la seva obra.

I tot plegat amarat d’una obsessió implacable: la necessitat de formació de la dona perquè s’incorpori al repte de la modernitat. “La cultura que necessita una dona de sa casa –escrivia, per exemple a “La Nau”– és vasta i profunda il·limitadament. Cal que sàpiga de tot i ben sabut; ho necessita tant per al tracte amb els familiars adults com per a l’educació dels infants. En cap sentit, en cap aspecte ni en cap matèria li està bé a la dona la ignorància” (“La carrera més costosa” 9-4-1931).

Mèdia.cat, l’observatori crític dels mitjans que impulsa el Grup de Periodistes Ramon Barnils, em publica avui aquesta ressenya d’un recull de terxtos periodistics de l’escriptora Anna Murià.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!