No vaig poder veure-la dimarts quan la van emetre –en una acció que demostra les potencialitats dels projectes conjunts– TV3, IB3 i À Punt–, i he aprofitat el cap de setmana per fer-ho. “Frederica Montseny, la dona que parla” és una excel·lent pel·lícula per a televisió. Si no l’heu vista, la podeu recuperar aquí.
“L’única riquesa és la llibertat”. Aquest lema de l’himne anarquista “A les barricades” amara la pel·lícula com ho va fer amb la vida de la Frederica i els anarquistes catalans. L’amor a la llibertat és l’argument més potent que explica per què Frederica Montseny va acceptar ser ministra de Sanitat de la República Espanyola en el govern de Francisco Largo Caballero. Juntament amb Juan Garcia Oliver (Justícia), Joan Peiró (Indústria) i Juan López (Comerç).
La llibertat per damunt de tot. No “la llibertat per a què?” que preguntava Lenin. La llibertat per a ser lliures. Això tan senzill i tan complicat alhora. Perquè la llibertat ho té això: que complica la vida a qui vol ser lliure. Frederica, empresonada sota el règim francès col·laboracionista de Vichy, que posa la seva llibertat reconquerida, quan el jutge en denega l’extradició a Espanya, al servei de la causa de la llibertat en la França ocupada pel nazisme.
La mateixa lluita contra el feixisme que n’havia justificat la posició a favor d’entrar al govern d’unitat de la República en guerra contra els facciosos. Per poc temps perquè, després dels fets de maig del 1937, que ella mateixa va ajudar a reconduir, els comunistes del PCE i el PSUC van imposar la seva política en el govern republicà espanyol, ara ja presidit per Juan Negrin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!