El diari basc, en èuscar i espanyol, Gara ha hagut d’assumir finalment, per decisió dels tribunals colonials espanyols, el pagament de tres milions d’euros de deute a la Seguretat Social que havia deixat pendents de pagar el diari Egin quan el va tancar el jutge prevaricador Baltasar Garzón l’any 1998. Segons Garzón, Egin formaria part de l’entramat organitzatiu d’ETA. Després de la fundació, l’any següent, de Gara, amb l’argument que tenia la mateixa orientació que Egin i, doncs, en seria el “successor ideològic”, la justícia espanyola va decidir que havia d’assumir el pagament del seu deute.
Durant vint anys l’empresa editora de Gara ha defensat davant els tribunals que no tenia cap vinculació legal amb la d’Egin i que no havia d’assumir-ne el deute. Alhora ha desenvolupat una àmplia campanya de suport –per exemple, aconseguint incrementar en deu mil els seus subscritors i organitzant nombrosos actes de solidaritat que li han permès assumir el pagament del deute i assegurar la continuïtat. Iñaki Soto, director de Gara, firmava, en publicar la notícia, aquest text sobre el que qualificava d’espoli sofert pel diari i les perspectives de futur després del pagament del deute.
Vaig viure amb intensitat el que va ser el tancament d’Egin i els efectes del macrosumari 18/98, sobretot perquè vaig acceptar visitar a la presó –primer de Salamanca i després de Còrdova– de forma periódica –cada tres mesos, aproximadament– la que va ser-ne subdirectora, Teresa Toda, per la qual cosa va haver de complir íntegres sis anys de condemna. Teresa Toda, besnéta d’Eduard Toda –diplomàtic d’origen reusenc, egiptòleg, estudiós de la llengua catalana sobretot de l’Alguer i impulsor de la restauració del monestir de Poblet–, va viure un temps a Catalunya i coneix molt bé el nostre país i els seus moviments socials.
D’altra banda, vaig mantenir relació epistolar amb un altre directiu de l’empresa editora d’Egin, Jexuxmari Zalakain, professor de la Universitat del País Basc, qui crec recordar que en va ser secretari del Consell d’Admnistració, per la qual cosa va complir set anys i mig de presó. Temps que va aprofitar per traduir del català al basc “El carrer estret” de Josep Pla (“Kale Estua”, ed. Igela) i “L’últim patriarca” de Najat El Hachmi (Azken patriarka, ed. Txalaparta). En sortir de la presó va seguir traduint del català al basc (crec recordar que tenia pendent de publicació, entre d’altres, la seva traducció de “K. L. Reich”, de Joaquim Amat-Piniella.
Els darrers anys del seu empresonament van coincidir amb l’extraordinari creixement de l’independentisme català que va culminar en el referèndum d’autodeterminació i la proclamació de la República Catalana l’octubre del 2017. Concretament, amb la campanya de consultes iniciada a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. Recordo com, en algunes de les meves visites a la presó de Còrdova, donava part a la Teresa Toda dels resultats que anàvem aconseguint en les successives consultes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!