Tot i que la majoria dels membres de CUP-UNCPG han acabat votant a favor de l’acord amb ERC de cara a la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat de Catalunya, segons les primeres informacions aquest resultat ha estat aconseguit amb moltes reticències. I encara podria modificar-se’n el contingut en les hores que queden per la votació.
Ara, doncs, només queda que Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, president legítim de la Generalitat, s’avingui a pactar amb els altres dos partits independentistes perquè Aragonès sigui investir com a president legal. Vistos els antecedents, no sembla que l’acord sigui d’avui per demà. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, en un acte força esperat, es va cuidar de decebre els qui esperaven que anunciés un pacte imminent. El va deixar per més endavant: “d’aquí a uns dies o setmanes”, va dir.
El debat sobre el paper del Consell per la República, que semblava un obstacle insalvable, es podria resoldre en poc temps, si tenim en compte recents declaracions de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, a l’exili. Segons Rovira, cal arribar a un acord sobre què hi vol aportar Carles Puigdemont “amb màxima generositat per construir un lideratge col·lectiu” ja que el projecte independentista té una “‘pluralitat immensa”.
Hi deu haver, doncs, d’altres obstacles tant o més difícils de superar relacionats, precisament, amb aquesta “pluralitat immensa”. Una pluralitat que no seria atribuïble a ERC i les CUP –que ja s’han posat d’acord– sinó, sobretot, a Junts. No és cap secret la diversitat de criteris polítics que s’hi emparen. Potser qui ho ha deixat més clar sigui l’actual número dos de la llista per Barcelona, un cop retirat Puigdemont, l’expresident de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, que s’ha mostrat molt bel·ligerant contra el contingut de l’acord dels qui haurien de ser els seus aliats.
“Agrairé comentaris sobre si el model de país que voleu encaixa amb aquest pacte”, deia Canadell en una piulada. I afegia: “I si creieu que va en línia del 1 d’octubre… i de fer efectiva la República”. Parlar a aquestes alçades de “model de país” no pot voler dir altra cosa que les propostes d’esquerres que hi ha en el pacte ERC-CUP (banca pública, escola pública, control dels lloguers i no intervenció de la BRIMO dels mossos en els desnonaments, remunicipalització de serveis com l’aigua. energia pública, nou model de seguretat ciutadana…) .
Tot just començar la legislatura, un jutge colonial espanyol ha posat en el punt de mira un diputat de Junts per Catalunya: Francesc de Dalmases, a qui tinc per home d’esquerres i, doncs, a les antípodes de Canadell. Dalmases passa per ser home de confiança del president Puigdemont. Conec en Francesc de quan érem tots dos membres de la Junta de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), on em va substituir quan vaig deixar de ser-ne president. Per això goso fer-ne aquesta qualificació política.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!