29 de setembre de 2022
0 comentaris

QUARANTA ANYS DE PREMSA COMARCAL

L’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC) va fer quaranta anys el 2021. Una de les formes de celebrar-ho ha estat la publicació del llibre de Lluís Costa, professor de la Universitat de Girona, Premsa comarcal. La memòria de la vida quotidiana de Catalunya (ACPC, 2021). Un repàs d’aquests quaranta anys de comunicació de proximitat a Catalunya, amb referència necessària a les experiències anteriors a la revolta feixista que va trencar, com en tants altres àmbits, feina i il·lusions comunes.

El balanç de publicacions de fora de Barcelona  adherides a l’ACPC que es desprèn de les dades recollides als apèndixs mostra l’esforç i la riquesa que representa l’associació: 134 capçaleres l’any de la fundació, el 1981, totes elles impreses en paper; 148 el 2021, de les quals 51 digitals. Tenint en compte que alguns d’aquests digitals són depenents de la versió en paper de la mateixa capçalera.

Amb tres fets que cal tenir en compte en la seva evolució, a l’hora de quantificar-ne la incidència al llarg d’aquests quaranta anys: l’ampliació a publicacions del conjunt dels Països Catalans; la incorporació de diaris d’abast i contingut de proximitat –alguns mitjans ja eren supracomarcals en una evolució inevitable del concepte de proximitat–, acordada el 1992, i la posterior de mitjans digitals. En català i amb difusió de pagament. En queden excloses la premsa gratuïta i la institucional.

El llibre, a banda de la feina decisiva del seu autor, especialista en història de la comunicació i que ja ha dedicat altres treballs a publicacions locals i comarcal, ha comptat –com explica ell mateix en exposar-ne la metodologia– amb la participació d’un equip de 27 estudiants que, mitjançant una enquesta comuna adaptable a cada persona entrevistada, han recollit, de representants de 70 d’aquestes publicacions, dades significatives, anàlisis de la seva actualitat i perspectives de futur. Una feina que es veu reflectida, sobretot, en l’apartat “El món de la premsa local vist des de l’ACPC”.

Aquest és un món complex, tant per la periodicitat molt diversa dels mitjans que representa l’ACPC (de diaris a semestrals) com pel diferent abast territorial i la seva dispersió (un problema, per cert, que es plantejava ja d’entrada als impulsors inicials de l’associació). Mitjans nascuts, la majoria –sobretot els de periodicitat no diària, alguns d’ells encara a les darreries del franquisme–, de l’impuls de la societat civil i de cercles polítics i culturals, el voluntarisme i la manca de professionalitat específica dels qui els fan ha estat un dels problemes que l’ACPC ha abordat amb més dedicació. Un altre, la venda conjunta de la publicitat. L’associació ha constituït una plataforma pròpia per tal d’oferir a possibles clients el potencial de difusió de les publicacions adherides.

Pel que fa a la formació i el debat, val la pena destacar la continuïtat dels congressos impulsats per l’ACPC sobre temes d’interès per als associats, amb participació d’experts i investigadors reconeguts. Uns congressos que han esdevingut –com els qualifica l’autor– “espais de reflexió i reivindicació”. I una iniciativa –que no ha tingut, però, continuïtat després de la sisena jornada, el 2011–: les trobades de joves lectors. En què joves estudiants de periodisme debatien sobre l’actualitat de la comunicació i els canvis, cada vegada més profunds, que obliguen a replantejar-se el treball professional .

Canvis que han afectat de forma radical tant el procés de producció –la conversió del periodista en el que sovint es qualifica com a “periodista orquestra”, és a dir que val per a tot, amb els problemes que això comporta– com les característiques i condicionants de les fonts d’informació. I, de manera especial, el públic. Perquè, –a causa  dels canvis tecnològics, que han relativitzat la seva vinculació a un territori estricte–, a l’hora de definir-lo cada vegada és més dubtós fer-ho només en termes de territori. Trencades les barreres físiques de l’espai per efectes de la revolució tecnològica, esdevé cada vegada més definitori del públic receptor el contingut del producte de proximitat –la qual pot ser també psicològica o cultural– . Més enllà de l’espai físic on viu i rep el producte.

Mèdia.cat, web impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, em publicava dimarts passat, 27 de setembre, aquesta ressenya.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!